Calor. Calor i més calor!
Aquesta és la crònica dels dies previs a la canícula. Termòmetres que tot just preludien
un ferragosto abrusador, de treure
foc pels queixals. Amagats a l’empara d’aquests vents de la fam, calents i
eixarreïdors, suportem com podem l’assot del clima i la predicció dels
professionals dels temps creant opinió i ofec. Mapes dibuixats amb foc per l’alè
d’un drac ens castiguen amb criteri unànime –Quina escalfor!
Gossos peluts fora de temporada
malviuen estiregassats a l’ombra del lledoner vetllant el moment que els deixin
entrar a la raconada més fresca del mas per esquivar les mosques, les puces i
les destrals roents que cauen a cel obert. Als rajols de l’era s’hi poden coure
ous mentre les ovelles viuen disfressades de pilota en una melé, un
aiguabarreig llanut, que els permet -sàvies- protegir el cap sota l’ombra de la
panxa solidària d’una col·lega.
Cap de setmana calent.
Decebedor per als culers que pateixen la derrota de l’ídol a la Copa Amèrica de
futbol. L’Argentina de Messi ha perdut la final als penals, llegeixo que es va
haver de decidir tot des dels “11 metres”. Ni el canvi d’hemisferi ni la
metàfora del punt de penal han estat propicis. Leo es va quedar “sense cames” i
sense copa, escriuen els cronistes esportius des de la seu de l’Estadi Nacional
de Santiago de Xile. Un camp carregat d’història que fou habilitat al 1973 com
a centre de detenció i de tortura per la dictadura xilena que enderrocà en Salvador Allende. Com que
l’estil periodístic acostuma a ser grandiloqüent hem d’entendre que en Messi en
va sortir, de l’estadi, “sense cames”, però caminant.
La temperatura molt càlida
–així anomena a la calorada el locutor- s’enroca al mercuri dels termòmetres i
es preveu encara una setmana més de calor tropical extrem. Sol i serps! Que les
colobres mediàtiques d’estiu, enguany, no ens caldran. La premsa va sobrada
d’arguments i de centres d’interès per no haver d’iniciar els debats
estacionals aferrissats contra dels coloms urbans, les canines deposicions
aleatòries a les voreres o l’estilisme del mitjó curt amb sandàlia.
Grècia bull en la xup-xup del
referèndum d’aquest diumenge que no condonarà el deute ni traurà el país de la
situació actual. Entre decidir l’avenir del rescat i la por al futur es
polaritzen les urnes i les incerteses. Amb els joves del “no” contra els
pensionistes del “sí” fent cua plegats davant d’un banc amb les portes tancades
i el caixer automàtic que no raja, Grècia continua esdevenint pàtria de mitologies
i el bressol dels primers déus econòmics europeus.
Més de dotze mil Harley Davidson desfilen per Barcelona.
Aquí encara tenim els caixers brollant liquiditat i les benzineres assortides.
Aromes de cuir, pneumàtic i trontolladissa sacsegen ostentosament l’estadi de
Montjuïc i els carrers amb el rugit fatxenda dels motors de Milwaukee. ¿Com una
màquina tan preuada i tan cara pot trontollar i roncar com un porc asmàtic de
sofà?
Calor i contrastos que no
remetran al llarg dels propers dies. El resultat de Grècia, amb una clara
imposició del “no”, emet el missatge del poble grec contrari a la por i al
xantatge, declaren el líders grecs. Syriza
no trontolla com les Harleys, en surt
molt reforçada. Ara el gran enigma és què succeirà demà dilluns. Fa l’efecte
que els grecs han practicat una melé prou majoritària contra les inclemències i
les tempestes que auguren les institucions europees i alguns governs veïns.
Pels altiplans propers s’ha
clausurat el campus FAES. S’hi han aplegat l’Aznar i en Mariano Rajoy del Partit Popular. Una trobada compromís en
la qual s’ha escenificat una partitura per a pipa de la pau sense una abrandada
cordialitat on l’estadista planetari Aznar ha advertit al deixeble convidat que
cal fer front al populisme rupturista radical d’esquerres, que –ha assegurat-
no arriba a ser ni una alternativa democràtica. Ha rematat la intervenció
alertant de l’altre populisme secessionista –tant o més malèvol -.
Al capvespre, a les brases de
la costellada purificadora, encara fumejaven entre una calitja espessa i
greixosa Podemos i l’independentisme
català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada