La tècnica de l’estruç.

 

A la literatura per a la canalla ha aparegut una nova versió política de la Ventafocs que perd la carrossa, el vestit, una sabata i el sentit comú així que no torna abans de la mitjanit al palau on habita i als dominis de la seva governança ben assortits de fonts que ragen cervesa freda i regalada als quatre punts cardinals. Una meritòria bruixota experta en els jocs de mans de prop amb un punt de trilera ja que endevinar on està situada la peça manipulable -la intenció veritable- és dificultós, abans però ens mareja en la confusió dels gestos i dels discursos que no són sota del cubilet que ens pensàvem. En aquesta festa major de la política autonòmica abans del solstici d’estiu s’ha instal·lat la fira -de les vanitats- on hi ha una paradeta de tir als catalans, si l’encertes, et pot tocar una Xochona vestida de pubilla. A la del costat pots treure un Perro Sánchez amb ulleres d’aviador si tens la fortuna de pescar amb certa destresa tres aneguets fugissers de plàstic. Carrer enllà, una xurreria regentada per un expert en lleis i sentències tan recargolades com els bunyols que mercadeja.

Tenim el món de celebració, festiu i esplèndid. No estalvia despeses ni mira prim en armament, la versió mortífera d’uns jocs d’artifici que il·luminen el cel no d’admiració sinó de terror. Rússia i Ucraïna viuen una demostració permanent de la pirotècnia més letal mentre no s’albira el final de les hostilitats. Parlar de pau n’accelera l’esbojarrament tot disparant-ne la intensitat. Ofrenes als déus de la guerra posposant el final mentre els soldats no es distreuen pescant peixos de colors sinó jugant a la ruleta russa amb bales i bombes perdulàries. La cantant barbuda, l’aixecador de peses falses i el domador d’esperances frustrades distreuen la població quan aquesta es contempla la disbauxa celestial amb prevenció i molta por.

A la fira mundial que no està per cremar a les fogueres del proper solstici els mals aires que bufen, no hi podia faltar un bon túnel dels horrors, un passatge de la por com cal. La franja de Gaza excel·leix per la seva espectacularitat i magnitud. Quilòmetres d’abominació s’empassen famílies senceres amb les criatures que han estat engolides a la força previ ensinistrament macabre amb fam, set, epidèmies i passar-les molt magres fins l’horrible pretès o programat anihilament. El decorat de la guerra i el paisatge humà de civils exasperats que ens deixen veure fa mal als ulls i a l’ànima.

Un còctel sense glaçons, una gasosa esbravada, un espectable geopolític al caire del desastre si no fos pel director del circ que imposa seny i contenció. L’heu encertat, efectivament, és el rei de l’espectacle qui dirigeix des de Washington -o las Vegas- aquesta orquestrina festiva i alegroia mentre els pallassos tristos desfilen pretesament còmics amb sabatots de fer riure per la pista. Aquest personatge, foragitat d’un circ itinerant de poble, s’ha erigit en el gran pallasso cara blanca que lidera la tropa de pallassos matussers, ignorants i babaus que li tenen devoció. Escoltar els seus acudits i contemplar-lo arrencaria un somriure si no fos per les conseqüències dels estirabots que signa generosament amb grandiloqüència i gran magnanimitat amb el retolador hiperbòlic amb què escriuen -o dibuixen- disbarats els comediants del somriure per a infants que encara no han après a llegir.

Per salut mental, ho deixo estar aquí per no caure en emprenyades rampelludes que ens depassen. Per no patir un atac d’impotència dels que ens descol·loquen podríem tancar els ulls, tapar-nos les orelles tot ajornant la temptació de cosir-nos la boca -que tot pot arribar: que ens la tapiïn- conreant la tècnica de l’estruç, amagar la testa, enterrar-la, per protegir-nos de la radioactivitat ambiental que contamina massa àmbits. Excessius fronts oberts amb massa bestieses, odi i massa guerra. Podem, com l’estruç, enterrar el cap sense ser conscients que continuem sent el blanc encara més fàcil dels despropòsits, als quals s’ha obert la veda exposats a la intempèrie -amb el cul a l’aire- en un món de mones i sense veure-les a venir.

Vist el panorama, mentre el foc de Sant Joan no el socarrimi, he determinat que en aquesta fira no hi compraré crispetes, ni pomes caramel·litzades ni tampoc cotó fluix de sucre.