Cigonyes per encàrrec.

Néixer és un acte que no depèn de nosaltres, és conseqüència de voluntats alienes, la d’uns progenitors que consumen l’instint de perpetuació de l’espècie. Engendrar-nos, criar-nos i esdevenir independents i autònoms és un cuinat amb molts ingredients que òbviament dura tota la vida. Els humans som molt vulnerables durant els primers anys d’existència. Subsistim emmarats i amorrats a un procés epidèrmicament geogràfic mentre anem evolucionant des de la –umbilical- península maternal fins a esdevenir una illa més o menys autosuficient. I tot a foc lent, en una mena de xup-xup que podríem qualificar d’experiència. 

Decidir de tenir un fill. Criar i educar una criatura és quelcom complex, subtil i bàsicament amorós. Un final feliç que consta als manuals d’autoajuda a l’epígraf de fill desitjat. Qui ho cerca, ho planifica i ho executa assoleix potser l’objectiu més important de la seva existència, el moment en el qual la parella esdevé un tercet, una nova estrofa vital per a la qual cal cercar noves rimes i nous ritmes de vida. La tràgica contrarietat esdevé quan, volent-ho intensament, no podem engendrar-lo.

Un vell contratemps que tradicionalment s’ha resolt de diverses –i imaginatives- maneres i que la ciència actual ha aplacat significativament. D’entre les alternatives una, la que coneixíem com a ventre de lloguer, ha ressorgit acaloradament en el debat social, polític i ètic actual. Disfressada d’eufemisme aquesta realitat és vigent com a gestació per subrogació, gestació per substitució o maternitat subrogada. Una pràctica legal als Estats Units o al Canada. Els problemes per tenir fills, les parelles gais o les restriccions en les adopcions han disparat la demanda d’aquesta modalitat que ja supera, analitzen les estadístiques, en nombre les adopcions internacionals. 

El debat és molt polièdric i delicat fins arribar a la ximpleria barroera, encara que legítima, de qui refusa l’embaràs per no abonyegar la carrosseria. En el relliscós terreny ètic definir el codi que ho ha de regular -i que es compleixi- hi afegeix més arestes encara i algunes d’espinoses. 

Preguntes i contradiccions es presenten en el que alguns ja consideren una tècnica de reproducció assistida. Pot tenir una tarifa, un preu? Posats a pagar, un percentatge petit és per a la gestant, però la part grossa del pastís se l’emporta qui ho gestiona i en controla l’embaràs fins que neix l’infant. Aquestes franquícies de la natalitat subrogada que s’anuncien a les xarxes ofereixen un catàleg de possibilitats, colors, textures i complements que té moments semblants als que podem viure en un concessionari de vehicles triant el model de l’any. Estirant el símbol ens haurem de preguntar si el manteniment i les peces de recanvi entren el la garantia i de quins terminis gaudim. 

El ventre de lloguer es conjuga en femení. Moviments feministes denuncien que la dona no és un contenidor. ¿Caldrà regular si és possible i es pot perdre la condició de fill biològic per contracte? Semblaria quelcom contranatural. Malgrat tot, és evident i humà que per a moltes parelles la subrogació és l’única via per tenir fills. 

Grinyola, però, quan algú molt mediàtic anuncia una maternitat o paternitat d’encàrrec i també en delega la criança. Si jo l’hagués d’assessorar i m’hagués de decantar entre un fill o una mascota, li aconsellaria un peluix.