Isòbares polítiques.

 

Amb la mona de Pasqua ens arriba una notícia impactant que somou els paràmetres habituals pels quals evoluciona el món de la política. Un personatge assidu dels que entren a casa amb molt de predicament sense trucar la porta perquè és com de la família ha anunciat que fa “el salt” a la política. Ja haureu endevinat que parlo del meteoròleg de TV3 en Tomàs Molina. La cara més mediàtica de les prediccions meteorològiques, el programa més vist de la televisió catalana. El que marca l’hora d’anar a dormir i condiciona -per allò del predicament- si les àvies es llevaran amb mitjons gruixuts i bufanda perquè en Molina els ha dit que baixaran les temperatures.

Serà un dels comptats polítics conegudíssim que concorre a les eleccions, no ens caldrà llegir la seva biografia a corre cuita per il·lustrar la seva vida i miracles. Un bon fitxatge. Qui no coneix a què es dedica el Molina. Un professional sòlid amb coneixement demostrat i una excel·lent capacitat per comunicar. Si la intenció i la vocació eren arribar a presentar-se per un partit polític als seixanta anys haurà estat fent campanya electoral tota aquesta eternitat ben rostit pels raigs dels focus tot assajant perfils propis de funàmbul a la corda fluixa de la predicció per pronunciar sermons d’impacte apocalíptic com una pedregada assoladora. Quantes àvies a qui ha estalviat una grip estacional no el voldran votar!

En Tomàs Molina entra en el frec a frec polític sense la capa protectora que li conferia fins ara el personatge públic que representava. Just fer-se pública la notícia han sortir com bolets fora de temprada enemics gens entranyables que l’espedacen a les xarxes amb més ràbia que si l’hagués errat en una nevada de cap de setmana al Ripollès o hagués gosat predir el temps a Andorra la Vella. Vol trencar una llança en contra del canvi climàtic des de la competència i el coneixement que se li suposen. Quelcom que hauríem d’exigir d’aquells que ens volen representar. Gent que sap de què parla, que ha vist una cabra de prop, ha rascat pissarres, ha atès pacients, aquells tenen el cul pelat de gestionar conflictes i resoldre’ls. Candidats per a parlaments i governs, sinó dels millors, dels entesos, persones compromeses políticament amb idees i objectius.

Veurem com se’n surt en Molina. La seva popularitat té un plus com a candidat però també una exigència que el posarà sota la lupa i la crítica de l’adversari; a la llarga també, si aconsegueix de ser elegit, dels que el van votar . Que el proper salt no sigui per la finestra. En el record anecdòtic el defenestrament sobtat -que no va passar pas per les urnes- del col·lega, també home del temps, l’Alfred Picó. Llarga vida als que insisteixen.

En Lluís Llach, ara en Tomàs Molina, son personatges que venen avalats per llargues trajectòries professionals que s’atansen a la política des de vessants on han reeixit a bastament. Polítics singulars valorats a la lleugera com a “passerells” no professionals per l’oposició i sovint pels mateixos companys en veu baixa i fora de càmeres. Polítics en rodatge, novells, que s’han d’integrar als circs romans plens a vessar de lleons i feres diverses amb ullals que els volen urpir quan no cruspir-se’ls. Sort i encert a tots els que s’hi incorporen plens de voluntat i ganes.

Ara que comença a ploure, marxa en Molina, un presentador carregat de bonhomia cordial. Espero que enmig dels radars amb tanta tempesta política encerti la predicció per tal que una borrasca atlàntica no el faci naufragar o no l’engoleixi.