Ayuso, la castissa.

 

D’entre l’elenc de polítiques en actiu jo em decanto per la Isabel Díaz Ayuso com a la més cridanera en molts sentits. Aquesta maja llampant d’altiplà és notícia dia si, dia també per les seves declaracions. Al meu imaginari arrelat en la filmografia de quan les pel·lícules eren en blanc i negre, la faig una mica la Gilda de la dècada dels quaranta salvant les distàncies -ja em perdonareu- amb la Rita Hayworht; si l’Ayuso es moderés, tancant una mica més la boca, com insinuen les iaies de la quinta de la Hayworht, hi té certa retirada que la faria sortir a les portades més maja encara. Quin salero, tronío y donaire toreros aspergeix aquesta lideressa de la Comunitat de Madrid!

En la defensa de tigressa acorralada pels -presumptes- escàndols de frau fiscal del seu company en un afer de mascaretes se l’ha pogut veure realment furiosa en el paper que té après i interpreta amb molta solvència de matrona siciliana a la seu de l’Assemblea de Madrid. Posa en escena el rampell predilecte contra el president Sánchez qui, segons Ayuso, ell i el seu executiu porten cinc anys d’implacable cacera política contra la seva persona per destruir-la anímicament amb accions contra el seu entorn, família o parella. Els nutricionistes del Congrés dels Diputats han determinat que és just en aquesta conjuntura quan la presidenta de la Comunitat de Madrid s’ha decantat decididament per una dieta radical rica en fruita.

L’Ayuso, la castissa, té clar que trepitja fort, que li demanin al Casado que es va haver de fer un reliquiari al pur estil Sara Montiel a conseqüència de la polèmica que va mantenir amb l’Ayuso i el germà d’aquesta per un altre afer de maleïdes mascaretes -també anomenades tapaboques- que la justícia va arxivar. La dama de ferro del Madrid és Espanya va consolidar la seva ascendència política amb aquesta victòria. Mana molt al PP, diuen. El seu senyoriu va propiciar el relleu traumàtic del president del partit. Alhora se la considera el recanvi natural a un Feijóo que trepitja amb molt de compte, que l’Ayuso no el complagui amb un altre reliquier on venerar els moments de glòria passats lluny de Galícia.

Com que l’Ayuso és un cul de mal seient -políticament parlant- se les torna a tenir amb el seu enemic més que entranyable d’en Pedro Sánchez. S’ha negat, farà campana, a la convocatòria bilateral que el president espanyol ha convocat a la Moncloa amb els presidents autonòmics. Perquè cal defensar Espanya davant de l’especejament de la nació fomentat per en Sánchez amb el finançament singular de Catalunya. Això és, si Espanya és Madrid, cal collar els catalans i les seves rareses. Feijóo de retruc també rep una patacada, ell que va anar a totes les reunions com a president de la Xunta, fos qui fos el president del govern, veu -recentment operat de cataractes- com la díscola Ayuso també el qüestiona amb la negativa de la trobada. En Feijóo s’ha limitat a declarar que tot està suficientment explicat.

Recuperant i impugnant la mítica pel·lícula, em figuro la Gilda tot plantofejant en Gleen Ford en el paper de Johnny Farrell que exclamaria -Manda carallo, menudo guantazo! Ens perdrem, però, la hipotètica trobada de l’Ayuso amb en Pedro Sánchez a la Moncloa. Mira que farien bona parella, un tàndem absolutament fotogènic asseguts al sofà, somrients, contemplant-se embadocats amb un punt còmplice de seducció que ompliria totes les portades amb un possible afer que ultrapassaria la grisor macroeconòmica amb passional federalisme financer.

 Sospito que no podrà ser, que no assistirem pas a una escena similar carregada de frugalitat ensucrada amb un centre de taula farcit amb saboroses fruites tropicals entre els protagonistes. Posats a estrafer l’argument de pel·lícula, imagino la trobada impossible veient la Gilda amb uns guants gens sensuals. No se’n desfà, no hi ha, en aquesta versió, un striptease suggeridorament subliminal. Res a veure. Són uns guants de boxa en blanc i negre en primer pla mentre la protagonista assaja rabiosos cops a l’aire per escalfar múscul. Rere, la imatge una mica difosa d’en Pedro Sánchez. S’acaba la seqüencia amb un gir ambigu de guió que no ens desvetlla qui ha deixat anar el primer ganxo o la primera plantofada i acaba vencent per Knock Out. KO.