Ous de pagès.

Almas Veganas és una associació creada “per al rescat d’animals”, un grup autoanomenat santuari vegà on es proposen salvar vides fonamentalment “de granja, per donar-los una existència digna i alliberar-les de l’esclavitud”. Afirmen que “els ous són de les gallines” –els ous per a qui els pongui!- i mereixen una “vida tranquil·la i digna”. Per aquesta raó, separen les gallines dels galls “perquè no volem que les violin”. Sobre la polèmica de la “violació” de les gallines, certifiquen que es pot deduir per l'actitud de les femelles que no volen ser muntades perquè “sempre s’intenten escapar, i, a més, els galls les fereixen, de vegades de gravetat”. Deixarem de banda els ous de pagès que prenent el raonament deuen ser dels pagesos. 

El papanatisme a les societats més fartes que un llop pot arribar a catequitzar respecte de les copules gallinàcies. Lloada l’hora, però, que amb la solvència anímico-vegana d’aquesta associació es vulgui trencar una llança contra la falsa moral de ser “més puta que una gallina”. A la disbauxa carnal ens hi hem de tornar humanitzant la castedat amb cresta com a pròpia d’un santuari.

En un estiu literalment de faula un altre criatura també ha estat protagonista, un brau ha situat Vidreres al mapa de les festes majors d’agost i ha ferit dinou persones, dues de les quals en estat greu. L’animal, que ha saltat amb nervi atlètic el tancat on se celebrava el correbous, ha envestit el públic. Posteriorment ha estat acorralat en un bosc proper i ha estat abatut pels municipals, fet que ha rebut les crítiques de grups ecologistes i defensors dels drets dels animals, que han reclamat altres mètodes per a controlar-los. 

Els regidors a l'oposició del municipi exigeixen a l'equip de govern que elimini els correbous, una activitat que titllen d'anacrònica, perquè "no totes les tradicions estan bé per definició”. Lamenten que l'Ajuntament no dediqués ni una sola paraula al bou mort, cosa que els sembla un menystenint més al maltractament animal. 

M’abstindré de censurar la manca de sensibilitat envers de la defunció de la criatura que els municipals van estossinar de manera tan expeditiva –molt similar a la que pateix el vacum en els escorxadors abans de ser especejat-. Em decantaré pel silenci que denuncien abans que per les caníbals lloances gastronòmiques fent la xup-xup al bon estofat que va propiciar aquest brau a les olles locals. 

Deixarem les animalades en aquest punt. 

Bon curs!