La furgoneta del procés.

Posat a cronometrar audiències en realço el paper estel·lar de la furgoneta atrotinada de la CUP i l’atmosfera far west amb en David Fernández protagonitzant la versió de el Bueno el Feo y el Malo anant –o tornant- de la verema. L’han clavada –com es diu en col·loquial-. Distreta i amb un punt d’intriga previsible trenca els motlles de les avorrides escenografies del subgènere electoral. Una producció simpàtica i innovadora sense antecedents qüestionables a les sales de projecció del Principat –un gran aval per a qualsevol formació política: no tenir un passat carregat d’intriga-. Des de la diligència de la Wells Fargo & Co a la VW Wagon s’ha arrodonint una iconografia road movie per a nostàlgics que ja lluïm les margarides del serrell una mica pansides i força desfullades.

Avui en Buenafuente, al costat de la Colau, ha estat el pregoner de la Mercè 2015. Ha reclamat més sentit de l’humor. Inauguraven la festa major de Barcelona que s’escau a finals d’estiu amb algunes collites encara esteses a l’era i exposades a les tempestes que les podrien malmetre. Preguem perquè –humor al marge- la Santa les protegeixi i les guareixi de tota malvestat. Fem-ho amb fervor perquè les nuvolades i la neu –ho anuncia el profeta del temps, en Molina- amenacen les vinyes amb els brots de raïm ufanosos suspesos de la parra electoral.

Mentre en Buenafuente defensava “una estructura d’estat del bon humor” la previsió meteorològica s’ha anticipat. Plouen uns titulars com destrals de punta en una pedregada de calibre formidable, com ous de gallina. Una borrasca procedent de l’Atlàntic ha arribat als conreus catalans per fer-hi estada. Cap treva. Els trons i l’aparell elèctric atemoreixen les criatures -Quin xàfec, Molina!

Els banquers de la guardiola disparen contra la independència sense embuts i amb sal gruixuda. Reconsideraran la seva estratègia d’implantació –declaren-. Dibuixen un panorama arriscat i incert amb exclusió financera i l’encariment o escassetat del crèdit. Imaginem-nos, segons aquests senyors, un país sense sucursals amb els caixers carregats de pols i teranyines. I encara més fosc, què farem dels euros que tenim sota del rajol si Europa ens nega el pa i la sal. Diner negre esdevenint paper mullat, de la qual cosa els solidaris creditors ens alerten i en volen protegir els nostres dipòsits tot mantenint el flux del finançament a les famílies i a les empreses. Uf! Quina tranquil·litat! Una clariana, una ullada de sol segurament agraïts per l’altruista rescat bancari.

 Un altre prohom de l’empresa –amb menys humor que el Buenafuente- ha sortit a la Tv privada d’una multinacional farmacèutica per prevenir –amb un supositori antipirètic- contra les febrades independentistes. Diu que no s’ha posicionat en cap moment ni a favor ni en contra de cap opció política. Només es tracta d’una anàlisi sense voluntat de coaccionar ningú i des de la més exquisida equidistància -deslocalitzada?-

Des del govern del país, l’eficient Soraya Santamaría, amb la lupa aixecada i la perspectiva diplomàtica que li confereix el càrrec, defineix l’intent d’internacionalitzar el procés com un “rotund fracàs d’en Mas”. Aquesta sí que és una deixebla avantatjada del Buenafuente. Bravo, Soraya! Quant val que el president de l’imperi global aparegui en un cameo a la producció de el Bueno, el Feo y el Malo? Els especialistes en cinema s’han afanyat a criticar la interpretació poc natural i una mica sobreactuada de l’Obama. En destaquen, però, la desimboltura i el posat del monarca. Ni punt de comparació!

Recuperant l’entranyable panorama del cinema europeu pel que fa a bandes sonores, la Unió Europea admet la llengua gal·lesa i el cors, però no el català ni en versió subtitulada -vetat per l’Estat Espanyol-.

Bona Mercè amb bon humor!