Del porc, tot s'aprofita.

 

L’antic ofici de pagès, alguns han evolucionat a productors, es podria considerar una professió d’alt risc. Ara per ara pateixen diverses escomeses inquietants. Tres focus: un afecta el sector boví amb la dermatosi nodular, milers de vaques sacrificades i més de cent cinquanta mil d’immobilitzades. El segon impacta en les espècies de ploma, la grip aviària comporta que totes les aus de corral criades a l'aire lliure hagin d'estar confinades com a mesura de protecció davant l'augment de brots d’aquesta grip a causa dels moviments migratoris de l’ocellam divers. El tercer focus és el brot de pesta porcina africana acabada de detectar en dos senglars a Collserola.

Els casos de senglars contaminats, els dos primers la setmana passada, han obligat el Ministeri d'Agricultura a suspendre les llicències d'exportació de productes derivats de la carn de porc amb destinació a països extracomunitaris. Vista i mesurada la incidència d’aquestes pestes és per posar-se les mans al cap. Només esclatar, la carn de porc ja ha patit una davallada en el preu segons la llotja lleidatana que en marca la referència. La producció d’una granja no s’atura d’avui per a demà. No hi ha un polsador d’alarma per parar-la sobtadament. La sobreproducció i baix preu tocaran de ple castigant fort el sector. Faig els criadors de porcs, també els de la casa Tarradellas, esmolant l’agudesa i la creativitat als espots publicitaris. Un porquet enfredorit amb bufanda nadalenca i motxilla cercant una llar d’acollida. Saltironejant xiroi i somrient primer trucarà a la porta, en una segona escena es veu com li comprovem la febre al front. El garrinet amb cara de pena ens suplicarà establir-se a la nostra vida com un animal de companyia. -Adopteu-me! -ja no es tractarà de servir-lo a taula infiltrat en una pizza o embolicat en un fuet.

Segons les darreres dades, el sector representa un negoci d'uns vuit mil milions d'euros al conjunt de l'Estat. Catalunya té una cabana porcina de gairebé vuit milions de caps de bestiar. Concretament, les vendes de porc i derivats fora de l'Estat tenen un volum de tres mil milions d'euros anuals, dels quals mil milions són fora de la UE. Amb tants o més porcs que habitants no és, doncs, només una faula econòmica amb tres porquets.

L'accés a la zona està prohibit per evitar que el virus s’estengui a altres parts de Catalunya. Representa un perímetre amb un radi de sis quilòmetres al Parc Natural de Collserola i afecta, de moment, una dotzena de municipis. La Generalitat ha analitzat una quarantena de senglars més trobats a la zona, dels quals uns vuit poden tenir la malaltia. Per ara, no se n'ha detectat cap altre cas. Les trenta i escaig de granges analitzades han donat en totes les proves negatiu, informen les administracions preocupades a negociar amb els tercers països importadors de porc espanyol que acceptin la regionalització de la malaltia, com ha fet la Xina. És a dir, que no es pugui exportar a països fora de la Unió Europea els productes porcins de la província de Barcelona, que el veto no afecti els de la resta de Catalunya i de l'Estat. És el reconeixement d’una nova competència, la gestió de la desgràcia.

Els últims casos detectats a l'Estat van ser el 1994, tot i que la malaltia fa anys que està present en altres països de la UE. Com ha arribat el virus? Un misteri. Els responsables aventuren la possibilitat d'alguna mostra de menjar amb carn de porc contaminada que hauria entrat en contacte amb els senglars de Collserola. Insinuen els rosegons d’un entrepà amb xoriço assassí deixat estar a la contrada. Ves a saber!

El senglar ha evolucionat a subespècie urbanita. Un problema, de fet ja es podria considerar plaga abans de la pesta africana. Què no podia succeir quan aquests bucòlics aventurers de vorera i predadors dels cubells d’escombraries s’han empadronat a les ciutats. L’exercit dels senglars, com els pintorescos cabirols i d’altres espècies alienes a un control veterinari exhaustiu són els reis de la carretera, els dissenyadors dels forats als camps de golf en els conreus i en les pastures on s’atipen -demaneu-ho a algun pagès encara en actiu-. Els afectats confirmen que no en treuen cap benefici que no sigui un positiu al ventall de pestes vigents.

Una dada rellevant, perquè un estat pugui ser declarat lliure de pesta porcina africana ha de passar un any sense que se'n declari cap nou cas. La mentalitat postpandèmia ens ha tornat molt més sensibles. Recuperar la confiança dels mercats i la normalitat en la producció, distribució i comercialització seran un repte formidable.