Bolets de temporada.

Amb retard, perquè els multitudinaris xeflis monàrquics acostumo a contemplar-los molt de lluny i descatalogats -quan espero torn a la barberia- volia parlar del, per ara, casament del segle. De l’enllaç d’en Harry amb la Meghan. S’ho val i és per dedicar-hi una estona, segons em proposa una amiga amb criteri i informada, a analitzar els personatges, la parentela i els coloristes cultes transatlàntics que van repintar les defenses de l’Anglaterra Victoriana. Em comprometo a recuperar les imatges de la cerimònia, les fotografies dels protagonistes, dels convidats i de tot allò que va acolorir aquesta boda reial amb un pintoresc sogre absent. Em documentaré! 

La voràgine dels dies -ja em perdonareu- m’ha portat a haver d’obviar la important notícia de l’enllaç reial. També sóc conscient que ja s’ha passat, no és fresca del dia i després del brexit ja no ens és tan propera. Encara que amb retard, felicitats, alteses! Tancaré la ressenya deixant anar allò tan suat, però real i de tot cor perquè així ha estat: l’Elisabet II ha guanyat una néta.

Pels nostres altiplans la cosa mediàtica no marida pas amb feliços tot menjant anissos mentre triem pastissos sinó és per llançar-los a la cara del contrincant. Certa cosa pública que ens interpel·la com a col·lectiu viu de consignes eixelebradament exaltades en una gestualitat excessiva. Massa gestos ofensius, companys. Per fortuna en el vessant personal vull deixar clar que no he deixat cap amic dels saludats pel camí -no em consta-, que la llum de l’esponerosa primavera s’imposa dia a dia propiciant les converses d’ascensor, que Barcelona és poderosa, encisadora i acollidorament diversa. Fa goig passejar-hi tot i la desmesurada globalitat aclaparadora de passavolants que la trepitja. 

No us diré que sóc plenament feliç, però intento aproximar-m’hi des de la presumpció que la felicitat absoluta és sospitosa i patrimoni d’éssers candorosos que voregen la innocència. Deixem-ho estar en prop de la felicitat, doncs. Que així sigui, també us ho desitjo. Des del pla personal al social passant pel laboral mentre patim el polític o suportem l’econòmic hi ha un altre ventall de matisos complicats que ens poden aixafar la guitarra i contribueixen a què l’harmonia de la solfa soni desafinada i de retruc aquella pau individual propera a la benaurança en pugui resultar afectada. Resistiu-vos-hi! Carreguem-nos de determinació optimista, escoltem la vida i deixem-nos torrar la pell sense que l’estacional atmosfera enrarida ens la socarrimi.

La sentor a recremat dels temps trepidants vessen en l’actualitat que s’escapa i se solapa a les portades dels diaris. La immediatesa i l’abundor de titulars ens esclafa. Primavera d’impermeable per a botines d’aigua tot estrompassant bassals i fangars diversos. Sense cap voluntat perversa, ja que posats davant del mirall esdevenen espantalls, us deixo alguns titulars a la vostra consideració. 

El PSOE anuncia una aritmètica moció de censura contra el PP després del terratrèmol jurídic que ha comportat la sentència del cas Gürtel amb l’epicentre a la seu del PP a Gènova. En Zaplana és un complementari cas al marge. La trencadissa política està per veure i tot és possible i està per fer. La bona notícia era -rumiava en Mariano fa un parell de nits a l’hora de les reflexions- que el PNB li havia aprovat els pressupostos. La dolenta d’aquest matí mateix és que els bascos poden tornar a tenir-la, la clau -el duro ja el tenen-. Avui el president del govern ha sortit del plasma per anunciar les set plagues bíbliques que ens assolaran en el cas que la moció de censura prosperi. Una ja s’hauria confirmat, la prima de risc espanyola puja com l’escuma. Una altra s’haurà de verificar, que en Pedro Sánchez -el gran seductor de catalans- “qualsevol dia pactarà amb en Puigdemont”. A Catalunya també tenim mocions de censura que fan via, a escala local el PSC de Badalona en vol consensuar una amb la militància i amb el García Albiol del PP per recuperar l’alcaldia a la ciutat del pont del petroli.

De la sentència del cas Gürtel en destaco el personatge més amè, vistós i loquaç, el bigotis, que per ara n’ha sortit indemne. Net. ¿Només era el missatger de la trama a qui els jutges han decidit de no matar ni d’immolar? Es podria pensar que sense presó ni multa, el del mostatxo només patirà una condemna d’amor propi, un dolorós greuge judicial comparatiu.

Un informe avala que els consellers empresonats o a l’estranger poden prendre possessió del càrrec. En Turull i en Rull han sol·licitat l’empara del Constitucional -el Tribunal- per poder ser nomenats. Mentre, són recordats a la cambra catalana per uns enormes llaços grocs recolzats al respatller de l’escó per omplir buits tot justificant-ne l’absentisme. La impactant solitud del President Quim Torra és una taula rodona sense cavallers. Continuem pendents del decret de nomenament que ha de signar en Rajoy -que, a hores d’ara, deu tenir cabòries més potents encara-.

Coincidint amb la sentència del cas Gürtel ahir es va produir un desplegament espectacular de la Policia i de la Guàrdia Civil -des de Madrid a Catalunya sense vaixells en aquesta edició- per envair, regirar i conquerir les Diputacions i diverses seus a localitats catalanes cercant corruptes o al fugisser Valtonyc -diuen que amagat a Montserrat-. Els profetes ja ho van advertir, el dia que s’anunciï la sentència caldrà un altre ingredient català per tirar a l’olla mediàtica. Un os més d’aquesta escudella catalana que no acaba d’arrencar el bull. La llepolia judicial ha consistit a detenir 29 persones en una trama de corrupció per desviar -presumptament- dos milions d’unes subvencions públiques. Curiosament la premsa ja coneixia, abans d’iniciar-se la batuda i abans que els mateixos detinguts, que tindria lloc aquest exercici de distracció a la catalana manera i amb similar correspondència en el nombre de capturats avui a Catalunya que de condemnats a Madrid. La coincidència en la data i en la paritat numèrica, com a mínim, són suspicaces. 

També al Parlament de Catalunya la gestualitat avui s’ha imposat a la paraula, a l’enraonar. La picabaralla entre el diputat Carrizosa de Ciudadanos i el President del Parlament ha provocat la suspensió del ple. El que s’ha iniciat com una mena de càstig -S’ha acabat el pati! -ha fet el mestre tites d’en Torrent, s’ha resolt quan ha reaparegut en Quim Torra amb el llaç groc sota del braç com qui retorna amb la pilota -que era seva- per acabar el partit i l’esbarjo parlamentari. Un gol exemplarment modèlic de C’s dedicat als caçadors de llaços grocs de temporada.

Posats a triar, decanteu-vos pels moixernons i les múrgoles, ambdós són un bàsic de l’alta gastronomia de proximitat en truita o en un remenat -a triar- amb alls tendres. Una exquisidesa culinària subtil, com flors de bosc comestibles intensament perfumades.