Un joc d'ous.

La perfecció ovoide fent tombarelles es materialitza el dia de Corpus Christi, un dijous que brillava més que el sol, en l’ou com balla. Una tradició documentada a la catedral de Barcelona des del segle XV. Un esclat vital de flors, fruites i frescor que ens anuncia el triomf de la primavera, de la llum i de la renovació de la vida. Som al mes de les flors i en la diada on les estores florals arrebossen els carrers de moltes viles.

De fet és una closca d’ou buida del contingut segellada tradicionalment amb cera que juga contra la severa llei de la gravetat impulsada per la força d’un rajolí d’aigua. Es diu que si l’ou cau serà un any dolent, però si rodola i rodola durant tota la jornada és un bon senyal. Durant la diada d’avui es pot contemplar aquest espectacle en diversos claustres i patis interiors de la ciutat. A cada edició s’hi sumen més indrets on visitar aquest vistós i florit joc de nens que encara embadaleix els adults.

El protagonisme per a un simple ou, la síntesi de la renovació vital. De l’òvul femella i del testicle mascle –altrament anomenat ou- dels quals se’n pot destil·lar un embrió –Propera parada, la Vida-. Vet ací com en un vistós aparador de natura una simple clova d’ou balla en la formidable dansa de la fecunditat. La cultura religiosa i el marc del claustre de la catedral haurien escombrat cap a casa, l’ou és la representació de l’hòstia i la font –farcida de cireres o decorada amb roses vermelles- ve a representar el calze amb la sang de Crist. 

Un joc d’ous, doncs, al saló oval de la vida ordinària que continua guarnida amb salsa beixamel massa espessa i amb algun grumoll de més. Els veïns de Gràcia a còpia d’ous escaldats i aldarulls en el menú repetit dels sopars durant les últimes nits al barri es pregunten si la propera parada serà el Caos. El colesterol social puja a nivells alts mentre el veïnat en pateix les destrosses. En Trias, al seu mandat, es va decantar pels ous durs ja que va preferir no trencar-los, millor cuits i sencers que no pas servits en un remenat d’okupes. 

A Sitges, aprofitant les catifes de flors, el Cercle d’Economia s’ha reunit amb l’Ada Colau i en Pablo Iglesias. Una imatge tan insòlita com la corbata que ell duia penjada. Enmig del context ovípar que ens ocupa, crec que s’ha deixat entrar una guineu bolivariana en un galliner neoliberal. Quelcom que el temerari Albert Rivera des de la primera línia a la trinxera veneçolana ja ha denunciat –Compte! 

S’ha pogut documentar com el més granat de l’empresariat català rep i deixa parlar l’Iglesias i l’Ada Colau. Qui ho podia imaginar? El tradicional bipartidisme ha permès que el dijous de Corpus accedeixin a l’exclusiu club amb vambes i sense americana. Un per parlar de programa, l’altra per passar comptes d’un curs administrant l’ajuntament de Barcelona mentre els okupes li giren la cara i li ho reconeixen amb un agafallós pastís de clara muntada llençat amb encert i punteria prodigiosos. Feliç aniversari! Una escena de pel·lícula còmica en blanc i negre poc original i sense massa gràcia entre professionals de l’aldarull i els Mossos d'Esquadra. 

A l’exterior proper la truita a la francesa darrerament tampoc gaudeix de millor premsa. Les cartes gastronòmiques de la Gàl·lia, bressol de l’estelada Guia Michelin, aquests dies presenten l’especialitat amb guarniments bellugadissos i amb un acompanyament de mobilització sindical que manté el govern de França contra les cordes i amb les benzineres eixutes i esferificades. 

Potser, però, la manera més cruel de consumir-los –els ous- consisteix a fregir-los en un bany d’oli roent d’oliva. Una autèntica i perversa tortura de la qual el mètode ja ho diu tot: Ous ferrats! La Unió Europea crea tendència a cuinar-los fregits a les brases en un desert turc o en la versió passats per aigua al bany maria en la palangana vergonyosa del Mediterrani. 

Afers d’ous! És un aliment habitual des que ja eren prehistòricament gegantins superant els actuals d’estruç, l’opció exagerada més adient per a una truita de ceba i patata comunitària que no pas per a un auster àpat unipersonal sense sal amb una truiteta d’un únic ou de pàl·lida gallina explotada cruelment en una granja. Ingredient fonamental de múltiples plats i receptes culinàries dolces o salades. Ous de mida, color i textura diversos. Blancs, rossos, morenos, pigallats... 

L’ou com balla no alimenta, però tampoc porta colesterol ni altres toxines. Relaxa, pacifica els neguits, encalma i entre les reconegudes virtuts descobertes recentment també deshiperventilaria les ments perverses. Proveu a practicar-ne el llançament contra els actors dolents i contra els fantasmes. Estavelleu-los i contra la toxicitat que ens envolta!