El piromusical.

Amb el piromusical s’acaba l’estiu. Tot confirmant aquest missatge breu, que m’ha arribat avui, mentre les orenetes toquen el dos he reprès la rutina l’endemà de la Mercè. Una certesa que esmorteirà la llum dels dies fins que les pampallugues nadalenques no ens redimeixin. Enmig, el parèntesi de la castanyada i les menges eixutes dels panellets –els penellons, Serrat, ja són una espècie més que pateix un procés galopant d’extinció pel canvi climàtic-.

Dies convulsos els que vivim si no fos perquè la festa major de Barcelona, la Mercè, els ha farcit de música i de celebració diversa. Com deia, el piromusical preludia l’acabament de l’estiu fins que els grans magatzems no tornin a fer el tret de sortida que decreta l’operació biquini una primavera més amb les tendències tèxtils que pertoquin i els complements que s’hi escaiguin. Haurem d’estar al cas. 

Si us heu distret de l’actualitat fascinats pels gegants i els capgrossos bressolats per l’acordió d’un cabaret libanès, l’esclat dels trabucaires o el retruny dels coets haureu esquitllat –cosa saludable per a l’esperit- el panorama d’hivern dur que ens anuncia l’actualitat i la piulada matinera. Us recomanaria esdevenir “preventius”, com aquells que posen la cataplasma abans que es produeixi la nafra, si no fos perquè la podeu errar. Han estat dies de convidats, de canelons, de pollastre rostit arrodonit amb un tortell de nata, i cava. Molt de cava per pair l’actualitat indigesta que ens sacseja. 

Ni les tamborinades del piromusical poden amortir la tempesta de retrets que una nena sueca ha deixat anar a la seu de l’ONU. "M'heu robat els somnis i la infantesa amb les vostres paraules buides" els ha etzibat, als perplexos dirigents mundials. Una àvia de la meva infantesa a qui llavors jo no feia massa cas denunciava, també molt irada, que a causa dels coets per anar a la lluna ja no hi havia tants pardals ni tants estels ramblejant pel cel. Ja hi ha qui en fa històries per a crèduls insomnes que proclamen la pujada del nivell del mar. Que alerten de la pèrdua de biodiversitat que afectarà les espècies marines i que repercutirà en milions de persones dependents del mar. O els sistemes de gel continentals que perdran els seus glacials. Apocalíptic! Si fos cert, i els incrèduls perdessin la raó, hi serem a temps -la humanitat-? 

Per si de cas, repetiu de tortell de nata i ompliu la copa de cava una altra vegada! 

La justícia poètica, de vegades, posa alguns personatges a lloc. Una alineació astral tirant a lluna nova ha posat en evidència la cara fosca del president dels Estats Units, en Donald Trump, demanant en diverses ocasions un "favor" al president d’Ucraïna. Res d’extraordinari, només regirar molt per sobre entre la brossa de l'exvicepresident Biden, el contrincant a les presidencials del 2020, per tal d’exhumar algun cadàver rostit pel gas ucraïnès que encara fumegi. Alhora, l’amic entranyable del Trump, en Boris Johnson, s’ha hagut d’empassar que la Cambra dels Comuns reprengui les sessions després que el Tribunal Suprem declarés “il·legal” la suspensió de les cambres. Veurem com evoluciona el món anglosaxó. 

Una mica més de cava? Tornarà a sortir disparat, com una escopetada, el tap de l’ampolla. Potser l’esclat sonor més apropiat per a una celebració. No cal que la xarboteu, però, com fan els herois motoritzats al món de l’esport. 

El president espanyol en funcions sembla que sí aconseguirà molt oportunament d’exhumar un cadàver. Ho ha anunciat a la seu de l’ONU –en competència mediàtica amb la icona Greta Thunberg-. Ha dit que es tanca simbòlicament el cercle democràtic fent fora en Franco del mausoleu públic on està enterrat amb honors d’estat. Es tanca, ha emfatitzat, un capítol fosc de la història d’Espanya. Jo al triomfalisme de tancar capítols i arrodonir cercles esperaria –a destapar el cava- al dia que la bugada de tots els llençols bruts de la memòria històrica es puguin entendre sense taques ni forats. Llavors, sí, n’obriré una ampolla i brindaré. 

-Només un dit! Prou!

Els esgarriacries d’un tribunal –n’hi ha tants que és un embolic- van fer coincidir amb les festes de la Mercè l’operació de captura de nou membres dels CDR. Catalunya i l’independentisme. Segons un informe judicial –els informes també tenen una Poètica pròpia- es va detenir un "grup separatista d'índole secessionista català". Se'ls investiga per delictes de rebel·lió, de terrorisme i per tinença d'explosius. Segons el ministeri públic, la detenció tenia per objectiu impedir "les accions" que aquestes persones "pretenien perpetrar" en dates pròximes que "podrien haver ocasionat danys irreparables". La Guàrdia Civil informa que durant els escorcolls s'ha localitzat "abundant material i substàncies considerades precursors per a la confecció d'explosius", susceptibles "de ser utilitzades en la fabricació d'artefactes". 

Abans no arribi la castanyada –i després- també haurem d’estar atents cap a on tomba el món català.