La logística de la mascareta.

 

De les primeres mascaretes que vaig mercadejar en una farmàcia, quan el complement facial s’imposava per llei, costaven 22€. Sí, vint-i-dos euracos, com diuen els jovençans. No era res de l’altre món, un tapaboques sanitari amb dues gomes amb tendència a castigar l’orellal. A aquest preu per unitat era un luxe canviar-la quan tocava. Com que, malgrat el cost, no portava recepta mèdica com acostumen els productes sanitaris amb indicacions, recomanacions, dosi ni especificava el cicle de vida útil del producte, la vaig adoptar com estri sumptuari de gran valor que alhora m’hauria de salvar la vida. L’allisava i la penjava curosament amb les claus del pis al costat del mòbil. Amb els guants ens les vam tenir per raons de grandària, vaig acabar amb uns de cuina, de fregar plats d’un color discret que no es venien a les farmàcies sinó a les ferreteries, tampoc duien un manual d’ús. La mesura dels guants, per fortuna, va estar una dèria protectora de curta volada. Me’n vaig despullar sense concessions a la manera Rita Hayworth quan només els escrupolosos els lluïen al metro com qui va al Liceu.

Passada la demanadissa inicial, temps per fer balanç i caixa, ens arriben les maniobres mercantils amb què uns eixerits han fet fortuna. Una picossada milionària, sis milions d’euros -diuen-, per una trucada fent de mitjancers. Un escàndol amb implicacions -presumptes- d’insignes polítics que defensen la legitimitat comercial de l’operació. Els retreuen que hagin invertit els guanys milionaris en articles de luxe, en ostentació d’alta gama quan el personal queia com mosques. Jo em pregunto en què ho haurien pogut bescanviar si no és en allò que no posseeixes, en esportius, iots o rellotges que no marquen les hores sinó l’estatus social. Uns figures, uns prohoms que hauríem de promocionar a la condició de nobles -si ja no ho són- per una gesta que els honora en temps difícils i d’escassetat. Perquè ells van estar els artífexs de la davallada del preu de les mascaretes de 22€ al mòdic preu -un saldo!- de 6,24€ a Madrid mentre a Barcelona costaven 2,50€ i a Saragossa només 1,6€. Podríem parlar de la qualitat diversa de la mercaderia si no fos perquè alguns lots d’aquestes polèmiques mascaretes al mercat de la Comunitat de Madrid eren defectuosos.

Ja són ganes d’embolicar la troca. Aquests facilitadors d’articles de necessitat imperiosa en un moment de crisi i de mancança extrema d’aquests productes, quan els hospitals no en tenien, haurien de ser reconeguts com el que van estar, uns herois sanitaris. Per això, així que la gesta sigui explicada en algun documental o lloada en una pel·lícula de catàstrofes epidemiològiques, hauríem de ser capaços de retre’ls l’homenatge merescut i posar en context la seva tasca i els seus esforços ja que una trucada oportuna, encara que sigui només una però estratègica, no té preu. Des d’ací el meu reconeixement, campions.

Ja es veurà, però tal com n’han sortit immunes, de la pandèmia, també n’eixiran del malentès, un virus mediàtic que no s’encomana. Van obrar de bona fe i amb la millor de les intencions, no en tingueu dubte. Ens arribaran les notícies justes i prou quan el tribunal els exoneri de qualsevol sospita perquè només van practicar a la llei de la jungla el percentatge que acostuma el mercat. Que eren mascaretes, no traficaven amb oli de gira-sol o teca per a la voracitat bèl·lica. Del gas i del petroli ni tocar-los!

En un país on aquests favors personals ja s’han integrat estructuralment a certes maneres d’exercir el poder, tampoc passaria res si per un casual els caigués alguna mesura o pena judicial. Trapelleries, tripijocs innocents i sense voluntarietat Una estraperlada menor amb un polsim de picaresca mesquina que no comportarà -està molt demostrat- cap davallada a les urnes. Proposo, per allò de la transparència, que alguns programes electorals incorporin el marge comercial que es comprometen a no excedir. A la llarga, així que s’hagi encalmat la maregassa a les portades dels diaris, els protagonistes figuraran als catàlegs d’algun màster per a emprenedors on emmirallar-nos-hi. Només haurà estat un afer en la logística de les mascaretes, una lliçó per a empresaris resoluts amb iniciativa.