Unicorns.

Protesto! M’indigno! Estic molt decebut i emprenyat i així ho vull manifestar. Com és possible que en una data com la d’avui coincideixin i se solapin esdeveniments d’aquells que es consideraran fites per a la història. Successos transcendentals que es tatuen en l’epidermis del calendari i que es recordaran generació rere generació. Si us plau, no m’ho torneu a fer! Viure pendent de les xarxes, dels mitjans tradicionals i del ressò també atmosfèric que han provocat –i alhora!-, m’ha portat a patir un episodi d’angoixa just quan al migdia la boirina ha baixat fins a cobrir la ciutat amb una boina d’incredulitat que tornava invisibles les olímpiques torres bessones i la mateixa Sagrada Família. Que no he atrapat l’actualitat durant tot el dia, companys!

Informativament parlant, com es deia abans, s’ha m’ha anat atapeint la jornada. Ni amb el do la ubiqüitat, el fet d’estar present arreu, hauria atrapat la feinada que se m’ha girat. De Berga a Tarragona, de Girona a Badalona, des de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon... Una ruïna en peatges –i corbes- perseguint l’actualitat i la investidura dels batlles i alcaldesses que s’han anat consumant. Però la meva indignació no ve d’aquesta bellugadissa municipal sinó per la coincidència amb el casament d’en Sergio Ramos amb la Pilar Rubio. A qui se li acut fer escaure en una mateixa data la cosa com de poble aquesta dels alcaldes i el casament del segle. Au va! Que no hi ha color. 

 El clímax mediàtic perfumat de llimones ha esclatat a les cinc en punt, l’hora lorquiana quan els mossos de la caminera guàrdia civil catalana portaven en Joaquim Forn a la plaça de Sant Jaume colze amb colze. Mentre, a Sevilla avançaven excepcionalment el tancament de la catedral al turisme perquè aquest xicot s’ho mereix tot, això i més! M’he emocionat quan la núvia periodista ha sortit de l’hotel amb destinació a la catedral. He pogut observar finalment el vestit, un disseny imperi en pedreria escotat generosament amb un afortunat recollit a la cua. Una creació d’un prestigiós modista libanès que harmonitzava amb les personalíssimes trenes negres a joc amb el ram de lliris també negres que la Pilar Rubio ha traginat. 

Em fareu costat si us explico que allò de les cases de la vila ho he deixat en un segon pla. El primer és el primer. Quina elegància i quanta noblesa s’han aplegat en el casament del segle. Una gentada, ben vestida, que supera la que s’ha ajuntat a la plaça de Sant Jaume, com més d’arreplegats amb estelada. En Sergio Ramos ho té clar i sap fer les coses amb generositat, però sobretot amb una grandiloqüència que ha provocat un allau de microorgasmes tàntrics entre la ramaderia mediàtica de Telecinco, festa major a Mediaset! El futbolista havia deixat constància per escrit a les invitacions amb registre de sortida que els nois havien d’anar de rigorós jaqué i que les mosses no podien lluir el color vermell, el verd, el taronja, el rosa o el blanc. La paleta cromàtica del Ramos és força curta. Ja hi ha hagut algun convidat que ha protestat per l’absència del groc en el llistat de colors proscrits. Tampoc s’han permès les càmeres, els mòbils ni d’altres andròmines que facilitin la xafarderia electrònica com la presència de criatures menors de 18 anys amb wifi. Tot un encert! 

 A la plaça groga de Sant Jaume, m’ho han explicat –perquè jo tenia el cap i el centre d’interès desplaçats a Sevilla- que el representant del PP, el Sr. Bou dels forners des de 1957, ha deixat anar un visca Espanya amb tant d’ardor patriòtic que després no ha pogut ni cantussejar Els Segadors al compàs d’un pasdoble per a banda municipal. Efectivament, ha estat una tarda memorable a la Mestrança catalana amb el protagonisme d’un espasa francès que ara prodiga la seva tauromàquia a Barcelona vestit de mandarina i or, de qui els mitjans ja n’han quantificat el preu a llotja, dels seus vots i de la gestualitat d’aquest torero desnonat a França i a les places de la Catalunya Nord. No ha estat una tarda exactament feliç per a l’Ada perquè els subalterns arrauxats com en Valls et poden esguerrar la litúrgia i el paseíllo triomfal. 

A Bollullos de la Mitación el nuvi hi té la finca on s’hi celebra el tiberi i la festassa amb un parc d’atraccions, un escenari i un circuit desmuntable de competició per a vehicles de tracció amb rodes. S’hi espera també l’actuació d’artistes de gran renom internacional. Emoció i diversió més que tàntriques per al nombrós grup de selectes convidats que hauran d’acreditar la condició amb un unicorn, una calcomania personalitzada absolutament original i genial! 

Qui es deu haver oblidat de l’unicorn personalitzat deu haver estat el regidor Sr. Joaquim Forn a qui no han deixat passar a la festassa que el Sr. Torra havia muntat al Palau de la Generalitat de Catalunya després de la investidura de la Sra. Ada Colau.