Calor!

Calor. Calor i més calor! Aquesta és la crònica dels dies previs a la canícula. Termòmetres que tot just preludien un ferragosto abrusador, de treure foc pels queixals. Amagats a l’empara d’aquests vents de la fam, calents i eixarreïdors, suportem com podem l’assot del clima i la predicció dels professionals dels temps creant opinió i ofec. Mapes dibuixats amb foc per l’alè d’un drac ens castiguen amb criteri unànime –Quina escalfor!

Gossos peluts fora de temporada malviuen estiregassats a l’ombra del lledoner vetllant el moment que els deixin entrar a la raconada més fresca del mas per esquivar les mosques, les puces i les destrals roents que cauen a cel obert. Als rajols de l’era s’hi poden coure ous mentre les ovelles viuen disfressades de pilota en una melé, un aiguabarreig llanut, que els permet -sàvies- protegir el cap sota l’ombra de la panxa solidària d’una col·lega.

Cap de setmana calent. Decebedor per als culers que pateixen la derrota de l’ídol a la Copa Amèrica de futbol. L’Argentina de Messi ha perdut la final als penals, llegeixo que es va haver de decidir tot des dels “11 metres”. Ni el canvi d’hemisferi ni la metàfora del punt de penal han estat propicis. Leo es va quedar “sense cames” i sense copa, escriuen els cronistes esportius des de la seu de l’Estadi Nacional de Santiago de Xile. Un camp carregat d’història que fou habilitat al 1973 com a centre de detenció i de tortura per la dictadura xilena que enderrocà en Salvador Allende. Com que l’estil periodístic acostuma a ser grandiloqüent hem d’entendre que en Messi en va sortir, de l’estadi, “sense cames”, però caminant. 

La temperatura molt càlida –així anomena a la calorada el locutor- s’enroca al mercuri dels termòmetres i es preveu encara una setmana més de calor tropical extrem. Sol i serps! Que les colobres mediàtiques d’estiu, enguany, no ens caldran. La premsa va sobrada d’arguments i de centres d’interès per no haver d’iniciar els debats estacionals aferrissats contra dels coloms urbans, les canines deposicions aleatòries a les voreres o l’estilisme del mitjó curt amb sandàlia.

Grècia bull en la xup-xup del referèndum d’aquest diumenge que no condonarà el deute ni traurà el país de la situació actual. Entre decidir l’avenir del rescat i la por al futur es polaritzen les urnes i les incerteses. Amb els joves del “no” contra els pensionistes del “sí” fent cua plegats davant d’un banc amb les portes tancades i el caixer automàtic que no raja, Grècia continua esdevenint pàtria de mitologies i el bressol dels primers déus econòmics europeus.

Més de dotze mil Harley Davidson desfilen per Barcelona. Aquí encara tenim els caixers brollant liquiditat i les benzineres assortides. Aromes de cuir, pneumàtic i trontolladissa sacsegen ostentosament l’estadi de Montjuïc i els carrers amb el rugit fatxenda dels motors de Milwaukee. ¿Com una màquina tan preuada i tan cara pot trontollar i roncar com un porc asmàtic de sofà?

Calor i contrastos que no remetran al llarg dels propers dies. El resultat de Grècia, amb una clara imposició del “no”, emet el missatge del poble grec contrari a la por i al xantatge, declaren el líders grecs. Syriza no trontolla com les Harleys, en surt molt reforçada. Ara el gran enigma és què succeirà demà dilluns. Fa l’efecte que els grecs han practicat una melé prou majoritària contra les inclemències i les tempestes que auguren les institucions europees i alguns governs veïns.

Pels altiplans propers s’ha clausurat el campus FAES. S’hi han aplegat l’Aznar i en Mariano Rajoy del Partit Popular. Una trobada compromís en la qual s’ha escenificat una partitura per a pipa de la pau sense una abrandada cordialitat on l’estadista planetari Aznar ha advertit al deixeble convidat que cal fer front al populisme rupturista radical d’esquerres, que –ha assegurat- no arriba a ser ni una alternativa democràtica. Ha rematat la intervenció alertant de l’altre populisme secessionista –tant o més malèvol -.

Al capvespre, a les brases de la costellada purificadora, encara fumejaven entre una calitja espessa i greixosa Podemos i l’independentisme català.