I van menjar anissos.

 

El número dos de l’Ayuso ha deixat anar al President de la Generalitat de Catalunya, en Pere Aragonès, en una sessió recent al Senat que aquest es pixa -micciona, ha dit literalment- a tots els espanyols a la cara, perquè no es tracta pas d’una falsa percepció d’estar plovent. A la meva terra existia una expressió, avui arcaica i segurament en desús, que consistia a deixar anar a aquells a qui volem menystenir, “al cul te pixo”. Poc poètica, però molt gràfica. A l’anècdota cal posar-hi context, el que pretenia pixar-s’hi era a nivell de carrer mentre que la presumpta escompixada s’ho contemplava des d’una balconada, estratègicament en una posició elevada i favorable. La resposta de la xicota desnonada va estar del tot encertada -Ui, manyac, que llarga l’hauries de fer!

La física quàntica, que ens ho explica gairebé tot, ens haurà d’il·luminar per saber qui, i des de quin pla tenint en compte les lleis de la gravetat, ostenta la posició més avantatjosa per pixar-se damunt dels altres. M’adono que per pixar-se a la cara de tots els espanyols, des de Cadis a Colera, en Pere Aragonés té les de perdre -no cauré en l’acudit fàcil- però sense apel·lar a la física quàntica es pot deduir que ho té magre. Elevant l’expressió a la categoria de figura literària la trobo encertada, d’un impacte humit molt eficaç. Recargolant-ne l’abast podríem arribar a la conclusió que no parlaven, un i altre interlocutor, de la capacitat i la potència per aspergir competint, com quan érem infants amb la pròstata a ple rendiment, davant la referència d’una paret, que seria el cas de qui pixava més enlaire, sinó de longitud i de calibre polítics. Posats en el context inicial podríem exclamar -Uf, Pere, que llargaruda te la fan!

Res de nou al panorama polític actual, les desqualificacions, el to abrupte, la crispació del discurs fa mal a les orelles d’escoltar; alhora presideixen els faristols d’algunes institucions sense cap mena de pudor. L’orgue de gats que alguns volen generar s’ha tornat habitual i recurrent. Tant que ja gairebé som capaços de predir amb què ens alliçonaran o amb quines tàctiques pretendran abatre les iniciatives dels enemics -el mot contrincant viu al calaix dels descatalogats-. Hi ha hagut, però, un moment insòlit gairebé coincidint amb l’eclipsi de sol que ha aplacat i neutralitzat la dreta espanyola. La furiosa dinàmica del PP creuant el desert actual ha trobat un oasi. Una aturada tècnica per reposar i arrenglerar la caravana vestida de gala amb molt de tronío, salero i donaire sota l’ombra de les palmeres. Una treva d’un sol dia, però treva en definitiva.

On se situa aquest virtuós recer? A Madrid, al barri de Salamanca, a l'església de San Francisco de Borja i a la finca El Canto de la Cruz. Ambdós llocs significats amb molt de predicament mediàtic on el canvi climàtic encara no ha fet estralls com es pot comprovar als reportatges gràfics. Hem estat puntualment informats del casament entre l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i Teresa Urquijo Moreno, de la família Borbó. L'aristocràcia espanyola, amb el rei emèrit de cos present, així com l'ala més conservadora de la dreta s’han retrobat -si és que mai s’havien separat- per mostrar-nos com es fan les coses amb harmonia i amb sentit assenyat de nació. Joan Carles I -Visca el rei!-, la senyora Botella i l’Aznar, Ayuso -presidenta, presidenta!- sense el company, Feijóo, Esperanza Aguirre -en el doble vessant d’aristòcrata i personatge del PP-, Alberto Ruiz-Gallardón i un llarg llistat de convidats fins al mig miler que han compartit el menú del casori. Per arrodonir-ho del tot s’ha trobat a faltar la presència dels reis actuals i d’en Mariano Rajoy, més còmode amb el marisc gallec que amb les escudelles d’altiplà.

Enhorabona, nuvis, mengeu anissos i sigueu feliços! Vista la predisposició de l’alcalde per com de sol·lícit, enamorat com un preadolescent, així haurà de ser. En José Luís deixa de ser un solter d’or cañí per convertir-se en la franquícia d’en Michel Jackson marcant-se un xotis postmodern des de Madrid, Madrid, Madrid cap al cel nupcial.