El rerefons del dia, molt
similar a la cantarella prenadalenca dels nens de Sant Ildefons, brolla des del
Parlament de Catalunya i, en taca d’oli Ciutadella enllà, amara les ones i la
paciència dels espectadors. Esperades compareixences mediàtiques per escatir
els diversos afers Pujol’s que
s’acaben materialitzant en una trinitat laica d’interessos per a la corrupció i
el frau. Interferències guturals de claveguera sobreeixint brutícia han estat
esquitxant tot el dia la seu parlamentària. Núvols baixos i espessos empudeguen
l’atmosfera en va perquè no s’ha resolt res que esbargeixi l’ambient estrany
que s’ha pogut percebre.
Un garbuix d’enigmes per solucionar
en un aiguabarreig de llets –de procedència incerta- per a un formatge dur de
passar i difícil de digerir. D’aquells productes excelsos que els entesos
degusten com levitant i que als llecs ens obliguen a obrir les finestres perquè
el tuf es ventili.
Avui mesuraven les seves
forces, una a cada cantonada del quadrilàter, dos pesos pesants de l’amarga
història d’un dinar a la carta amb micròfons
al pil-pil. Finalment, sense unes tristes olives farcides pel mig, s’han retrobat
–per separat- l’Alicia Sánchez -Camarga-
Camacho i la Vicky Álvarez –Andorra-.
Dues púgils veteranes amb sengles bosses de mà curulles de secrets que avui
obrien i escampaven també damunt d’una taula, però en seu parlamentària. Sempre
m’han fascinat les bosses femenines perquè tenen un punt de caos inconfessable
i morbós.
Després de la compareixença en
continuo dejú, del que realment volem saber. Qui, què, per què... Ha estat un
exercici de manual per a fontaners experts en el vessant obscur dels desguassos
i les fosses sèptiques. De notable alt fregant l’excel·lent –Quatre-cents mil
euros! –continuen cantant per a bingo els nens i les nenes de Sant Ildefons. La
confusió i la contradicció tenen un punt, però, on es donen la mà i
coincideixen. A la cruïlla de l’enregistrament en la rotonda d’un CD confessen
ambdues que la conversa ha estat manipulada.
Això m’amoïna. Resultarà que
les dues hores llargues de xarrera han estat retallades i remenades. Que
aixequi la mà qui no hagi escoltat les confidències de sobretaula entre les
dues protagonistes! Em preocupa si no es tracta d’una estratègia comercial de
segones parts amb un rètol que ens aixafa la curiositat -Continuarà!
De la conversa –confesso que
l’he tafanejada i aixeco el dit!- em va sorprendre descobrir el gran misteri
intrigant de què parlen les senyores quan no hi ha senyors pel mig. Ja us avanço
que nosaltres els nois, a la paritat temàtica, només hi afegim l’ull de poll
del Messi. Tanmateix, després de sentir l’hereu Pujol passant llista al catàleg
de cotxes per cobejar, a les seves talentoses aptituds emprenedores i a
l’extraordinària agenda de coneguts i saludats, entenc perquè va lliurar un
exemplar del CD amb l’enregistrament al David Fernàndez. Les qualitats socials
i professionals a bastament demostrades pel personatge calia complementar-les
–pur màrqueting- amb aquells virtuosismes íntims que l’encimbellen com un
atleta indiscutible del catre. Pura enveja, nens!
Ara entenc perquè l’Alicia li
va demanar el telèfon a la Vicky. I podria comprendre -i disculpar- que un dels
diputats interlocutors s’hagués interessat pel secret o pel beuratge màgic que
en propicien la fortalesa d’esperit que s’hi documenta. Em permeto una pausa i
un sospir. I també una cigarreta!
Les incògnites del cas Camarga no s’han resolt, pul·lulen
encara pel Saló Gris de passos perduts al Parlament. Potser sí que al Saló Rosa
de l’insigne edifici hi ha una mica més de llum i hi “floreixen les estonetes
d’oci relaxat”. M’entendreix que els contrincants polítics siguin humans, de
carn i os, sensibles, sensuals, homes i dones que, de vegades, en despullen les
diferències i s’entenen.
Continuarà! Dilluns proper ha
de comparèixer en José Zaragoza, l’exsecretari d’organització dels socialistes
catalans. Mentre, se l’ha vist per la Ciutadella fent cames i suant -equipat
esportivament amb un xandall blau amb ratlles blanques-. L’empaitava un
periodista que treia el fetge per la boca intentant esbrinar si preparava la
cursa de El Corte Inglés o era cosa
de l’amor propi, per estar a l’alçada i donar la talla. Un misteri més a
resoldre!
