Un Sant Jordi especial.

 

Com a mínim, diferent. De recuperació per una banda, quan el carrer vol tornar a ser conquerit per les roses i els llibres. Quina gran parella, una flor i un univers de somnis plegats. Poesia de rambla i de plaça major destil·lada en una diada molt pròpia i excepcional que defineix una manera de compartir sentiments, desitjos i idees. De la mà d’un mitjancer -noble professió de rabiosa actualitat- però en positiu a qui només li interessa negociar l’afecte o, directament, l’estima i l’amor sublim posats en la primera rosa.

S’ha reeditat la normalitat, malgrat les calamarsades i les ullades de sol escadusseres que hi aporten un decorat proper al suspens o de thriller meteorològic; avui ens mirem el cel amb emoció i amb cert misteri per conèixer qui haurà venut més. El sol i l’aigua alternant-se tot amorosint la verdura espinosa de les roses o tornant estantissa la cel·lulosa dels llibres i de les dedicatòries personalitzades, no així les quimeres d’autor primerenc o inèdit. Bon Sant Jordi malgrat tot. Una edició més.

Com deia, un Sant Jordi ben especial perquè per raons de la particular burocràcia vital jo l’he iniciat sortint d’una clínica, que ja és una bona notícia. Diguem que el meu best seller d’aquest darrer mig any ha estat l’obscena enciclopèdia d’una radiografia progressiva de la ròtula. La trama poètica d’aquest gènere la dedico ben agraït al meu traumatòleg per la seva expertesa i bonhomia, com un ram de roses ben ufanes.

Els centres sanitaris, gens glamurosos, són un univers paral·lel on emociona encara més que et desitgin una bona diada. Així ha estat. Un bon Sant Jordi imprès amb una rosa color sang amb sutures com espines inclosa a la safata del breu esmorzar ha compensat el menú hospitalari de menjar ràpid i insípid per a diabètics. Un gran detall a agrair del servei de cuina de la clínica. Esbrinaré si existeix alguna publicació al respecte, en quin centre hospitalari els àpats no són una peripècia de la gastronomia entesa amb contundència. Em temo, però, que el menú per a la diversitat dels convalescents que s’hi acullen no suporta pas sommeliers primmirats ni caps de sala que no siguin els metges especialistes inspirant cartes inquietants i sense sal. He estat temptat de fer cua i demanar, la ferralla extreta al marge, una signatura -una mena de recepta- amb dedicatòria.

Enguany, doncs, no he pogut ramblejar cercant llibres. Pel que fa a les roses he establert una aliança estratègica i ho he delegat, ja em disculparan si algunes han estat virtuals. M’agrada badar per les parades cercant exemplars que et fan l’ullet, llibres que et busquen a tu, com qui caça bolets de primavera. Defujo les cues multitudinàries per precaució i perquè les dedicatòries una mica maquinals des de l’anonimat com un captaire de celebritats tampoc acostumen en essència a millorar la qualitat del text. Ha estat, ben cert, un Sant Jordi diferent, peculiar.

Tanmateix, si els metges especialistes dicten les cartes o, com a mínim, hi diuen la seva, jo proposaria que en les properes edicions d’aquesta festa de la literatura, l’erudició, el coneixement i la divulgació en tots els sentits de les més inversemblants disciplines que puguem imaginar impreses, els protagonistes al·ludits els fessin costat en una mena de solidaritat avalant o contradient el que les plomes dels autors escriuen en les seves obres.

Em temo que en aquesta tempesta global que vivim els meteoròlegs experts gaudirien de molta demanda. Faig en Putin puntualitzant, posant a lloc els ignorants tossuts contra l’exquisida operació militar especial que devasta Ucraïna, una vegada que l’autor amb casc aixoplugant-li la testa de la calamarsada ja els ha dedicat l’exemplar. Imagino una parella d’informàtics saberuts protegint un advocat implicat mentre posen a punt els nostres mòbils, com qui canvia l’oli del cotxe, per garantir-nos que les radiografies del nostre genoll no ultrapassen l’àmbit de la intimitat; uns àngels custodis -amb una careta veneciana especial per a l’edició garantint l’anonimat- certificant que ells no han estat alhora que es comprometen a suggerir a qui pertoqui de traduir al català l’aplicació per fer-la més entenedora. Hi trobarem també els polítics mediàtics amb una cohort de profetes i de vidents garantint-ne les promeses. La secció rosa, la ració de xafardeig aliada amb les revistes del cor, hauria de comptar amb un meteoròleg setinat i, excepcionalment, amb el monarca emèrit disposat a rectificar o a demanar perdó una altra vegada tot aprofitant l’avinentesa per tornar per la diada de Sant Jordi.

Més difícil ho tenen els que es dediquen i viuen només de la metàfora. Qui pot avalar les seves fabulacions? Tot cas algun il·luminat pescallunes o un eixelebrat somiatruites sense predicament vestits estridentment per a l’ocasió mentre leviten al costat de l’escriptor.

Així ha estat aquesta edició. Especial i de tamborinada, amb una mica de paper mullat per als editors.