El candidat a emperador no deu disposar
d’assessors. I si en té, han copsat per on transiten les preferències esgarrifoses
de bona part de l’electorat americà. Als manuals d’estratègia republicana per a
la campanya hi figuraria que cavalca cap a un aplec de cowboys, rudes personatges de tret fàcil i aixella suada amb les
idees empolsinades per la tramuntana que bufa al desert de Texas, al sud d’Arizona.
Electors que els va la marxa a la barbacoa on hi rosteixen ben passades per les
brases la decència, la civilitat, el glamur i –el que més els hauria de treure la
son- la sensació de sentir-se protegits i emparats pel lideratge d’un president
que els farà anar a dormir poc convençuts que res de dolent els pot succeir
perquè tenen una mena d’àngel de la guarda que, a més d’assistir-los aparcant
al centre comercial, vetlla per tal que en un rampell nocturn -mentre ronca havent
impressionat alguna rossa volàtil- no premi un maleit botó letal d’una revolada.
-Ladies and gentlemen, Donald Trump!
Qui hauria apostat per aquell estrambòtic
personatge a les primàries que ha arribat a ser un ferm candidat a la presidència
dels Estats Units. A cada obstacle que anava trompassant, alguns d’aquesta riba
de l’Atlàntic anàvem obrint més els ulls. Ara ja els tenim esbatanats i del
calibre d’un plat pla de disseny amb què acostuma a parar taula la gastronomia
de la innovació.
Com ha arribat a ser candidat –i pot
ser el president!- qui ha acusat als immigrants mexicans il·legals de
"corruptes, delinqüents i violadors" sense cap mena de matís ni
contemplació. Alhora es deleix per construir un mur a la frontera dels Estats
Units amb Mèxic afegint amb autoritària vehemència que el mur haurà de ser finançat
íntegrament per Mèxic. Arrodoneix el capítol de la cohesió social al programa
electoral amanint-ho amb la prohibició temporal de l'entrada de musulmans al
país.
La preclara visió política d’en Donald Trump
també excel·leix en els arguments que neguen l'existència del canvi climàtic ja
que "l'escalfament global és un engany... un concepte –groc- inventat pels
xinesos per tal que el sector industrial americà perdi competitivitat". Assolida
la cota intel·lectual amb aquesta solidesa científica, objectiva i fonamentada,
se l’hauria de proposar per al premi Nobel.
En una volta de rosca més aquest
personatge sol discrepar amb el principal enemic quan es contempla al mirall. Avui
el reflex ha tornat a parlar: "Mai he dit que sigui perfecte i mai he
fingit ser algú que no sóc. He dit i he fet coses de les quals em penedeixo".
Ha afegit: “Ja ho he dit: em vaig equivocar i demano disculpes". Només s’ha
oblidat del –No tornarà a passar!
Avui en Donald Trump ha eixamplat la
frontera de les admiradores. Hi ha incorporat als mexicans, als musulmans i a d’altres...
a les dones amb criteri, aquelles a qui les celebritats només poden enxampar pel
cervell o pel cor.
S’haurà de veure i recomptar a quants
cowboys en masculí convenç. Tot és possible al país dels somnis on aquest Trump
hi vol bastir el seu Neverland particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada