Existia una tradició antiga
entre els pastors de les comarques pirinenques orientals que consistia a oferir
una ovella negra al ramat del santuari de la Mare de Déu de Núria. Aquesta
verge tenia un ramat de llana fosca en propietat que pasturava pels vessants de
la vall durant els estius per on avui llisquen els esquiadors audaços.
Les llanudes pilotes assetjaven
la verdura primerenca disfressades de llop, una mica aneguet lleig, perquè eren
d’un altre color. Ja s’ha encerregat la dita popular de mitificar-les amb les
potes rosses i els ulls blaus. Extravagàncies genètiques que comportaven una
baixa cotització al mercat de la llana i de la mateixa ovella, com a animal
viu, que era rebutjada pel color en la renovació dels corrals i de les cabanes
ovines. És per això que tenir un ramat amb massa ovelles negres era una
desgràcia. Heus ací com la generositat perversa envers la Mare de Déu de Núria -no
és fosca com la de Montserrat encara que el temps li ha conferit un to torrat,
tocada pel sol com si hagués acabat de baixar per una pista d’esquí- va esdevenir
singular perquè les ovelles blanques, a Núria, eren malvistes.
A la infantesa vaig tenir el
privilegi de conèixer uns dels últims pastors de Núria, en Pep, un mosso que
havia fet estada a algunes cases de pagès a la Vall de Camprodon, a Cavallera,
i que era conegut amb el malnom de la Màquina
de Fer Por. Esmentar-lo pel renom en desfermava la ira d’aquest Pep que
tenia més mèrits reconeguts –al marge del motiu-, algun de documentat. Era el
portaveu dels mossos de pagès a veure-se-les amb el desaparegut revisor dels
bitllets de la Remfle, així
anomenaven la companyia de ferrocarril que va decidir de tancar el ramal que
comunicava amb Sant Joan de les Abadesses.
A en Pep, la Màquina de Fer Por, el gremi dels bastaixos l’havia fet
responsable de tramitar el peatge fins a Barcelona perquè parlava el castellà
amb fluïdesa –Uno de ir, anar y volver a
tornar –demanava autoritari, fatxenda i, sobretot, plurilingüe. Un bitllet
que els garantia l’anada i la tornada després de passejar per les Rambles,
atipar-se d’arròs a la cassola amb musclos i mercadejar manyagues mercenàries
per sentir mormolar a cau d’orella –Pepe, guapo! Una confidència que ell mateix
esbombava per tal de contrarestar allò de la factoria d’espantar o de fer por
amb què l’havia batejat una minyona al ball de Camprodon mentre li qüestionava
quin era el motiu pel qual no volia ballar amb ell. La criada d’una torre de
senyors barcelonins no va estar prou poètica o massa ocurrent per batejar-lo
amb l’ominosa resposta que li etzibà.
A en Pep el reconeixement li va
arribar en un full del calendari d’una caixa d’estalvis provincial que el
documenta per a la posterioritat fotografiant-lo amb una barretina, una samarra
de pell d’ovella, la camisa de baixar a Barcelona i el posat entre trist i
sorprès per l’objectiu de la màquina de retratar que no podia obviar la
capacitat per irradiar temor que traspuava el model. Amb una barba que avui
l’alinearia entre la tropa dels moderns, amb el rostre colrat i solcat per
arrugues profundes, com els camins que deixen les ovelles negres als prats per
on pasturen, la Màquina de Fer Por
continua essent un paradigma fotogènic de mossos, pastors i vaquers
pintorescos. Bon cel, Pep!
L’última ovella negra -que en
tinguem notícia- sacrificada per un partit a la verge custòdia de les urnes és
un personatge que abans havia estat del gremi exercint de pastor dels fons
mundials i de les guardioles pàtries.
Qui s’havia d’afigurar que a en
Pep, de poder-ho veure, se li giraria una feinada tan formidable atalaiant per
les pastures de la corrupció un ramat tan nombrós de caps verds que han malmès
el prestigi polític, ens han pres el pèl i han estat corruptes. De prosperar la
iniciativa i des de la presumpció, tot aprofitant la proximitat de Queralbs –un
passeig encisador fins a Núria-, la Vall podria reconvertir-se en un racó idíl·lic
de pensar.
I posats, tot reivindicant una màquina
de fer por eficient, a en Pep el proposaria per al càrrec permanent de jutge
plenipotenciari amb toga, samarra i barretina assessorat per la verge i avalat
per la capacitat de llengües i el lideratge demostrats. Perquè en Pep, avesat a
tenir-se-les amb la llana diversa, era molt capaç destriant ovelles!
