Vicky Alícia Andorra.

El rerefons del dia, molt similar a la cantarella prenadalenca dels nens de Sant Ildefons, brolla des del Parlament de Catalunya i, en taca d’oli Ciutadella enllà, amara les ones i la paciència dels espectadors. Esperades compareixences mediàtiques per escatir els diversos afers Pujol’s que s’acaben materialitzant en una trinitat laica d’interessos per a la corrupció i el frau. Interferències guturals de claveguera sobreeixint brutícia han estat esquitxant tot el dia la seu parlamentària. Núvols baixos i espessos empudeguen l’atmosfera en va perquè no s’ha resolt res que esbargeixi l’ambient estrany que s’ha pogut percebre.

Un garbuix d’enigmes per solucionar en un aiguabarreig de llets –de procedència incerta- per a un formatge dur de passar i difícil de digerir. D’aquells productes excelsos que els entesos degusten com levitant i que als llecs ens obliguen a obrir les finestres perquè el tuf es ventili.

Avui mesuraven les seves forces, una a cada cantonada del quadrilàter, dos pesos pesants de l’amarga història d’un dinar a la carta amb micròfons al pil-pil. Finalment, sense unes tristes olives farcides pel mig, s’han retrobat –per separat- l’Alicia Sánchez -Camarga- Camacho i la Vicky Álvarez –Andorra-. Dues púgils veteranes amb sengles bosses de mà curulles de secrets que avui obrien i escampaven també damunt d’una taula, però en seu parlamentària. Sempre m’han fascinat les bosses femenines perquè tenen un punt de caos inconfessable i morbós.

Després de la compareixença en continuo dejú, del que realment volem saber. Qui, què, per què... Ha estat un exercici de manual per a fontaners experts en el vessant obscur dels desguassos i les fosses sèptiques. De notable alt fregant l’excel·lent –Quatre-cents mil euros! –continuen cantant per a bingo els nens i les nenes de Sant Ildefons. La confusió i la contradicció tenen un punt, però, on es donen la mà i coincideixen. A la cruïlla de l’enregistrament en la rotonda d’un CD confessen ambdues que la conversa ha estat manipulada.

Això m’amoïna. Resultarà que les dues hores llargues de xarrera han estat retallades i remenades. Que aixequi la mà qui no hagi escoltat les confidències de sobretaula entre les dues protagonistes! Em preocupa si no es tracta d’una estratègia comercial de segones parts amb un rètol que ens aixafa la curiositat -Continuarà!

De la conversa –confesso que l’he tafanejada i aixeco el dit!- em va sorprendre descobrir el gran misteri intrigant de què parlen les senyores quan no hi ha senyors pel mig. Ja us avanço que nosaltres els nois, a la paritat temàtica, només hi afegim l’ull de poll del Messi. Tanmateix, després de sentir l’hereu Pujol passant llista al catàleg de cotxes per cobejar, a les seves talentoses aptituds emprenedores i a l’extraordinària agenda de coneguts i saludats, entenc perquè va lliurar un exemplar del CD amb l’enregistrament al David Fernàndez. Les qualitats socials i professionals a bastament demostrades pel personatge calia complementar-les –pur màrqueting- amb aquells virtuosismes íntims que l’encimbellen com un atleta indiscutible del catre. Pura enveja, nens! 

Ara entenc perquè l’Alicia li va demanar el telèfon a la Vicky. I podria comprendre -i disculpar- que un dels diputats interlocutors s’hagués interessat pel secret o pel beuratge màgic que en propicien la fortalesa d’esperit que s’hi documenta. Em permeto una pausa i un sospir. I també una cigarreta!

Les incògnites del cas Camarga no s’han resolt, pul·lulen encara pel Saló Gris de passos perduts al Parlament. Potser sí que al Saló Rosa de l’insigne edifici hi ha una mica més de llum i hi “floreixen les estonetes d’oci relaxat”. M’entendreix que els contrincants polítics siguin humans, de carn i os, sensibles, sensuals, homes i dones que, de vegades, en despullen les diferències i s’entenen.

Continuarà! Dilluns proper ha de comparèixer en José Zaragoza, l’exsecretari d’organització dels socialistes catalans. Mentre, se l’ha vist per la Ciutadella fent cames i suant -equipat esportivament amb un xandall blau amb ratlles blanques-. L’empaitava un periodista que treia el fetge per la boca intentant esbrinar si preparava la cursa de El Corte Inglés o era cosa de l’amor propi, per estar a l’alçada i donar la talla. Un misteri més a resoldre!