Bones festes!

La sonsònia dels nens cantant els premis de la loteria nacional anuncia com els dies i els rituals tenen un vincle cíclic. Som al període nadalenc disposats a començar un altre any natural. És el moment de desitjar-nos el millor, bones festes i un bon any! Per la via que sigui dediquem uns instants a comunicar-ho a aquells que ens envolten i ens importen, a la feina, a la família, als amics. A qui estimem i ens estima. Un rampell de bons desigs que escampem sentidament amb la idea que s’han de complir perquè per nadal toca! 

La cantarella amb lletra aritmètica dels nens –i nenes!- aclamant l’atzar esdevingué quelcom tan imprescindible com les boles de colors i les garlandes a l’arbre de nadal. Una tradició, rància i pèrfida per als descreguts i per als entesos en estadística, que ens tempta. –I si toca aquí? –incita a la clientela un cartell maldestre a l’establiment on solem prendre-hi un cafè assíduament. La probabilitat és infinitesimal i la sort fugissera. Però, i si toca? I si el comparteixes per compromís, per no ser el rar. Afluixes i t’afegeixes a la inversió d’esperança, tot un acte de fe, signant un conveni amb la fortuna, pur atzar, i sinó salut. També us desitjo molta salut, empedreïts jugadors de loteries nadalenques a qui no us hagi tocat encara! 

De la temptació en tots els vessants des d’on ens fa l’ullet en podríem escriure un manual ben gruixut. Temptacions veganes –i de carnals-, de poder, de riquesa... Cadascú les resol a la seva manera i podríem concloure que la majoria acaba a la paperera de les frustracions sense reciclar. I si toca, però? Tornem a insistir-hi amb el risc de convertir-nos en esperançats ludòpates actius a la recerca de la sort pura, la manera més fàcil d’assolir quelcom. Una collita d’esforços que no calen, com caiguts del cel.

En aquesta edició el tercer premi de la loteria ha caigut també del cel, però al poble veí de Ripoll. Una picossada considerable de diners aspergits per la contrada ni que sigui per contradir els vidents de l’estadística i els sense fe. Que ha tocat! Pels desprevinguts que no han fet cas al cartell maldestre o no han estat afortunats, a qui la sort i la fortuna els han passat a fregar, causa encara més ràbia ja que la tramuntanada de la rifa t’ha despentinat el serrell però no s’ha aturat. Salut! Això. Salut! 

Durant el dia d’avui, diverses persones conegudes ja han donat per fet que jo hauria d’estar un dels agraciats. Com si la loteria tingués les virtuts dels impostos municipals i abastés a tots els vilatans sense excepcions. És d’agrair que et facin al bàndol dels guanyadors. La veritat és que encara no sé si sóc un dels afortunats –ben cert- atès que la custòdia i la confiança romanen dipositats en una persona que està de viatge. Espero que no hagi tocat el dos amb la fortuna aliena –ben petita i compartida, per altre cantó-. Però em temo que la ventada del premi no em despentinarà pas el serrell. Ja us ho confirmaré, si escau. 

Com que d’il·lusions també es viu, no us negaré que ja he fet tot de composicions i supòsits diversos per invertir-ho. Ja em faig a l’altra cantonada, la de la macroeconomia, adquirint propietats immobiliàries i cotxes cars dels que es fan mirar i no contaminen. També estic refent el discurs amb gestualitat de botifarra refinada amb què engegaré el meu cap a dida tornant de les festes. Quin plaer! 

Diguem que la meva inversió en esperança s’ha allargat més del compte. Encara no m’ha enxampat de ple la més que possible patacada. Visc en una dolça incertesa com aquells que es neguen a mirar el número del dècim perquè porta mala sort i pot confirmar la malastrugança estadística anunciada per les recalcitrants càbales matemàtiques. Trobo que no saber si ets al niu dels premiats és un exercici ben nadalenc sobretot quan el niu és en una branca veïna. Molt em temo que, de viatge per terres més càlides -de ser el cas- ja ho sabria. Mentre, hi continuo fantasiejant. Salut!

Sigueu feliços, us hagi o no tocat qualsevol de les loteries. Bones festes!