Bon 2023!

 

Tancar l’any i l’edició de Miralls i Espantalls del 2022 és una tasca delicada. Ja fa dies que hi faig tombs i que vaig preguntant als propers -Què dic, de què parlo? -la resposta és una fugida d’estudi per la majoria dels enquestats. Algú s’atreveix a suggerir quelcom com espolsant-se les puces -I ho emboliques com tu fas, que ho allargues i hi poses algun comentari -afegeix sense cap compromís ni metàfora per la seva part. Tu mateix, ja t’ho faràs, venen a concloure davant de la meva insistència.

Podria baixar la persiana de la paradeta del 2022 amb un recull de fets, personatges o manifestacions culturals, socials o esportives diverses com ens tenen acostumats els mitjans de ressò i molta tirada. Resumir l’any fent un repàs d’allò que ha succeït és el que pertocaria. Els millors moments que hem viscut, el que més ens ha impactat al teatre, al cinema o els llibres que tornaríem a llegir. Crec que caldria recordar o significar allò que ens ha aportat quelcom, que ens ha sacsejat o ens ha fet rumiar. El que ens ha posat unes ulleres noves canviant la manera o l’angle de veure o jutjar com tenim per costum. No és la meva voluntat de fer un catàleg de recomanacions. Us en deslliuraré. Que cadascú faci una llista, com les de la compra, amb els moments especials d’aquest any que s’ha acabat. Deixeu els desigs apressats per al 2023 mentre compteu grans de raïm compassats amb les campanades i brindeu perquè es compleixin.

Aquest Nadal residint al centre de la vila a Sant Joan de les Abadesses amb el campanar de Sant Pol molt proper, la magnífica església descapotada -disposada com un monument a qui han practicat una autòpsia arquitectònica-, les campanes s’han convertit en puntuals veïnes atordidores. Són el contrapunt místic que esbargeix la boira matinera que queixala literalment la carena mentre maniobrem entre muntanyes per atracar a la dàrsena dels somnis vetllant a no col·lisionar amb la realitat. Altiu i senyor, quan el dia i el sol vencen, el Taga em contempla enlairat envaint la finestra, protagonista. Un cim com una mamella amb mugró gentil que podríem anomenar en femení per ser exactes i fidels quan l’indiquem als grimpaires o als curiosos. Per als primmirats en toponímia la cosa, en aquest cas, no ha encertat el gènere.  

De què parlo... De la mort d’en Pelé, del final de l’idil·li entre l’exmodel i el premi Nobel? Les revistes ja en redactaran la crònica com una esquela de setí ben il·lustrada. Em referiré a la sequera quan la llunya, aquests dies, és com una ungla de gat que s’emmiralla esgarrapant el riu Ter que també solca proper i nocturn. Inusualment silenciós. Llisca amb una parsimònia malaltissa, fa l’efecte que no bategui mentre el llot en custodia el tel prim d’aigua que desguassa. Mai vist, pronostiquen els avis arrecerats al banc del sol. Com la neu dibuixada a canonades sense sortir dels marges de les pistes d’esquí. Que plogui i que nevi bé i sense fer mal, aquest serà un dels meus desigs per a l’any nou mentre m’empasso un gra de raïm.

Al matí de l’últim dia de l’any mentre la boira aixeca el teló esbargint el fum i confonent les petjades del Comte Arnau cavalcant condemnes i vel·leïtats amb abadesses a la Serra de Cavallera, mica en mica torna a aparèixer a escena la Taga, majestuosa, altiva com un pit de virginal novícia. Perquè el món continuï girant.

Pau, esperança, il·lusió. Ganes de viure i de tirar endavant. Salut. M’he atabalat, dotze grans a batzegades no donen per repassar els propòsits ni recomptar allò que demanem també per a les persones que ens importen, qui ens estima i estimem. Ja ho repassaré i, si cal, ho esmenaré. Es possible que n’aprimi la grandiloqüència que imposen el moment i els rellotges i em decanti pels petits gestos, quelcom més senzill i a l’abast, el  que ens fa sentir millors. Per vosaltres, bon any, sigueu feliços, visquem!

Posats a tancar l’any sense saber massa què dir, m’apunto al recurs efectiu de fer un llistat de persones que hi ha rere d’aquests Miralls i Espantalls. Actors principals -que sou tots- secundaris, tècnics de llum, figurinistes, càmeres, guionistes... No voldria oblidar ningú. Els que el llegiu habitualment, els que suggeriu amb eficàcia i més, els que comenteu, els que amb un somriure em corregiu. Als que em suporteu. Als còmplices. A tots vosaltres, amb agraïment, us desitjo un bon any!

Sigueu feliços!