Aquestes
vacances, informativament parlant, vénen atípiques. Les serps d’estiu, com es
coneixen els continguts sense suc ni bruc per omplir pàgines a manca de fets
rellevants, és una espècie a protegir pel perill d’extinció com la del guacamai
cuadret o la del linx. Ho confirma la presidenta de la Comunitat de Madrid,
Cristina Cifuentes, negant el període vocacional, “una opció de caràcter
voluntari”, que ja ha posat en alerta a sindicalistes i ha neguitejat la
indústria de la protecció solar. La ministra del ram, la Fàtima Báñez, ha hagut
d’intervenir-hi. No calen colobres d’estiu si la presidenta madrilenya ja
promou la polèmica i genera informació estiuenca més enllà de les deposicions
de gos a les voreres, les plagues de coloms o les conseqüències ecològiques
provocades pel maridatge entre la sandàlia i uns mitjons blancs.
Com anunciava l’estiu ha entrat canicular
abans d’hora amb la supernotícia que
ha sacsejat els fonaments nacionals, l’Andreíta ja és major d’edat. Quelcom
transcendental i de gran impacte mediàtic, podem admirar finalment la fesomia
sense tatxar de la criatura per qui la mare, la Belén Esteban, està disposada a
matar. Un rebombori fenomenal. Fonts informades i sensibles amb la noia en
destaquen com de superinjust ha estat
el linxament a les xarxes carregades amb superfaltes
de respecte i insults envers la jove.
L’exhumació
del Dalí aporta a l’estiu un bany fresc de morbositat amb un cadàver per a
l’eternitat. Que en Salvador està igual, només li ha faltat parlar. Amb el
bigoti puntualment aturat a les deu i deu i la melena bressolada pel vent
d’ultratomba li han retallat el cabell, repassat les ungles, desarrelat un
parell de queixals malmesos i n’han extret dos ossos -dels llargs-. Sembla una
comanda d’ingredients per a un brou surrealista, una escudella empordanesa.
L’anàlisi d’aquests menuts d’artista ha de determinar si l’excèntrica demandant
té dret a la picossada que representaria el llegat dalinià. Després de les
anàlisis hi ha la voluntat de retornar les relíquies a la tomba de l’universal
geni empordanès. Les deixaran en una capseta o les reintegraran –amb els
queixals empastats- a la mòmia?
La secció
d’esports a Can Barça passa un estiu inusualment inquiet –amb els peus fora de
l’aigua- expectant a causa del possible tsunami Neymar. L’hiperactiu gladiador
del trident no amaga la possibilitat de canviar d’aires i de lluir més encara
allunyat de l’ombra d’en Messi. Una altra picossada surrealista sense la seu a
Figueres on viuen més pendents de les expectatives del nou Girona a primera
divisió. Futbol! Un rampell passatger de desamor contra de l’afecció també
situava en Ronaldo Europa enllà, on diuen que els futbolistes són més nets –no
escupen a la gespa-, cultes i, sobretot, rics. Bronzejades pilotes –d’or- estiuenques!
Confirmat,
doncs, que les d’aquesta edició seran unes atípiques vacances sense les
tradicionals serps d’estiu però amb molts escurçons a l’aguait. El govern de
Madrid publica al diari oficial que tancarà l’aixeta del finançament a tots els
catalans –tots!- si aquest agost mateix es despista un sol cèntim d’euro en
banalitats secessionistes. A l’enrariment estacional amb xancletes s’hi afegeix
l’emissió del documental Les clavegueres
de l’Estat. Il·lustra la manera extraordinàriament escandalosa d’operar i
produeix basarda mentre es constata com en aquest país la dimissió i les
responsabilitats polítiques d’alguns gaudeixen de vacances pagades i permanents.
Bon estiu!
