L’organització de la campanya electoral
-que s’haurà de repetir- ha costat 130 milions d’euros. Una minúcia per a la
macroeconomia estatal que és qui acaba finançant el que inverteixen –o hipotequen-
els partits en màrqueting electoral perquè aquests diners els acaba restituint
l’Estat en funció dels resultats. Una inversió que haurà estat financerament ruïnosa
per com ha acabat tot plegat en l’última edició del 20-D.
Hem assistit, fins que hem acusat la fatiga,
a un intent impossible per formar govern. Els polítics ens han fet profetes en
la previsió del discurs, dels arguments, de la negació, dels retrets i, fins i
tot, dels insults. Som capaços d'endevinar què i qui ho deixarà anar. Una sonsònia
gens poètica de rima abrupta que ens ha tornat una mica sords. Hi ha qui ha
perdut audició a l’orella esquerra i qui percep un molest xiulet a la dreta. Els
otorinolaringòlegs no donen l’abast davant de l’epidèmia auditiva que pot assotar
la població amb dret a vot. Els especialistes l’associen a una sobreexposició
mediàtica. Com a mesura les autoritats sanitàries en funcions recepten antiinflamatoris
a dojo i aconsellen de dur una vida sana –però avorrida-. Alerten de no fumar, a
no menjar grasses saturades, compte amb les ingestes d’alcohol fora dels àpats...
Hi afegeixen, nogensmenys, una recomanació específica que consistiria a protegir-nos
contra les radiacions dels telenotícies i de determinats mitjans –també de la
carn vermella- amb saludables excursions que es poden simultaniejar traient el
gos a passejar o, si ens fa mandra despullar-nos del xandall d’estar per casa, per
una sessió de bicicleta estàtica.
La sanitat primària subsisteix en estat
d’alerta, al cas i informada. Amatent als símptomes i a la possible evolució. Es
tem un agreujament que acabi afectant també la parla i en casos d’extrema gravetat
el sentit crític. Ja se n'ha detectat algun en hora punta, afortunadament aïllat,
al rodalies i en algun altre mitjà o espai públic. Individus que parlen sols i
aprofiten la multitud per descabdellar aferrissats discursos o petonejar
criatures preferentment als mercats municipals. L’han definida com la Síndrome del Telenotícies. Si coincidiu
amb alguna ànima en pena susceptible de patir aquests símptomes, aconsellen de
no contradir-los. Doneu-los la raó! Poseu-vos en la seva pell i compadiu-los.
Davant de l’amenaça –confirmada i ben
real- de repetir la campanya electoral l’estament sanitari conclou que la
població es pot veure afectada per greus alteracions en el sentit de l’oïda. Pot
esdevenir una sordesa selectiva que buidi les urnes. S’haurà de veure i comptar
com evoluciona l’abstenció associada a la sordària exponencial detectada.
La psicoanàlisi, els sociòlegs, els
politòlegs i els doctes tertulians esmolen l’argument tot cercant on som i què
passa. Alguns només volen entendre el fenomen, d’altres estan més per incidir
en la presa de decisió. Voteu, maleits, voteu! Ens conviden a una dansa, la de
la democràcia, que ha perdut el compàs i la vergonya. El joc semblava fàcil i
ens hem avesat a participar-hi. Nosaltres us votem i vosaltres, els triats,
governeu. Podríem parlar de la responsabilitat amb què són investits legítims representants
de la voluntat i del poder populars. Faules! Contes a la vora del foc amb una
guineu i un brot de raïm massa verd per als protagonistes. La moralitat del relat, de
conte contat que no s’ha acabat, és que ens la tornen, la custòdia responsable,
d’una tria que no els ha agradat. Voteu, maleits! Voteu i feu-ho bé! Ens retreu
qui ha estat incapaç d’arribar a un acord, el que ens deuen.
M’estalvio de parlar de qualitat i
maduresa democràtiques quan avui alguns polítics no han pogut acordar els “mínims”
de la despesa prevista en la imminent campanya electoral. No han estat capaços
de coincidir en la quantitat que hi pensen esmerçar ni en una qüestió tan de
sentit comú com l’eficàcia real dels sobres inútils que farciran les nostres bústies
durant les properes setmanes. Quin despropòsit!
M’ho faig jo, però molt em temo que a les
sofertes bústies a causa dels estralls auditius hi trobem a més de la papereta un
audiòfon. Quelcom que explicaria el consens per la despesa extraordinària que
ha de comportar la campanya del 26 de juny.
Voteu, voteu, maleits!
