Sigueu feliços!

Bon Nadal i bones festes! Jo també us desitjo el millor a tots i especialment a aquells que expressament aquests dies m’heu fet arribar els vostres millors presagis. Siguem, sobretot, feliços!

Ja sé que m’excedeixo en quelcom gairebé impossible, ser conscientment feliç del tot. Intentem un plebiscit a mà alçada i veurem quanta abstenció o vots en blanc es produeixen. Deu ser perquè la felicitat absoluta és patrimoni dels innocents. Deixem-ho estar, doncs, en un viure “prop” de la felicitat amb cert afany per a millorar –o d’esmena-, que sempre és possible.

Enguany ja som una mica més feliços perquè el dia de Nadal no haurem d’anar a votar. Tampoc no ens cridaran a presidir o a formar part d’una mesa electoral. En Mariano ja ens ha fet el primer regal. No es tracta d’una panera encimbellada amb llepolies dolces ni tampoc assortida amb una magra espatlla de porc del país –que l’administració és molt espartana en detalls i en complements nadalencs-, però els polítics han tingut un punt d’esplendidesa estalviant-nos de concretar les disputes de sobretaula amb el cunyat en una urna untada de torrons dels forts i polvorons espessos. Quina mandra! Emboirats per la celebració nocturna de la nit de Nadal i estabornits per la durada del sermó a la missa del gall, les enquestes preveien forts embussos –i molta pandereta- havent dinat, cap al capvespre. A unes terceres eleccions consecutives només s’hi pot concórrer en hora punta, amb molta predisposició i unes quantes copes de cava més per no defallir. Gràcies, polítics! Bones festes, pares de la pàtria!

I el monarca? Quin discurs s’hauria hagut d’empescar per no caure en el partidisme electoralista sospitós. El faig esperonant la participació proposant d’anar a votar en família. En un dia tan assenyalat només el clan unit pot exercir el dret des la digestió responsable. Encara que no me l’acabo d’imaginar, conciliador i preclar, proclamant que:  –Si beus, no votis –i no condueixis!-. 

Prop de la felicitat. Aquest és el meu desig encara que no haguem estat benaventurats en les loteries diverses. La profètica estadística és tossuda per molt que els matemàtics ens alertin als de lletres. És més fàcil que ensopeguem amb un llamp, que la sogra ens lloï els canelons, que els reis de l’orient ens tornin a portar uns mitjons que no pas que la loteria ens redimeixi de les misèries humanes. No defallim perquè no som rics de sobte, hauríem traït els col·legues sense fortuna. Tornem a la feina riallers, consolats i fent-los saber que gairebé no ho hem suportat, de no gaudir de la seva companyia, després de tants canelons i de l’excés de torrons. 

Prop de la felicitat. Això! No és que sigui poc generós, al contrari, ben lluny de la meva intenció. Prop de la felicitat que tenim a l’abast sovint sense saber-ho. Coneixedors del privilegi de viure amb salut, amb amor i amb companyia. De conviure en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres. Siguem, doncs, feliços amb moderació, però siguem-ho tot el que es pugui! Brindem amb i per aquells que estimem i ens estimen!  

Bones festes!