Bon Nadal i bones festes! Jo també us desitjo el millor a tots i
especialment a aquells que expressament aquests dies m’heu fet arribar els vostres
millors presagis. Siguem, sobretot, feliços!
Ja sé que m’excedeixo en quelcom gairebé impossible, ser conscientment
feliç del tot. Intentem un plebiscit a mà alçada i veurem quanta abstenció o
vots en blanc es produeixen. Deu ser perquè la felicitat absoluta és patrimoni
dels innocents. Deixem-ho estar, doncs, en un viure “prop” de la felicitat
amb cert afany per a millorar –o d’esmena-, que sempre és possible.
Enguany ja som una mica més feliços perquè el dia de Nadal no haurem
d’anar a votar. Tampoc no ens cridaran a presidir o a formar part d’una mesa
electoral. En Mariano ja ens ha fet el primer regal. No es tracta d’una panera encimbellada
amb llepolies dolces ni tampoc assortida amb una magra espatlla de porc del
país –que l’administració és molt espartana en detalls i en complements
nadalencs-, però els polítics han tingut un punt d’esplendidesa estalviant-nos
de concretar les disputes de sobretaula amb el cunyat en una urna untada de
torrons dels forts i polvorons espessos. Quina mandra! Emboirats per la
celebració nocturna de la nit de Nadal i estabornits per la durada del sermó a
la missa del gall, les enquestes preveien forts embussos –i molta pandereta- havent
dinat, cap al capvespre. A unes terceres eleccions consecutives només s’hi pot concórrer
en hora punta, amb molta predisposició i unes quantes copes de cava més per no
defallir. Gràcies, polítics! Bones festes, pares de la pàtria!
I el monarca? Quin discurs s’hauria hagut d’empescar per no caure en el
partidisme electoralista sospitós. El faig esperonant la participació proposant
d’anar a votar en família. En un dia tan assenyalat només el clan unit pot
exercir el dret des la digestió responsable. Encara que no me l’acabo
d’imaginar, conciliador i preclar, proclamant que: –Si beus, no votis –i no condueixis!-.
Prop de la felicitat. Aquest és el meu desig encara que no haguem estat
benaventurats en les loteries diverses. La profètica estadística és tossuda per
molt que els matemàtics ens alertin als de lletres. És més fàcil que ensopeguem
amb un llamp, que la sogra ens lloï els canelons, que els reis de l’orient ens
tornin a portar uns mitjons que no pas que la loteria ens redimeixi de les
misèries humanes. No defallim perquè no som rics de sobte, hauríem traït els
col·legues sense fortuna. Tornem a la feina riallers, consolats i fent-los
saber que gairebé no ho hem suportat, de no gaudir de la seva companyia,
després de tants canelons i de l’excés de torrons.
Prop de la felicitat. Això! No és que sigui poc generós, al contrari,
ben lluny de la meva intenció. Prop de la felicitat que tenim a l’abast sovint sense
saber-ho. Coneixedors del privilegi de viure amb salut, amb amor i amb
companyia. De conviure en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres. Siguem,
doncs, feliços amb moderació, però siguem-ho tot el que es pugui! Brindem amb i
per aquells que estimem i ens estimen!
Bones festes!
