Ànimes en pena.

“Mata tot el que puguis matar. Entra en una reunió i mata a sac”. Els deu manaments de la doctrina gihadista és resumeixen en un de sol, seria aquest. La premsa desvetlla la conversa d’algú que alliçonava una noia musulmana resident a Catalunya via piulada. El terror és així de funcional, va directe al gra i s’està de metàfores que no serveixen per a res que no sigui per glorificar els màrtirs que han assassinat sota la promesa d’un paradís etern. Que els déus ens en deslliurin, de conèixer i d’adorar aquests àngels de la mort que es veneren en un altar amb una espasa o una bomba adossada com un atribut de santedat.

A Berkeley, el territori de l’emperador Trump, hi ha hagut una batalla campal entre detractors i partidaris d’aquest personatge perquè hauria deixat anar amb lletra gruixuda –en un pobre missatge demolidor- i sense documents o fets demostrables que ho avalin –encara més assolador- que l’Obama li punxava el telèfon durant la campanya electoral. L’Obama convertit en el protagonista d’una pel·lícula trepidant d’espies aixecant estores i desembossant les canonades als desguassos del gran Trump. Per res del món jo voldria estar allí just en el moment que la porqueria torna a fluir, presenciar l’instant en el qual el tap es resol en un esclat quan en Donald tecleja de matinada per al món lliure occidental. Què podem dir d’aquest senyor sortit del circ? Res. Ell sol s’ho pastifeja superant el que és insuperable i impossible. M’espanten encara més, creieu-me, els seus acòlits i convençuts seguidors que l’han votat. Els escolans d’en Trump que tenen una cal·ligrafia encara més gruixuda que la del seu profeta. 

Faré cas al Papa Francesc que ens recomana una estratègia per lluitar contra el maligne, portar sempre a sobre una Bíblia com es carreteja el telèfon mòbil per llegir-la més sovint i meditar-hi. El Pontífex, malgrat disposar de les tecnologies de la comunicació i ser-hi present, no hi està tan enganxat com el ros panotxa de Washington, que hi té la mà trencada en la piulada nostra de cada dia. El Papa hauria de fer-s’hi un lloc, en les aplicacions de mòbil que et porten els llibres sagrats a les pantalles de butxaca. No es tracta tant, per a l’èxit del requeriment papal, que carreguem de continu amb una pesada edició sinó que la tinguem disponible des de l’aparell intel·ligent. Hauria d’haver estat més precís i eficaç publicitant l’enllaç –amb patrocini o sense-. 

De fet, la BCI (la Bíblia catalana, traducció interconfessional), la versió més moderna i acurada de la Bíblia en català, ja està disponible en una aplicació que permet llegir, cercar i estudiar el text des dels dispositius mòbils. Un cop descarregada, no es necessita connexió. Conté el text sencer de la Bíblia, tant de l’Antic com del Nou Testament. Permet triar diferents mides de lletra. S’hi poden veure –i llegir, si escau- totes les notes explicatives. Conté una eina de recerca per trobar tots els textos on apareix una determinada paraula, o una frase. Disposa d’un ric vocabulari amb una explicació dels principals termes i noms relacionats amb la Bíblia. Es pot descarregar –gratuïtament- des del Play Store d’Android. Ben aviat estarà disponible també per a Iphone.

Que els déus ens agafin confessats i ben documentats. I a en Millet encara més! Segons la germana ha declarat als mitjans, el protagonista judicial de la setmana té els dies comptats. Quatre mesos de judici que si no esdevenen letals, ho serà l’ingrés a la presó -ha dit-. La sentència fraternal és fulminant. I després que la Rita ens deixés tan judicial oportunament, s’ha vist com alguns ja li porten ciris i fan promeses a la nova patrona dels impossibles. Personalment no els desitjo res, només demano –també un impossible d’aquells amb què invoquem la santa- que retornin el que han robat. Tots i tothom qui en tingui les mans untades, de l’oli d’aquesta corrupció -cercant en l’aplicació sagrada he trobat que és pecat- que ho reemborsin. També hauria de tenir, però, una pena als tribunals dels homes, una mena de penitència sense pretextos ni fiances volubles que redimís el pecat només quan s’ha tornat la gallina rampinyada. Amen! 

"¿Les nenes tenen vulva? ¿Els nens tenen penis? Unes preguntes itinerants respecte de la metafísica del gènere passegen amb auto de línia. Els Mossos han enviat al jutjat tres casos de nenes residents a la comarca del Gironès a les quals els han practicat l'ablació del clítoris. Una mutilació per evitar sentir plaer sexual, que puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures. És una pràctica associada a creences molt antigues. Sorgida a l'antic Egipte la practiquen els cristians coptes d'Egipte i del Sudan, els jueus d'Etiòpia i algunes tribus africanes de culte animista.

Massa ànimes en pena.