United Kingdom, 10 points.

Els criadors d’equins de marca amb carrosseria lluent i peülla embetumada saben que els “pura sang”, aquells que mitològicament van estar engendrats pel déu del vent Zèfir, és una raça desenvolupada al XVIII a Anglaterra, quan unes eugues van ser creuades amb sementals àrabs importats d’Orient Mitjà per revifar els animals de peu rodó anglesos. Amb el anys la promiscuïtat racial equina ha estat necessària per mantenir allò que els defineix, la intel·ligència, la velocitat, la resistència i el caràcter que posseeixen. Expliquen que aquest animal és capaç de triar la millor opció del camí, que posseeix la capacitat cranial més grossa entre els congèneres. I que, avesat a la duresa eixarreïda del desert, ha desenvolupat una mirada múrria, captivadora. Molt preuat en l’art de la guerra –quan aquesta era molt artesana- perquè, diuen, aquest cavall no s’aturava per satisfer les necessitats biològiques. Un gran què en moments tan compromesos al camp de Mart! 

Aparco –o no- les animalades. Em centro en el segle XXI, a l’Europa sacsejada per la dèria del Boris Johnson i el seu govern que piloten el Brexit que s’ha de fer efectiu. Anglaterra es tancarà a pany i forrellat als migrants que no parlin la llengua i no siguin treballadors qualificats. M’acaben d’excloure, doncs, del mercat britànic de les oportunitats tot i que hi aterri amb el preceptiu bombí i un bon paraigües. Sospito que només em deixaran passar si faig cua per jugar al golf a Sant Andrews o acreditant un contracte amb un salari mínim de 30.800€. Segons la ministra admetran al selecte club de treballadors aquells que "tinguin el tipus de competències adequades". Nens i nenes, alerta amb les competències bàsiques que prescriu la legislació educativa vigent! 

Els empresaris, però, hi troben pèls a la distingida iniciativa tot albirant desastroses conseqüències a causa de la previsible manca de mà d’obra de la que no acostuma a lluir barret de copa rodona ni a prendre el te a les cinc en punt. La ministressa del ram els ha respost també amb exquisidesa i s’ha referit als milions de persones “econòmicament inactives” –els aturats o els que no arriben a final de mes?- per cobrir els forats al mercat laboral. S’haurà de veure com s’aprima amb aquesta dieta la borsa d’atur que pretén el govern del Boris. Que tinguin sort! Haurem d’estar amatents per si no han de fer una excepció per tal de reclutar els recol·lectors del llúpol amb què elaboren la preuada cervesa perquè ajupir l’esquena i acotar el cap és quelcom molt dur i primitiu. 

La mesura és tant sociològicament polida i profilàctica que convertir-se en ciutadà de ple dret al regne de sa graciosa majestat esdevindrà una mena de concurs oposició que tindrà dues parts. Una de coneixement de la llengua anglesa i una altra de fonamentada en el barem implacable dels mèrits a càrrec del reputat tribunal al qual hi ha adscrits els col·legues de l’agent 007 amb llicència només per a treballar. Ja m’imagino al The Sun fent-se ressò d’una iniciativa adreçada a la cadena ultra conservadora Fox News perquè prepari un reality d’abast mundial que hauria de cobrir en directe el procés selectiu dels candidats. De fet, les illes britàniques són un plató perfecte per a deixar-hi pasturar els protagonistes en guerrilla mentre se les tenen, es deixen bressolar per la infidelitat i d’altres vicis tot competint per a un lloc de cambrer o en una caixa d’un supermercat. Tot un espectacle emès en directe des que encara no acaben d’arribar amb pastera creuant la mediterrània a l’illa de Wight on s’establiria el camp base i la primera tria. Ja hi deu haver qui recolza que en la selecció, el dia de la gala final, també es valorin l’aparença, la simpatia i l’habilitat per fer grinyolar una gaita. 

S’establirà un sistema de punts a la llei que ho regularà. En caldran un total de 70, de punts, per optar a una feina si no ets creador, músic, artista en general i futbolista en particular que –aquests, els esmentats- podran, però, continuar entrant al país com fins ara i sense domini de l’anglès. La resta aniran sumant segons si el treball té un patrocinador reconegut, si es tracta d’una feina especialitzada, per l’elevat salari a percebre, o per si es disposa del doctorat en una matèria rellevant per a la feina. Un país amb ínfules imperials que no reconeix, però, els súbdits colonials en el barem. Manca d’espai vital?

Veurem com redacten la lletra menuda, com ho apliquen i si preveuen en la prospectiva del desplegament, per posar un cas, el tracte als ancestrals cavalls que van revifar l’ensopida i reclosa cabana equina anglesa. Retornaran els elements de l’Acròpolis, com reclama la ministra de cultura grega? Davant d’un exercici d’endogàmia insular com el que volen assajar semblaria un acte poètic i coherent de justícia arqueològica.