Fogueres.

-Quina calorassa! 

No ens alarméssim perquè no és el temps que pertoca per l’època de l’any ni es tracta d’una onada de calor. Tampoc és un efecte del canvi climàtic ja que en Donald Trump l’ha fulminat per decret. No hi ha canvi climàtic, doncs, i si ell ho diu és veritat. Només un pic de calor desbocat que fa pujar enganyosament els termòmetres i en revifa la sensació de temperatura alta. Que no fa calor, només és suggestió i convenciment. Jo recomano per combatre aquest canicular efecte psicològic que no parlem a l’ascensor de la calor, de la xafogor ni de com d’irrespirable és l’atmosfera enrarida amb l’excés d’ozó. Si obviem la suor i l’escalfor que puja de les entranyes de la terra –de l’infern- i la que projecta el sol –del cel- no la patirem. 

Que consti que hi tinc posada la credibilitat –tota-. En Donald me’l crec perquè s’ha passat al bàndol dels ecologistes des que ha anunciant que el mur amb Mèxic el construirà amb plaques solars. El justifica raonant que com més alt sigui, més bo i més profitós resultarà. Genial! Hi ha qui sospita que rere el grafit, un sol enorme, que fa uns dies ha decorat la rotonda de la plaça Francesc Macià -el possible causant de la sensació de calor a la ciutat de Barcelona- hi ha la mà negra dels agents mediambientals del president nord-americà. Una performance que anticipa l’obra faraònica -un monument al solstici- que en Trump ha decidit llegar-nos just a la frontera amb Mèxic. 

Sense suggestions ni miratges, Portugal crema. Trenta mil hectàrees han estat arrasades pel foc purificador, ara tòpic dantesc. La teoria de la tempesta seca amb un llamp incidint en un arbre mort no es correspon amb les recents declaracions del cap de bombers. El foc s’hauria iniciat un parell d’hores abans del temporal elèctric. Se sospita d’una intenció -que ha esdevingut assassina- que haurà de carregar, si en té, a la consciència amb les conseqüències i la responsabilitat dels estralls en vides humanes i materials. 

Piròmans de tota mena que la tradició associava a la dèria històrica dels pastors que abrusaven els boscos per transformar-los en pastures. Una dada contemporània per a l’anàlisi és aquella que lliga les alertes mediàtiques de prevenció amb el nombre de focs que es declaren. Sembla que l’anunci del perill –real- obre la veda i promou el moment idoni per calar foc al bosc amb eficàcia. Hi ha zones de boscúria densa on el risc més alt es concentra als mesos de gener i de febrer, una època de l’any en la qual ningú afortunadament –assenyadament- ens alerta de com d’elevat és el grau de combustió del sotabosc.

Un llamp, una línia elèctrica, un vidre que concentra els raigs del sol i produeix un efecte lupa, una guspira de la maquinària agrícola... Causes fortuïtes i desgraciades ben diferents de les causades pels miserables que es vanaglorien dels efectes heroics amb un mòbil per fer-ne ostentació a les xarxes socials. No juguem amb foc, companys! M’estalviaré parlar de petards i de revetlles per no donar idees. Ho dedico també als que conreem el vici de fumar, no juguem amb les burilles, col·legues! 

Una punta de cigarreta en una margera acaba de socarrimar cent hectàrees de conreu a Sant Fruitós del Bages. Per fortuna les condicions de tota mena han permès als bombers extingir-lo en poques hores. Les imatges de la columna de fum amb les flames devorant la terra ràpidament al costat dels habitatges posen els pèls de punta. Més aterridor ha estat contemplar com les flames han devastat un gratacels a Londres.

Domesticar el foc, ensinistrar-ne el caos infernal que és capaç d’irradiar, tot convertint-lo en purificador per cremar els pecats i la malastruga és el que aquesta nit màgica de Sant Joan conjurarem saltant les brases d’una foguera. En aquesta edició portaré la contrària al poeta, en Joan Maragall, “Ja les podeu fer ben altes les fogueres aquest any”. 

-Bona revetlla i bon Festival Clownia a Sant Joan de les Abadesses!