Voldria esmentar esdeveniments que no ens amarin de neguit, estupor,
desencís o pessimisme, però l'actualitat no m'ho posa fàcil. Trobar quelcom que ens aixequi la moral i ens elevi
l'esperit. Descobrir fets que ens facin levitar en l'amor propi de ser persones
i d'existir. Cerco en les primerenques calorades que anuncien la foguera
purificadora de Sant Joan, en l'esclat de verdura exultant, però també hi fan
niu el mosquit tigre o la vespa asiàtica. Em capbusso en el mar nostre de
palangana i tampoc en surto il·lès, el grau d'acidesa i la temperatura de
l'aigua n'amenacen les espècies i el turisme; que les meduses l'han d'espesseir
com una escudella tèbia, presagien els científics i ho esbomba la premsa.
Costa de detectar quelcom en positiu. Per això hauré de capgirar el
titular, El Consell d'Estat, un òrgan consultiu, dictamina que la Llei
d'Educació del ministre Wert és un nyap. Qui ho podia sospitar? Tot i que una
norma tan consensuada i amb un articulat tan exquisit, algun petit defecte ha
de tenir.
En Pere Navarro, del PSC, ho deixa estar. En la crònica d'una dimissió
anunciada s'hi estampa la imatge del corredor de fons o la solitud del poder,
sobretot quan aquest –o el suport- t'abandonen. Aquesta sí que ha estat una
clatellada definitiva des de l'anonimat. I van caient com mosques. Una epidèmia
que podria abastar també en Duran. Se n'haurà de veure l'evolució, per ara flirteja
i es dedica a la catxa en un solitari per a tafurs. Ambdós personatges són
màrtirs assetjats pels dards del secessionisme que no admet mitges tintes ni
tres carrils, o "sí" o "no". En la renglera, les fitxes de
domino trontollen empeses per la sacsejada europea on només la successió
monàrquica té el nord i un full de ruta clars i ben dibuixats. La resta,
dringadissa en equilibri precari.
Els de les elèctriques també viuen clivellats per una nova espècie de
mosquit tigre que nia a gran alçada, com l'oriental vespa. Uns activistes han
grimpat a una torre de la MAT al Gironès. Hi campen penjats en una mena de performance
per a marionetes que enrampa. El veí de barra mentre remena el cigaló proposa
una lleu descàrrega per enllestir-ho per la via contundent. No li calen bombers
en vaga ni Mossos d'Esquadra sense xarxa ni escopeta.
Pocs esdeveniments poden aplacar les calorades i prevenir els focs
d'estiu que s'acosten. Un és el mundial de futbol que s'inaugura avui. Un bon
antídot amb propietats analgèsiques que ens bressolarà aquests dies amb molta
pilota a l'olla. Encara que l'organització no les té totes, temen que la cosa
social encengui el fulgor estratègic del fora de joc. Cal afegir-hi, en clau
nacional, que la Roja -aquest Barça
internacional en hores baixes- cobrarà unes primes escandalosament indecents.
El pa i el circ no sempre arriben per a tothom.
Aquesta sí! És la gran notícia de l'any que ens redimeix de tanta
misèria literal quan la selecció no és la favorita a Brasil. El PIB pujarà aproximadament
un 4,5%. Comptabilitzarà a caixa la riquesa generada -bitllo-bitllo- en activitats
il·legals com l'exercici de la prostitució i el narcotràfic encara que no
cotitzin. Inquietantment tranquil·litzador poder incorporar el suborn i la
corrupció als llibres de comptes! Diguem que, o es tracta d'un tripijoc
d'enginyeria macroeconòmica amb què ens volen prendre el pèl, o bé d'un acudit
per a economistes d'americana model Sala Martín que la resta de mortals no captem.
Quina olla de grills! A Valladolid han nascut dos cadells de gos de
color verd. Hem trencat la dita castellana del més rar que un perro verde. La realitat supera amb
escreix la inversemblant faula. I encara més, en Banderas i la Griffith s'han
separat.
Que
arribi aviat Sant Joan, ens cal una bona flamarada que netegi l'atmosfera i ens
alliberi del mosquit tigre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada