Fer l'agost.

L’agost té un punt dolç d’assaig per apropar-nos a la recerca de la felicitat. Sembla que s’aturi el món, fa l’efecte que s’amorteixi l’activitat frenètica i que les obligacions reposin en una mena de jubilació amb data de caducitat. Aquest és el gran repte, sobreviure’l sabent que s’acabarà i que els dies volen fugissers. Un any més comprovarem com tot el que havíem previst, excessivament optimistes i poc realistes pel que fa a l’agenda, l’implacable transcórrer dels dies apressats ens posarà a lloc i haurem de tornar a ajornar alguns projectes un any més, per a un altre curs. No oblido aquells companys de feina que, quan s’acomiaden tot desitjant-nos un bon estiu, et deixen anar que no saben si ho podran suportar, tants de dies sense veure’ns. Quelcom que deu tenir a veure en la incertesa de la tornada. 

Les vacances salades tenen el seu indicador epidèrmic en el grau de morenor amb què tornem una vegada acabades. Com si el bronzejat que lluïm fos proporcional al gaudi mariner mentre les ones ens llepen els peus tot somiant de pescar al palangre una sirena poc temerària. No anar a una vila costanera és no viure l’agost, no ets ningú si no participes de la disbauxa que es comporta la platja, la paella amb musclos i el barret com menys discret millor amb què cobrim l’exuberància dels cossos castigats pel sol canicular de tots els estius, també els impossibles de la infantesa. En l’atmosfera el perfum estiuenc dels protectors solars és còmplice de l’arrebossat amb sorra i dels castells de planta baixa que la mar sàvia enderroca. A l’estiu tota cuca viu si no fos per la demanadissa de crustacis que pretenen esquivar la temporada pel preu mentre s’exhibeixen impúdicament seductors al turisme gastronòmic, una altra modalitat que caldria catalogar.

Aquest país a l’estiu, fonamentalment a l’agost, penja el rètol de tancat per vacances. Qui pot qüestionar un dret que tenim tots. Amb l’estem de vacacions justifiquem la inoperància de la temporada estival. Com si les esperances, els neguits, les malures, les condemnes pendents i el batec de la vida en general poguessin alentir el batec. Semblaria que tota activitat pot tancar portes per vacances si no fos per aquells esforçats herois que literalment hi fan l’agost. 

Als pobles de muntanya sense mar on confonem un rem amb una pala d’enfornar pa, aquest és un mes també susceptible de l’avorriment en fresc. Els regidors de cultura hi han de posar molta iniciativa i esmolar l’enginy per empescar-se un agost esquitxat d’activitats que engresquin els vilatans que no han marxat a marina i als fidels estiuejants que hi vénen a fer salut i a respirar aire presumptament pur. El turisme de balneari ha donat molt de baixa, ha esdevingut de perfil tísic mentre les aigües medicinals ja no sadollen l’afany guaridor d’altres èpoques. El turisme d’altitud prudent entre pins i rierols sol cercar-hi la tranquil·litat, el paisatge i un bon plat de proximitat –sense musclos, però-. Som de bon conformar entre l'audició dominical de sardanes al passeig i la melangia marinera d’una excepcional cantada d’havaneres. 

Des de fa unes dècades el turisme per excel·lència té la fita més llampant penjada als panells que ens fan l’ullet a “baix cost” en les terminals dels aeroports amb direcció a l’incògnit, a l’exòtic i al llunyà paradís de catàleg carregats amb la incertesa d’una maleta. L’inici d’aquesta aventura audaç, a Barcelona, rau en si podrem aixecar el vol a l’hora prevista, una nostrada tradició ja ben arrelada i imprevisible. No defallim. 

Trieu l’opció que més us convingui, també hi ha qui transforma la terrassa de tot l’any en un parc aquàtic. 

Tinguem un bon estiu! Bones vacances!