Bon 2022!

 

Entrem al gairebé rodó 2022, per perfeccionar-lo cabalísticament haurem d’esperar al 2222 quan aixecarem la copa fent calaix o balanç d’aquest temps que ja no pot tornar –o no pot arribar-. Com passen el anys, amics. Enventats, fugissers amb el calendari desbocat al galop sense poder meditar massa bevent-los a glopets tot i no paladejar-ne els instants. Visquem, doncs, intensament conscients d’aquest petit detall, que els bons moments són únics i irrepetibles, com fa el tòpic.

Per Sant Silvestre per la porta o per la finestra, deien els avis quan havien de canviar de masoveria o de casa. Ben trobada sentència que posa punt i a part als períodes temporals el dia de cap d’any, que exposa aquest període de gener a desembre als tanatoris dels calendaris. Acomiadem encara de cos present l’any que traspassarà amb dotze campanades a mort que preludien alhora el tritlleig a bateig pel naixement del nou any. Visqui l’any! Bon any! Millor any! Sempre desitjant quelcom de millor. Ja se sap que els cadàvers recents tenen la virtut de fer florir les millors virtuts enterrant les berrugues més lletges ja que les vetlles esdevenen un exercici de passar comptes benèvol amb el finat. Per això, només vull recordar d’aquest 2021 allò que s’ho val i paga la pena. El santoral també ens ho posa fàcil amb els Sants Innocents, una fita que pot rentar la cara als anys vells i lletjos. Alguns són excessivament generosos en innocentades de mal gust i pitjor passar.  

I com que no podem aturar els rellotges, aquest moment de comiat i de celebració pel nounat es condensa en dotze raïms com dotze campanades mentre ens empassem els entrebancs, la solitud i la tristor –tot allò per arxivar als documents històrics- perquè no es repeteixin compartint-ho amb qui ens fa costat. Bon any! amb la banda sonora alegroia del dringar de copes de cava. Millor any! Caldria un manual de procediment per a un moment tan important concentrats a no descomptar-nos. A raïm per campanada sense comptar els quarts. Cal anar sincronitzats amb el rellotge del campanar o amb els cops de cassola festius –no reivindicatius- de l’amfitrió disfressat de cuiner que està per les tradicions més analògiques en evolució des dels rellotges de sol quan mesurar els trams del dia es feia a pams i els segons encara no s’havien inventat.

Com que formular un desig per campanada és gairebé impossible estic per agrupar els grans de raïm en tres sèries o blocs. Salut, diners i amor a terços dividint la dotzena i així no me n’oblidaré de cap. L’ordre amb què feu la demanda és, evidentment, aleatori. Cadascú que arrengleri els blocs i la cadència dels quatre grans corresponents per com li sembli o li vagi de gust. Jo aconsello deixar allò que més ens capfiqui per al final en un crescendo que intensifiqui els nostres afanys. Els de la meva generació acostumem a posar la salut al punt àlgid d’aquesta litúrgia, quelcom qüestionable ja que l’amor també és un combustible essencial per a la vida sense oblidar-nos de qui es concentra en l’oportunitat laboral o en la hipoteca. Bon any sigui quina sigui la priorització que en feu, com si aneu barrejant els grans d’un bloc amb els d’un altre. Així podem procedir mentre no ens escanyussem amb les llavors –que també ens les hem d’empassar- amb la fe dels innocents en el tió i en d’altres éssers d’esplendidesa màgica sense terminis o amb una garantia mínima d’un any.

Que així sigui, millor any!