Tancar la paradeta

-Dóna'm un altaveu i mouré el món! –ha rectificat l'Arquimedes. És tan potent l'opinió, poder crear criteri i tendència, que la informació esdevé un dels tresors més preuats -i eficaç- en la lluita titànica pel control del poder a través de les metàfores. Perquè n'hi ha de tota mena: de poètiques, de visuals, de tertúlia, de mentida i de plàstic. El conreu de la metàfora és, doncs, variat, esplèndid i agraït.

Els anglosaxons en diuen mass media, de la gestió de la informació de masses o de la multitud, com preferiu. Es tracta de l'estratègia subtil o pel broc gros –com vulgueu- d'allò que arriba a qui dipositarà, un dia no gaire llunyà, el preuat vot en una urna. Crear mentalitat, incidir en l'actitud o posar de moda una manera de viure, tant en el fons com en la forma. Que l'embolcall també hi contribueix, a la causa.

Per això es fa estrany assistir al funeral d'un mitjà que és el mirall –o l'espantall- de les facècies, grandeses, discursos i arguments del poder que el controla. Una eina electoral permanent que és cara, però que ofereix resultats si es fa servir amb cura, eficiència i amb bons professionals.

La Ràdio Televisió Valenciana, RTVV, tanca portes. Abaixa la persiana de la paradeta. Assistim a la crònica d'una mort anunciada en les audiències i fulminant a causa d'un expedient nyap de regulació d'ocupació. Els plasmes pampalluguegen i les ràdios tartamudegen. Els treballadors haurien de ser readmesos si no fos perquè la factoria de somnis i d'esplendors plega. Vint-i-quatre anys d'emissió. Mil sis-centes persones afectades.

Al País Valencià, la Comunitat Valenciana, o a la regió llevantina, semblaria que li ha tocat d'exercir el dissortat paper honorífic de convertir-se en un laboratori d'assaig per a despropòsits dels que podem emmarcar a l'aparador dels desastres amb el beneplàcit de les majories absolutes. Fastuós! Com per escriure un manual de males pràctiques dedicat als que hauran d'entomar aquests llegats. Penso en el president actual de la comunitat, és dels governants que no parla d'herències ni de malbarataments. Com si el xàfec, amb el que cau, no anés amb ells. Ho deu haver llegit al llibre d'estil del Mariano. Efectivament, diluvia. Hi ha dirigents amb responsabilitats que és limiten a obrir el paraigües, tancar la boca i oblidar-se dels esquitxos.

Deu ser que la vida és una Tómbola! I per això no han estat agraciats, els treballadors de la RTVV concretament, ni amb una nina txotxona ni amb un trist perro piloto. Professionals amarats per tempestes reincidents que ara el govern eixuga a cops de decret llei sense arguments. Teníeu raó i us l'han donada, però ara nosaltres tanquem. I per com evolucionen les honres fúnebres no sembla pas que s'albiri en l'horitzó immediat un senyor Bachs, vestit de faller, disposat a reobrir el negoci. Al contrari, per les rodalies de la Castellana, la Tv de l'Esperança –no confondre amb el telèfon- ja es contemplen les barbes del veí en remull i temen que la dèria en taca d'oli s'estengui com una grip de tardor que pot afectar els telenotícies provincians.

Ebre amunt –similar a l'AVE que ha trigat una eternitat a arribar- esperem que aquest brot gripal sigui quelcom estacional del tot puntual, sense més estralls ni efectes secundaris. Ja es veurà. Ens hauria de consolar i tranquil·litzar l'aferrissada i formidable barrera profilàctica que s'ha exercit en matèria d'ones hertzianes. Pel bé de la salut pública dels nostres mitjans cal preveure que la conjura a cops d'escombra contra TV3, així que irradiava les valls del Túria, ens haurà protegit, alhora, dels virus que assoten els mitjans de comunicació valencians.

Proposaria, quan s'apaguin malauradament els focus, una carta d'ajust per a Canal 9 ben optimista i esperançadora. Poden reeditar l'exitosa notícia protagonitzada per la Sra. Rita Barberà i el Sr. Camps cavalcant un Ferrari descapotable fent tombs infinits a les pistes de l'aeroport de Castelló. Saluden i somriuen enfocats ben objectivament pel cantó més fotogènic de la vida. Satisfets i orgullosos en el repte d'ofrenar noves glòries a Espanya.

Tómbola!