Posat a cronometrar audiències en
realço el paper estel·lar de la furgoneta atrotinada de la CUP i l’atmosfera far west
amb en David Fernández protagonitzant la versió de el Bueno el Feo y el Malo anant –o tornant- de la verema. L’han
clavada –com es diu en col·loquial-. Distreta i amb un punt d’intriga
previsible trenca els motlles de les avorrides escenografies del subgènere electoral.
Una producció simpàtica i innovadora sense antecedents qüestionables a les
sales de projecció del Principat –un gran aval per a qualsevol formació política:
no tenir un passat carregat d’intriga-. Des de la diligència de la Wells Fargo & Co a la VW Wagon s’ha arrodonint una iconografia
road movie per a nostàlgics que ja lluïm
les margarides del serrell una mica pansides i força desfullades.
Avui en Buenafuente, al costat
de la Colau, ha estat el pregoner de la Mercè 2015. Ha reclamat més sentit de l’humor.
Inauguraven la festa major de Barcelona que s’escau a finals d’estiu amb algunes
collites encara esteses a l’era i exposades a les tempestes que les podrien
malmetre. Preguem perquè –humor al marge- la Santa les protegeixi i les
guareixi de tota malvestat. Fem-ho amb fervor perquè les nuvolades i la neu –ho
anuncia el profeta del temps, en Molina- amenacen les vinyes amb els brots de
raïm ufanosos suspesos de la parra electoral.
Mentre en Buenafuente defensava
“una estructura d’estat del bon humor” la previsió meteorològica s’ha anticipat.
Plouen uns titulars com destrals de punta en una pedregada de calibre formidable,
com ous de gallina. Una borrasca procedent de l’Atlàntic ha arribat als conreus
catalans per fer-hi estada. Cap treva. Els trons i l’aparell elèctric atemoreixen
les criatures -Quin xàfec, Molina!
Els banquers de la guardiola disparen
contra la independència sense embuts i amb sal gruixuda. Reconsideraran la seva
estratègia d’implantació –declaren-. Dibuixen un panorama arriscat i incert amb
exclusió financera i l’encariment o escassetat del crèdit. Imaginem-nos, segons
aquests senyors, un país sense sucursals amb els caixers carregats de pols i
teranyines. I encara més fosc, què farem dels euros que tenim sota del rajol si
Europa ens nega el pa i la sal. Diner negre esdevenint paper mullat, de la qual
cosa els solidaris creditors ens alerten i en volen protegir els nostres dipòsits
tot mantenint el flux del finançament a les famílies i a les empreses. Uf! Quina
tranquil·litat! Una clariana, una ullada de sol segurament agraïts per l’altruista
rescat bancari.
Un altre prohom de l’empresa –amb menys humor
que el Buenafuente- ha sortit a la Tv privada d’una multinacional farmacèutica
per prevenir –amb un supositori antipirètic- contra les febrades
independentistes. Diu que no s’ha posicionat en cap moment ni a favor ni en
contra de cap opció política. Només es tracta d’una anàlisi sense voluntat de
coaccionar ningú i des de la més exquisida equidistància -deslocalitzada?-
Des del govern del país, l’eficient
Soraya Santamaría, amb la lupa aixecada i la perspectiva diplomàtica que li
confereix el càrrec, defineix l’intent d’internacionalitzar el procés com un “rotund
fracàs d’en Mas”. Aquesta sí que és una deixebla avantatjada del Buenafuente. Bravo,
Soraya! Quant val que el president de l’imperi global aparegui en un cameo a la producció de el Bueno, el Feo y el Malo? Els especialistes
en cinema s’han afanyat a criticar la interpretació poc natural i una mica sobreactuada
de l’Obama. En destaquen, però, la desimboltura i el posat del monarca. Ni punt
de comparació!
Recuperant l’entranyable panorama
del cinema europeu pel que fa a bandes sonores, la Unió Europea admet la
llengua gal·lesa i el cors, però no el català ni en versió subtitulada -vetat
per l’Estat Espanyol-.
Bona Mercè amb bon humor!