Quan
practicàvem la comptabilitat del ganxo, allò de penjar les factures i el rebuts
amb una disposició rigorosament cronològica aplicant el criteri d’arribada, si
una ventada ens ho esgarriava, no es paralitzava pas el sistema comptable dels veïns.
Avui un problema informàtic, que ha afectat Microsoft, ha desencadenat una
avaria massiva a empreses d’arreu del món. Aeroports, trens, mitjans de
comunicació, hospitals o bancs no han pogut operar. Els símptomes d’aquesta
pandèmia global es poden concretar en allò que els entesos informàtics en diuen
“la pantalla blava de la mort”. Alguns en coneixem els efectes quan l’ordinador
no s’acaba d’engegar, la pantalla es torna blava i apareix un breu missatge críptic
en anglès, malauradament és un epitafi informàtic. Per experiència diria que sol
coincidir amb el moment en el qual ens hem de planejar de renovar la màquina. Avui
ha estat una excepcionalitat, un mal de molts, que ha infectat també els
ordinadors en rodatge acabats de sortir de la capsa.
El
desesper dels passatgers als aeroports ha estat la tònica més visible del dia.
Companyies amb les persianes abaixades, manca d’informació, retards i
anul·lacions que aquestes s’han espolsat de sobre. Elles no són les causants del
problema i les indemnitzacions que pertocarien no els corresponen. Una frenada
en la mobilitat, en les finances, als serveis mèdics que al llarg del dia d’avui
s’han anat recuperant paulatinament. S’ha vist com les targes d’embarcament
s’expedien a mà, a bolígraf amb un segell de quan els cops de tampó eren la
percussió i marcaven el ritme a les administracions. Els privilegiats que han
pogut esquivar les dificultats ho han fet retornant a l’obsoleta comptabilitat
del ganxo. Tenen targes d’embarcament nostàlgiques per a emmarcar.
Per
sort, dictaminen els molt optimistes, la fallada massiva no ha estat obra dels malintencionats,
el problema s'ha originat en una actualització defectuosa del programari d’un
proveïdor que n’hauria de garantir precisament la ciberseguretat. Ironies de la
tecnologia que pot esdevenir molt perversa provocant autèntiques catàstrofes no
naturals en la vida quotidiana dels afectats. Desastres aliens al canvi
climàtic que comporten pujades de neguit, de nerviosisme, caos i col·lapse amb
un desgavell de proporcions formidables. ¿Als usuaris particulars, sardines
solitàries a la deriva empresonades en una llauna o escabetxades, ens podran
garantir la seguretat raonable quan naveguem per aquests oceans empestats de
taurons i tramuntanades? Tots podem ser vulnerables.
Una
vulnerabilitat susceptible de ser exposada en la mesura que la informació que circula
per les xarxes i la personal, des d’un breu missatge de text a un correu
electrònic amb els fitxers adjunts que puguin contenir, s’escapen de la pretesa
confidencialitat de les dades de què fan bandera les companyies que la
gestionen. Empreses multinacionals d’informàtica, com Microsoft, una de les cinc companyies nord-americanes que controlen
la tecnologia de la informació. Quin poder no tenen! Coneixen les nostres
preferències, poden esbombar -rendibilitzar- les intimitats, les febleses i les
temptacions. Poden donar fe, per dir-ho místicament i entenedorament, de tots
els nostres pecats.
Qui
no ha tingut la sospita que tot allò abocat al pou d’aquesta virtualitat roman
inalterable en un insegur núvol tafaner. Tornant a l’època gloriosa de la
comptabilitat del ganxo, això d’ara s’assembla una mica al secret de confessió
que comprometia aquells mossens inquisidors que grataven tenaçment en el
decàleg dels pecats presumptes -o comesos deliberadament-. No em vindria de
nou, si ja no s’està verificant ara mateix, que Sant Pere a les portes del cel
disposi d’un full de càlcul Excel de la
casa Microsoft amb les piulades
censurables que ens poden barrar l’accés al cel dels justos. Allí, fent cua per
accedir-hi, serem vulnerables davant d’una presentació ben minuciosa i llampant
dels episodis biogràfics -una mena de taula de logaritmes unipersonals- que ens
poden comprometre. Ves a saber si alguns d’aquells que avui volien enfilar-se cel
amunt per aterrar al paradís de les platges de Mallorca no han pagat la penitència
per una vida poc exemplar.
El
que m’amoïna -la duana de Sant Pere també- és que l’assaig d’avui que ha provocat
la fallada massiva dels serveis informàtics es repeteixi amb intencions més diabòliques
i no casuals per negligència o ineptitud. Pensar un col·lapse sense dades bancàries
en la bancarrota del plàstic, sense semàfors regulant les cruïlles, sense dades
mèdiques ni aspirines als prestatges, buits dels productes bàsics de tota mena,
dibuixa un panorama esborronador.
Que
Sant Pere ens agafi confessats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada