Una
celebració religiosa molt important al món cristià. Aquesta festivitat
commemora la passió, mort i resurrecció de Jesucrist farcida d'actes litúrgics,
processons i tradicions que varien segons les localitats. Tot i que Catalunya
no és una de les comunitats més conegudes per les seves celebracions de Setmana
Santa en comparació amb altres indrets, com Andalusia o Castella, compta amb un
patrimoni ric i divers que combina religiositat, història i cultura popular.
La
Setmana Santa té els seus orígens en les celebracions cristianes medievals,
quan les confraries i les parròquies organitzaven processons per representar
els passatges de la Passió de Crist. A Catalunya, moltes d’aquestes tradicions
es van consolidar durant l’època medieval i han evolucionat al llarg dels
segles, barrejant elements religiosos amb elements locals.
El
cicle de la Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams, que recorda l’entrada triomfal de Jesús a
Jerusalem i s’estén fins al Diumenge
de Pasqua, que celebra la seva resurrecció. Es commemora l’últim sopar i
l’inici de la Passió. El Divendres Sant
és un dia de dol per la crucifixió i mort de Jesús, que culmina el Diumenge de Pasqua amb la festa per la
resurrecció.
Una
de les característiques principals de la Setmana Santa a Catalunya també són
les processons, tot i que
no són molt espectaculars, tenen un caràcter més auster i intimista. Algunes de
les més destacades són la Processó del
Sant Enterrament a Barcelona, una de molt emblemàtica que té lloc el
Divendres Sant. Organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, desfila des de
la Catedral de Barcelona amb imatges religioses i penitents amb vestits
tradicionals. En destaca el Crist
de Lepant, la talla del segle XVI que simbolitza la victòria cristiana
en la Batalla de Lepant (1571). A
Terrassa sobresurt la Processó de la Passió, de les més antigues de
Catalunya, amb més de 400 anys d’història. Amb diferents confraries inclou
representacions dramatitzades de passatges bíblics. A Tarragona, amb una forta tradició, destaquen les processons
del Sant Enterrament i
el Via Crucis, que recorren
el centre històric amb solemnitat. A Lleida, la Processó dels Armats és una desfilada singular on els participants,
vestits de soldats romans, escorten les imatges religioses.
A
diferència d’altres llocs, la Setmana Santa a Catalunya té alguns elements
propis com el de cantar caramelles
el Diumenge de Pasqua, una tradició a molts pobles de Catalunya amb cançons populars que anuncien la
resurrecció de Crist. Els cantaires van de casa en casa rebent almoines en
forma de diners o de menjar. La Mona de
Pasqua és un dels dolços més típics de la Setmana Santa catalana, un
pastís decorat amb ouets de xocolata que regalen els padrins als seus fillols.
Antigament, era un tortell amb ous durs, però avui en dia ha evolucionat cap a
veritables elaboracions artístiques. En
algunes localitats, com Vic, es
conserva la tradició de vestir les imatges religioses amb robes especials per a
les processons, una pràctica que es remunta a l’època barroca.
Malgrat que La Setmana Santa avui
en dia manté vives moltes tradicions, en algunes zones ha perdut part del seu
caràcter religiós per convertir-se en un esdeveniment cultural i turístic. Es combinen
actes religiosos amb activitats lúdiques, mentre que en pobles petits la
celebració continua essent més íntima i familiar. S’han recuperat algunes
processons i rituals que s’havien perdut gràcies a l’esforç de confraries i d’ajuntaments
com a manifestacions singulars per promoure el turisme cultural.
La
Setmana Santa esdevé una barreja de devoció, història i cultura popular. Una
mostra viva del patrimoni en un món cada vegada més secularitzat. Un pont entre
el passat i el present que vol mantenir el record que forma part de la
identitat col·lectiva.
Bona
setmana “santa” per als devots i dolces vacances per als curiosos.
La identitat territorial de la nació cultural ens dona continuïtat, per molt en crisi que estigui. Les alternatives cosmopolites o tribals ens porten a la dissolució o al radicalisme, respectivament.
ResponElimina