Gol!

Aquests dies els titulars s’encavalquen l’un a l’altre en una conjunció astral que no sabem si és casual o interessada. Gol d’en Suárez! El jugador de les queixalades al mundial brasiler s’hauria rehabilitat del tot. Ara només mossega la moral del rival amb una samba letal que enfonsa els blancs en la misèria a la lliga. Quin xut! La jugada i la victòria ja justifiquen el cost d’aquesta ànima -amb bons incisius- des que ha arribat al Barça. Gol! S’esgargamellen els comentaristes com tenors en una òpera per a pilotes.

 En Mariano –corglaçat- no espolsa la cendra del cigar havà i els camals dels pantalons ja cotitzen com un quadre d’en Tàpies –natura morta amb burilla roent i textura postelectoral-. Quina jornada! -Hi ha dies grisos -pronosticava un gran filòsof del meu poble quan perdia a la botifarra. En Mariano i els seus assessors tenen el despatx folrat de pantalles emetent totes alhora. Un guirigall caòtic de missatges que nyingolen desconsol. Gol! –Mentre hi ha partit, hi ha esperança –deixa anar l’assessor en enquestes. Però en Mariano no les té totes. La cendra del cigar bascula jugant amb les lleis de la gravetat i el posat és el d’un Ronaldo apallissat demanant calma a l’auditori. Gol! Gol! I més gol!

Del saló a l’angle obscur de la seva mestressa tal vegada oblidada, silenciosa i coberta de pols, s’hi veia l’urna. Quant de vot dormia als sobres, com un ocell dorm a les rames, esperant la mà de neu que sap dipositar-los. Ah! Vaig pensar, quantes vegades el geni -i l’enquestat- dormen així al fons de l’ànima, i una veu com en Llàtzer espera que li digui –Mariano, aixeca’t i camina. Rimes electorals que es confonen en el guirigall dels tenors amb pilotes que xisclen posseïts. Gol! I més gol!

Una jornada grisa per al PP a Andalusia. Una patacada en la mòrbida majoria absoluta contrastada amb la corrupció i el clientelisme que no fan escletxa. Un resultat estatus quo o del virgencita, virgencita, que me quede com estoy traduint les interpretacions i les cavil·lacions sociològiques de si aquestes eleccions representarien el funeral del bipartidisme tal i com el patim i el coneixem.

N’emergeix una rossa en estat de benaurança electoral i maternal. La socialista clava i manté el nombre de diputats mentre la gran esperança lila de Podemos percep com el bategar del rellotge de butxaca perd pistonada i endarrereix una mica. De la Costa Brava i de les Terres de l’Ebre la flota pesquera catalana de palangre ha enfilat la proa cap a la campanya de la tonyina d’almadrava rumb a Barbate. Bona collita, encara que discreta –però significativa- dels de Ciutadans. Per l’horitzó, cavalcant una escombra -un faroner de Cadis també en confirma el fenomen-, s’ha vist levitar l’objecte que els malpensats associen a la lideresa d’UPyD sobrevolant per la campanya amb les xarxes buides.

Gol! –bramen els caps calents del futbol. En un altre despatx els jutges redacten sentències, relats novel·lescos sense un final feliç per a protagonistes gens heroics que enfosqueixen les gestes del dia. Per capítols, com un serial de sobretaula, assistim a la represa de la vida i miracles del cas Neymar –amb les pilotes d’or-, i del Bárcenas –quines pilotes!- i algú altre que oblido.

 -Res! El futbol és aixins! I la veritat és que mentre hi ha lliga hi ha esperança –ha declarat el profeta de les travesses, les futbolístiques i les electorals.

Gol!