La grip

Seqüeles d'una grip que no es rendeix i s'ha estès vertiginosament i virulenta. Torna, si és que ens ha abandonat darrerament, una pandèmia que assalta tot i tothom. Mal de cap amb episodis febrils, esgarrifances i afeccions diverses. Ens està deixant com quissos apallissats, abaltits i fets un nyap. També s'haurien detectat preocupants casos de desvariejament.

De pesta estacional a epidèmia permanent. Grip d'estiu i de primavera atacant els òrgans d'una societat que resta convalescent amb una màscara d'oxigen i una via al braç. Ofec i malestar claustrofòbics amb les farmàcies de guàrdia sense les píndoles que ho han de remeiar. Que les aspirines no s'esgotin i que la febre no ens estaborneixi!

De la del pollastre passant per la "a", la "b" o la "c"... Que el nom no afebleix els símptomes ni modifica substancialment l'estat d'ànim amb què colpeja a qui la pateix. Un abecedari complet de virus contumaços i reincidents, alguns d'històrics, s'entesten a fer-nos la vida més aspra. Atents al termòmetre en constant fluctuació a causa de les febrades d'infart i els calfreds d'origen incert. -Què ens passa, doctor?

Alguns metges de capçalera, com certs dirigents i alguns ministres d'economia poc competents, s'afanyen a treure el talonari de receptes i a escriure-hi fórmules il·legibles amb cal·ligrafia per a apotecaris –Prengui'n una cullerada després de cada àpat! –però la malaltia no remet i la millora tampoc no es percep. Tot i que entomem sense protestar, per prescripció professional, beuratges amargants i de mal empassar que no ens guareixen pas d'aquesta traïdora melangia ombrívola que escomet amb reiteració.

Cerquem, doncs, un horitzó engrescador. La sortida. Els veurem? Alguns ja no se'n refien, haurien desenvolupat unes cataractes espesses que ens impedeixen albirar la verdor de les valls on han de rebrotar l'esperança i, sobretot, la credibilitat honesta. La il·lusió recuperada. Nova. Perquè els xarops que ens volen dispensar són obsolets quan no caducats.

Tenim la sospita massa versemblant que una passa de descrèdit, de cansament, de caos i de manca de brúixoles fiables ens assetja. Hi ha qui se sent desnonat. Que els especialistes ja li haurien comunicat que no hi ha res a fer. Per tant, tractar-lo esdevindria una pèrdua de temps. No cal malbaratar pròtesis ni instal·lar marcapassos quan la intervenció només és un pretext costós per mantenir una esperança que no es concretarà. I el lletraferit de les receptes, en un acte de creativitat entranyable, ens endossa un analgèsic més per fer-nos callar –Una d'aquestes abans d'anar a dormir!

La plaga s'ha escampat massa. Ni els laboratoris adversos a la monja Forcades estan per un antídot rendible. Els indicis i les evidències apunten a un contagi generalitzat. L'escola, la sanitat, allò que anomenàvem l'estat del benestar, han envellit, pateixen desnutrició o, alguns, ja els han obligat a fer la maleta per traslladar-los a la planta de pal·liatius.

Aquest brot, conegut com el de la "corrupció", ha estat terrible. Hauria anat evolucionant cap a la grip del "descrèdit" i de la "desafecció" –variants o altres soques virals tan virulentes com la primera-. Si en algunes ocasions l'origen del virus es localitzava als galliners, on habiten les aus de volada curta, cada vegada hi ha més acord a situar el focus en altres epicentres.

L'angoixa pot resultar insuportable. Mentre, com diem els llecs en medicina i en tractaments preventius, la malaltia ha de fer el seu curs. En Rajoy, disfressat amb una bata blanca, no es cansa de repetir una i altra vegada el gest maternal de posar-li la mà al front d'en Mas. En comprova l'escalfament per autodeterminació que, segons ell, el fa desvariejar. En Mariano viu entossudit en els banys d'aigua freda i en els antitèrmics per la via més vergonyant. Quina epidèmia!

I per sopar, més llenties. Tot i que a la cantina s'ha produït un aldarull amb uns pacients desconcertats per si és jornada de menú o toca poder escollir de la carta a voluntat. Contra el plat únic de llegums casernàries –hospitalàries-, els díscols obstinats pretenen cruspir-se uns musclos a la marinera o un guisat de vedella amb bolets, a triar.

 Que arribin el bon temps, les orenetes, la verdor regalada a les pastures i els cels blaus i nets. Que aquesta pesta ens abandoni!