Un Nadal en pilotes judicials.

 

Pampallugueja el Nadal amb intensitat cíclica. Llums que fan l’ullet a la il·lusió innocent dels infants. Antídots a la foscor dels dies previs al solstici d’hivern amb un somriure de quan no havíem perdut la fe i la màgia ens escometia amb la complicitat generosa del tió. Ens caldria una nevadeta com les d’abans, de les que no provoquen estralls, per arrodonir el decorat pintoresc mentre caldegem les esperances i els millors desigs a la vora del foc encisador on s’escalfa el misteri i crema la foscúria freda dels dies. Bon Nadal, bones festes!

Nadals perduts que no tornaran. Com passa el temps, grinyolen el record, la melangia i les absències. Perquè la roda previsible del calendari ens va fonent les llumetes i al foc de la innocència en resten les brases cada vegada més escadusseres però que encara fumegen. Vull respectar aquells qui odien cordialment aquests dies de disbauxa, d’alegria embafant per decret i de fartaneres socials on la política, l’economia o el futbol -causa de freqüents hiperglucèmies nadalenques- ens poden empatxar.

Tenim constància que els camells ja fan camí. Ho hem vist des de Qatar com cavalquen lluents i ben abeurats. Hem assistit anticipadament al regal nadalenc que, tot apropant-se, han deixat a en Messi. El rei que porta l’encens l’ha beneit i el que ofrena l’or li ha lliurat un trofeu dels que fan efecte, d’aquells que es veuen bons i macissos. És el cromo que mancava a la col·lecció, el que triga a sortir, aquell més desitjat i preuat. Diguem que la justícia poètica per una trajectòria molt rellevant s’ha transformat en la copa del món. Visca en Messi i l’Argentina! Des de casa se sentia l’aldarull dels fidels celebrant la consagració. Un conte de fades amb pilotes disfressat de nadalenc i guarnit de rei mag amb aquella túnica que l’investia com a l’emperador dels futbolistes que ha regatejat un estol d’arcàngels -la defensa divina- Què critiqueu, babaus!

M’ha corprès el posat de nen malcriat del rival, l’Mbappé, qui ha escenificat la monumental rebequeria mediàtica presenciada per mig món. ¿En això de l’esport no havíem determinat que l’important era participar? La marraneria d’aquest jove no ha estat gens edificant ni exemplar quan el seu protagonisme ha aconseguit el subcampionat i ha desconcertat l’estol sencer de gautxos celestials. Ni el president de la República en persona prometent-li una secretaria general al ministeri dels esports que es juguen amb els peus va aconseguir de fer-lo canviar d’actitud. L’endemà del transcendental partit, el nen consentit ha amenaçat els guanyadors -el futbol és aixins- amb la revenja que semblaria que s’ha de verificar en una planúria d’altiplà a la Pampa argentina -Tornarem! -ha cridat l’Mbappé amb la pitrera carregada de cartutxos -com de penals inapel·lables- a l’estil Emiliano Zapata.

El seleccionador espanyol ha estat fulminat i esborrat dels atles de geografia futbolística a mig campionat quan Espanya es va estavellar. Què no haurien donat els nens més complaguts de la roja per arribar a la final amb la llotja plena a vessar d’autoritats, amb el rei -l’actual, perquè l’emèrit a un cop de roc de Qatar, ho té complicat-, el president Sánchez superant el  protagonisme i l’aparença del president gal, el ministre d’esports i la flor i nata d’aquells que una vegada van conquerir el campionat. Un somni, encara que no m’imagino en Busquets, el capità, amenaçant els rivals -Repetirem!

Posats a suposar, a Espanya l’esclat social d’aquest pegat emocional, el fraudulent miracle remeier a tots els mals de l’Argentina victoriosa, és probable que no encobrís tots els esvorancs i les mancances que ens impacten. O posats a especular -com diuen els comentaristes de la lliga nacional- el país no es pot permetre exhibicions internacionals ni xutar fora de test quan els poders d’Estat han consumit la pròrroga i viuen amb intensitat ferotge la ronda de penals. El Tribunal Constitucional contra el Govern socialista amb un PP casolà xiulant el partit a la gran final de la judicatura. Viurem, doncs, un Nadal amb canvi climàtic, no pas judicial.

 Bones festes!