Serps d’estiu 2017.

Aquestes vacances, informativament parlant, vénen atípiques. Les serps d’estiu, com es coneixen els continguts sense suc ni bruc per omplir pàgines a manca de fets rellevants, és una espècie a protegir pel perill d’extinció com la del guacamai cuadret o la del linx. Ho confirma la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, negant el període vocacional, “una opció de caràcter voluntari”, que ja ha posat en alerta a sindicalistes i ha neguitejat la indústria de la protecció solar. La ministra del ram, la Fàtima Báñez, ha hagut d’intervenir-hi. No calen colobres d’estiu si la presidenta madrilenya ja promou la polèmica i genera informació estiuenca més enllà de les deposicions de gos a les voreres, les plagues de coloms o les conseqüències ecològiques provocades pel maridatge entre la sandàlia i uns mitjons blancs. 

 Com anunciava l’estiu ha entrat canicular abans d’hora amb la supernotícia que ha sacsejat els fonaments nacionals, l’Andreíta ja és major d’edat. Quelcom transcendental i de gran impacte mediàtic, podem admirar finalment la fesomia sense tatxar de la criatura per qui la mare, la Belén Esteban, està disposada a matar. Un rebombori fenomenal. Fonts informades i sensibles amb la noia en destaquen com de superinjust ha estat el linxament a les xarxes carregades amb superfaltes de respecte i insults envers la jove.

L’exhumació del Dalí aporta a l’estiu un bany fresc de morbositat amb un cadàver per a l’eternitat. Que en Salvador està igual, només li ha faltat parlar. Amb el bigoti puntualment aturat a les deu i deu i la melena bressolada pel vent d’ultratomba li han retallat el cabell, repassat les ungles, desarrelat un parell de queixals malmesos i n’han extret dos ossos -dels llargs-. Sembla una comanda d’ingredients per a un brou surrealista, una escudella empordanesa. L’anàlisi d’aquests menuts d’artista ha de determinar si l’excèntrica demandant té dret a la picossada que representaria el llegat dalinià. Després de les anàlisis hi ha la voluntat de retornar les relíquies a la tomba de l’universal geni empordanès. Les deixaran en una capseta o les reintegraran –amb els queixals empastats- a la mòmia?

La secció d’esports a Can Barça passa un estiu inusualment inquiet –amb els peus fora de l’aigua- expectant a causa del possible tsunami Neymar. L’hiperactiu gladiador del trident no amaga la possibilitat de canviar d’aires i de lluir més encara allunyat de l’ombra d’en Messi. Una altra picossada surrealista sense la seu a Figueres on viuen més pendents de les expectatives del nou Girona a primera divisió. Futbol! Un rampell passatger de desamor contra de l’afecció també situava en Ronaldo Europa enllà, on diuen que els futbolistes són més nets –no escupen a la gespa-, cultes i, sobretot, rics. Bronzejades pilotes –d’or- estiuenques!

Confirmat, doncs, que les d’aquesta edició seran unes atípiques vacances sense les tradicionals serps d’estiu però amb molts escurçons a l’aguait. El govern de Madrid publica al diari oficial que tancarà l’aixeta del finançament a tots els catalans –tots!- si aquest agost mateix es despista un sol cèntim d’euro en banalitats secessionistes. A l’enrariment estacional amb xancletes s’hi afegeix l’emissió del documental Les clavegueres de l’Estat. Il·lustra la manera extraordinàriament escandalosa d’operar i produeix basarda mentre es constata com en aquest país la dimissió i les responsabilitats polítiques d’alguns gaudeixen de vacances pagades i permanents. 

Bon estiu!