Tornarem a votar!

Dissabte preelectoral. Partint d’aquesta premissa us puc prometre la lluna i fer-vos creure que sense un servidor el món s’acaba. Després, el caos, el no-res i la frustració. Voteu-me! Feu-me confiança per la vostra seguretat perquè us resoldré la vida. Jo sóc la felicitat i tinc la clau del vostre benestar, companys. En el missatge hi ha seguretat -enganyosa o no, perquè això tampoc importa massa-, contundència i l’aparença que el contingut és tan fonamental com l’aire que respirem -contaminat o no, tampoc ve d’ací-. I per reblar-ho tinc totes les respostes, totes, a qualsevol pregunta que em pugueu plantejar. Versemblants, impossibles o tramposes. Trieu, en tinc un assortiment per a tots els públics i per a totes les condicions. De tant fer tombs per fires i mercats me les he après. Proveu-ho! 

Us confessaré que ja tinc ganes que aquesta bogeria de campanya electoral s’acabi. Quin cansament! Arrossego la mà entumida, la galta desdibuixada a petons i el colze amb la síndrome del tennista de tant signar autògrafs. Quanta propaganda, bufandes, xapes, polvorons i mantes hauré repartit? No us atabalaré amb les sessions de maquillatge i les fotografies -selfies compartides també- on surto no sempre amb el somriure assajat. Una cursa on la feblesa penalitza i l’arruga està malvista. Un assaig on la realitat no cotitza i les vergonyes es tapen. Tu, més! Trepitjo fort quan l’ocurrència o l’acudit poden esdevenir un ganxo a la mandíbula del contrincant-. Cert, jo sóc el millor! Ja s’encarreguen els assessors de repetir-m’ho a l’angle del quadrilàter. Tinc els peus en una palangana de glaçons quan no en el fangar dels fets recents i el cap calent -Ets el millor! 

I perquè ho sóc, disposo de mitjans. Qui em finança, qui em recolza i qui m’emmiralla a totes les pantalles possibles. I uns altaveus -parcials o no- que esbomben les meves promeses -certes o no- a totes les raconades. Sóc omnipresent navegant pels carrers amb fanals com pals de veler empès pel vent de la popularitat als quals pregunto, com al conte infantil, si guanyaré. La resposta no està en el vent ni en les enquestes. Són les urnes, amics, el mirall de la voluntat popular que les campanyes ja s’encarreguen de voler modular.

L’enquesta és un plat fix al menú de l’època electoral, una mena d’escudella amb galets a foc lent amb molts d’ingredients ben mesurats. Alta cuina en una olla amb el forjat d’una urna de disseny on hi fan la xup-xup ja no les tendències sinó les voluntats. Fonamental en la cocció és la capacitat per vinclar-les tot creant opinió, incertesa o, directament, inquietud. També n’hem après, a no fer-ne cas ni a atabalar-nos per les prospeccions en la intenció de vot amanyades, ja sigui per pudor polític a l’hora de respondre o per interès polític a l’hora de divulgar-les. Som ací, doncs. 

Som a escassos dies de les eleccions catalanes més estranyes d’entre les que es fan i es desfan. Han estat convocades pels corifeus del 155 i alguns caps de cartell les pateixen des de l’absència -eteris-. Habitants de galàxies llunyanes o empresonats preventivament des del que comença a semblar una eternitat. La prevenció és una qualitat que pressuposa -no necessàriament- una realitat que es podria manifestar. Anticipar-s’hi amb mesures tan dràstiques com la presó és una profecia injusta i molt inèdita que distorsiona greument aquestes eleccions. Tant com el nou daltonisme que ens han imposat i ens afecta com una insòlita pesta electoral. “Entre el groc i el blau, un gripau!” Els oculistes s’han empescat l’eslògan, van de bòlit escorcollant fons d’ull i guarint malalts de temporada amb les consultes a vessar descartant cataractes i miops ocasionals. És la paleta cromàtica d’aquests dies on hi ha qui ho veu de color taronja. 

Als prolegòmens hivernals s’hi sumen les eleccions, nadal i una altra epidèmia encara -aquesta sí, verificada- que omple de gom a gom els passadissos de la precaució atestats de pacients amb símptomes preocupants a causa d’infeccions atípiques i per classificar. Vull lloar l’oportuna edició d’enguany de la Marató a TV3 que, coincidint amb el diagnòstic de l’exministre Borrell, es dedicarà a la prevenció de les malalties i al guariment d’alguns infecciosos -per catalans- afectats. 

Tornarem a votar!