La mateixa pedra

L'Aznar s'ha deixat entrevistar a Antena 3. Unes declaracions que han servit per a tres coses: qüestionar la presidència d'en Rajoy, endurir el missatge de la dreta encara més i postular-se com a salvador de la pàtria. Amb el PP i el PSOE en caiguda lliure, ell és el garant únic de la recuperació. El líder que ens cal per tornar a entonar aquella melodia d'España va bien amb lletra del tenor José María Aznar i la música a càrrec de l'Esperanza Aguirre a la bandúrria.

El PP guanyaria les eleccions si s'haguessin de celebrar un dia d'aquests? Vés a saber. Tot és possible. Aquest expresident a perpetuïtat vol canviar de condició. Viu cregut que només ell té la resposta i la solució. Ho manifesta amb tanta convicció que algú hi haurà fent-li costat a les urnes. Ho deixa anar amb el mateix posat i aquella mirada de galant del tango de quan ens confirmava que existien les armes de destrucció massiva en la trista mare de totes les batalles–ara vídua-.

L'ésser humà a més d'ensopegar dues vegades en el mateix ruc, té una facilitat prodigiosa per oblidar. La desmemòria i la capacitat subliminal d'aquella cançó de l'estiu amb molt de sol, sangria i l'epidermis assolellada amb el totxo va bien, poden obrar miracles. Aznar, president! Del govern o de la tercera república si la casa reial no s'afanya a treure la pròpia versió estival, Marivent, sol ixent, a ritme de pasdoble amb una barbacoa roent a la portada.

Tot s'ha de veure en la voràgine dels esdeveniments amb la brúixola destarotada que ens mena de Can Tempesta a Can Temporal. Sortim del tornado per caure en l'huracà. Només aquest atleta de la política de fons amb abdominals com canons pot redreçar el rumb d'Espanya que no sap cap a on va malgrat la tradició marinera de qui conjura galernes i pops a la gallega des de la Moncloa. Ai, Mariano, amb assessors com aquest, no et calen pas protectors. Podria tractar-se, també, d'una estratègia per no perdre el poder, exercir d'oposició des de dins del partit quan l'oposició natural fa pinta de viure noquejada a la cantonada del quadrilàter.

Ell basaria la seva estratègia a fer l'Estat viable i eficaç. A tenir institucions per defensar l'Estat de dret, impulsar la reforma fiscal, conformar un nou pacte social sobre pensions, sanitat i demografia. Com pot vendre aquest eslògan de precampanya si el partit del qual n'és el president honorífic no ha complert molts dels compromisos que va anunciar. La resposta és la seva persona, el salvador més enllà del joc de partits. Un cabdill amb pols ferm que no tremola davant l'objectiu de les càmeres, ni que sigui en el paper d'actor convidat secundari a les Açores. Si arriba el moment, caldrà estar atents als detalls. Contrastar-ne la fermesa seductora davant de la rutilant eurotigressa Angeleta Merkel.

Continua. "Jo faria que l'Estat tingués instruments per garantir la cohesió. Amb totes les seves conseqüències". Des d'aquesta riba de la perifèria, sense pops a la gallega ni calamars a l'americana, què hem d'interpretar? Quins seran els instruments per garantir aquesta cohesió? A triar entre uns tancs, la Guàrdia Civil o la Roja campiona del món amb franquícia al Camp Nou... hi ha qui preferiria veure en Mourinho dirigint el Barça.  

Amb un somriure assajat ha menystingut que es converteixin en notícia fets que van passar fa deu anys i que no s'assumeixi com a "normal" un regal de noces. Una perplexitat, però no ha esmentat que es tracta d'un regal d'un dels protagonistes d'un reconegut thriller basat en la corrupció que va aportar 32.000 € al casament de la nena. Una celebració megalòmana i obscena que va tenir de padrins els capitosts de la trama Gürtel.

I ha negat haver cobrat sobresous, al·legant que sempre ho ha declarat tot a Hisenda. Així de fàcil. Jo proposo que els pispes que declarin la part proporcional, paguin l'IVA i cotitzin com a autònoms, se'ls condoni la pena. Això no és un presumpte delicte, companys, només es tracta del vessant creatiu de l'emprenedoria.

Insisteixo, l'ésser humà a més d'ensopegar dues vegades en la mateixa pedra, és capaç de tornar a validar la mudança a la Moncloa amb un canvi de cromos, en Mariano per l'Aznar segona part. A la cara "b" del disc en vinil –una preferència capriciosa del ministre Wert atacat de nostàlgia- estan treballant com conjuminar l'estrena de la lletra de l'himne nacional amb els arpegis taral·lejats a la final de la copa del Rei al Bernabeu. No pot ser que l'afecció addicta i sentida no tingui una mala estrofa amb què esbravar el fervor i l'acidesa estomacal que provoquen les ínfules dels salvapàtries.