Dissabte
preelectoral. Partint d’aquesta premissa us puc prometre la lluna i fer-vos
creure que sense un servidor el món s’acaba. Després, el caos, el no-res i la
frustració. Voteu-me! Feu-me confiança per la vostra seguretat perquè us resoldré
la vida. Jo sóc la felicitat i tinc la clau del vostre benestar, companys. En
el missatge hi ha seguretat -enganyosa o no, perquè això tampoc importa massa-,
contundència i l’aparença que el contingut és tan fonamental com l’aire que
respirem -contaminat o no, tampoc ve d’ací-. I per reblar-ho tinc totes les
respostes, totes, a qualsevol pregunta que em pugueu plantejar. Versemblants,
impossibles o tramposes. Trieu, en tinc un assortiment per a tots els públics i
per a totes les condicions. De tant fer tombs per fires i mercats me les he
après. Proveu-ho!
Us confessaré
que ja tinc ganes que aquesta bogeria de campanya electoral s’acabi. Quin
cansament! Arrossego la mà entumida, la galta desdibuixada a petons i el colze
amb la síndrome del tennista de tant signar autògrafs. Quanta propaganda,
bufandes, xapes, polvorons i mantes hauré repartit? No us atabalaré amb les
sessions de maquillatge i les fotografies -selfies
compartides també- on surto no sempre amb el somriure assajat. Una cursa on la
feblesa penalitza i l’arruga està malvista. Un assaig on la realitat no cotitza
i les vergonyes es tapen. Tu, més! Trepitjo fort quan l’ocurrència o l’acudit
poden esdevenir un ganxo a la mandíbula del contrincant-. Cert, jo sóc el
millor! Ja s’encarreguen els assessors de repetir-m’ho a l’angle del
quadrilàter. Tinc els peus en una palangana de glaçons quan no en el fangar
dels fets recents i el cap calent -Ets el millor!
I perquè ho
sóc, disposo de mitjans. Qui em finança, qui em recolza i qui m’emmiralla a
totes les pantalles possibles. I uns altaveus -parcials o no- que esbomben les
meves promeses -certes o no- a totes les raconades. Sóc omnipresent navegant
pels carrers amb fanals com pals de veler empès pel vent de la popularitat als
quals pregunto, com al conte infantil, si guanyaré. La resposta no està en el
vent ni en les enquestes. Són les urnes, amics, el mirall de la voluntat
popular que les campanyes ja s’encarreguen de voler modular.
L’enquesta és
un plat fix al menú de l’època electoral, una mena d’escudella amb galets a foc
lent amb molts d’ingredients ben mesurats. Alta cuina en una olla amb el forjat
d’una urna de disseny on hi fan la xup-xup ja no les tendències sinó les
voluntats. Fonamental en la cocció és la capacitat per vinclar-les tot creant
opinió, incertesa o, directament, inquietud. També n’hem après, a no fer-ne cas
ni a atabalar-nos per les prospeccions en la intenció de vot amanyades, ja
sigui per pudor polític a l’hora de respondre o per interès polític a l’hora de
divulgar-les. Som ací, doncs.
Som a escassos
dies de les eleccions catalanes més estranyes d’entre les que es fan i es
desfan. Han estat convocades pels corifeus del 155 i alguns caps de cartell les
pateixen des de l’absència -eteris-. Habitants de galàxies llunyanes o
empresonats preventivament des del
que comença a semblar una eternitat. La prevenció és una qualitat que
pressuposa -no necessàriament- una realitat que es podria manifestar.
Anticipar-s’hi amb mesures tan dràstiques com la presó és una profecia injusta
i molt inèdita que distorsiona greument aquestes eleccions. Tant com el nou
daltonisme que ens han imposat i ens afecta com una insòlita pesta electoral.
“Entre el groc i el blau, un gripau!” Els oculistes s’han empescat l’eslògan,
van de bòlit escorcollant fons d’ull i guarint malalts de temporada amb les
consultes a vessar descartant cataractes i miops ocasionals. És la paleta
cromàtica d’aquests dies on hi ha qui ho veu de color taronja.
Als
prolegòmens hivernals s’hi sumen les eleccions, nadal i una altra epidèmia encara
-aquesta sí, verificada- que omple de gom a gom els passadissos de la precaució
atestats de pacients amb símptomes preocupants a causa d’infeccions atípiques i
per classificar. Vull lloar l’oportuna edició d’enguany de la Marató a TV3 que,
coincidint amb el diagnòstic de l’exministre Borrell, es dedicarà a la prevenció
de les malalties i al guariment d’alguns infecciosos
-per catalans- afectats.
Tornarem a
votar!
