20 d’abr. 2025

La Setmana Santa.

 

Una celebració religiosa molt important al món cristià. Aquesta festivitat commemora la passió, mort i resurrecció de Jesucrist farcida d'actes litúrgics, processons i tradicions que varien segons les localitats. Tot i que Catalunya no és una de les comunitats més conegudes per les seves celebracions de Setmana Santa en comparació amb altres indrets, com Andalusia o Castella, compta amb un patrimoni ric i divers que combina religiositat, història i cultura popular.

La Setmana Santa té els seus orígens en les celebracions cristianes medievals, quan les confraries i les parròquies organitzaven processons per representar els passatges de la Passió de Crist. A Catalunya, moltes d’aquestes tradicions es van consolidar durant l’època medieval i han evolucionat al llarg dels segles, barrejant elements religiosos amb elements locals.

El cicle de la Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams, que recorda l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i s’estén fins al Diumenge de Pasqua, que celebra la seva resurrecció. Es commemora l’últim sopar i l’inici de la Passió. El Divendres Sant és un dia de dol per la crucifixió i mort de Jesús, que culmina el Diumenge de Pasqua amb la festa per la resurrecció.

Una de les característiques principals de la Setmana Santa a Catalunya també són les processons, tot i que no són molt espectaculars, tenen un caràcter més auster i intimista. Algunes de les més destacades són la Processó del Sant Enterrament a Barcelona, una de molt emblemàtica que té lloc el Divendres Sant. Organitzada per la Confraria de la Puríssima Sang, desfila des de la Catedral de Barcelona amb imatges religioses i penitents amb vestits tradicionals. En destaca el Crist de Lepant, la talla del segle XVI que simbolitza la victòria cristiana en la Batalla de Lepant (1571). A Terrassa sobresurt la Processó de la Passió, de les més antigues de Catalunya, amb més de 400 anys d’història. Amb diferents confraries inclou representacions dramatitzades de passatges bíblics. A Tarragona, amb una forta tradició, destaquen les processons del Sant Enterrament i el Via Crucis, que recorren el centre històric amb solemnitat. A Lleida, la Processó dels Armats és una desfilada singular on els participants, vestits de soldats romans, escorten les imatges religioses.

A diferència d’altres llocs, la Setmana Santa a Catalunya té alguns elements propis com el de cantar caramelles el Diumenge de Pasqua, una tradició a molts pobles de Catalunya amb cançons populars que anuncien la resurrecció de Crist. Els cantaires van de casa en casa rebent almoines en forma de diners o de menjar. La Mona de Pasqua és un dels dolços més típics de la Setmana Santa catalana, un pastís decorat amb ouets de xocolata que regalen els padrins als seus fillols. Antigament, era un tortell amb ous durs, però avui en dia ha evolucionat cap a veritables elaboracions artístiques. En  algunes localitats, com Vic, es conserva la tradició de vestir les imatges religioses amb robes especials per a les processons, una pràctica que es remunta a l’època barroca.

Malgrat que La Setmana Santa avui en dia manté vives moltes tradicions, en algunes zones ha perdut part del seu caràcter religiós per convertir-se en un esdeveniment cultural i turístic. Es combinen actes religiosos amb activitats lúdiques, mentre que en pobles petits la celebració continua essent més íntima i familiar. S’han recuperat algunes processons i rituals que s’havien perdut gràcies a l’esforç de confraries i d’ajuntaments com a manifestacions singulars per promoure el turisme cultural.

La Setmana Santa esdevé una barreja de devoció, història i cultura popular. Una mostra viva del patrimoni en un món cada vegada més secularitzat. Un pont entre el passat i el present que vol mantenir el record que forma part de la identitat col·lectiva.

Bona setmana “santa” per als devots i dolces vacances per als curiosos.

1 comentari:

  1. La identitat territorial de la nació cultural ens dona continuïtat, per molt en crisi que estigui. Les alternatives cosmopolites o tribals ens porten a la dissolució o al radicalisme, respectivament.

    ResponElimina