A-pagar el llum, companys!

 

Apaguem el llum! Ja ha arribat que la persona més sensata de la casa ens persegueixi pels passadissos i les cambres comprovant si hi ha cap bombeta encesa, cremant ostentació lumínica, un luxe -veure-hi i escalfar-se- a l’abast només de gent amb possibles. Just acabat l’estiu les ciutats ja començaran a penjar qualsevol dia d’aquests les garlandes que pampalluguegen fent l’ullet al consumisme nadalenc, ja a la cantonada. Vist el preu astronòmic del servei veurem com resolen el devessall elèctric alguns municipis austers. No m’estranyaria que tornéssim a veure torxes a les cruïlles o espelmes als arbres de nadal apel·lant a un minimalisme de disseny que també escalfa i que ha de justificar la vergonyosa factura amb què ens feliciten les festes fora de temporada.

En aquests temps foscos que corren la llum cal més que mai. Ens falten bombetes amb idees clares i netes, neons que irradiïn optimisme amb un punt festivament coratjós, fanals que resplendeixin esperança. Ja em direu, vist el panorama, on comprem aquests articles que si els hem d’endollar en lladres perversos a la xarxa prohibitiva i carregada d’impostos il·luminats com un dels enigmes més indesxifrables de la cultura egípcia, la factura de les companyies distribuïdores de l’electricitat, que l’hivern ens agafi ben carregats d’energia solar encara que descolorits quan s’apaguin els fanals i s’encenguin els grills -com deia en Lorca-.

Com ens cal la llum i els llums per vestir amb lluentons la foscor de les temporades tardorenca i hivernal que s’acosten tocats per la melangia amb què els focs artificials acaben d’acomiadar tot clapejant d’estels efímers els cels de les festes majors aquests dies. Passi-ho bé, fins l’any que ve!

Veurem si els llums que han d’il·luminar la taula de diàleg que comença ja entre els governs català i espanyol tenen prou lúmens, són prou poderosos per dissimular i disfressar les ombres estratègiques de tots plegats. Jo he encès una espelma, aquell recurs passat de moda, però efectiu, que a més de posar-hi una mica de llum, encara que tremolosa, socarrima els mals esperits com els pèls de pollastre una vegada plomat.

Un altre artefacte que també funciona amb corrent és el focus, aquest ens pot assenyalar amb un potent feix de claror intensa -roent- com un dit acusador. Imagino que aquests dies l’església propera també viu desassossegada per la factura dels focus que il·luminen qui va estar bisbe de Solsona. Ahir, TV3 -la nostra- l’enfocava sortint vestit d’anar a córrer, amb calça curta, mentre una reportera brandant una carxofa com una canya de pescar agressiva pretenia obtenir una declaració en exclusiva. Em va copsar el posat i la cara d’esglai del personatge. Instintivament vaig voler comprovar si casualment havia canviat de canal.

Endollats com estem a l’energia dels focus candents diversos i a la cosa fluorescent de baix consum però d’alta despesa, m’adono que el vessant ecologista no l’he tocat. Som en un punt delicat en el qual la salut del planeta fa cua en un centre d’atenció primària. Una metgessa de medicina general -curant-se en salut- no descarta un mal lleig, d’aquells que per prevenció n’estalviem de pronunciar el nom per si de cas. Té mal color i la tensió ambiental massa disparada amb sospitoses i preocupants excrecions plastificades. Vaja, una merda!

A-pagar el llum, companys!