Bombolles.

S’escauen per aquestes dates els contes de nadal. Una història curta, un relat breu per adormir criatures tot guarint-les dels malsons que vetllen les nits fredes i fosques de l’hivern. Ensucrades i calòriques narracions com la d’en Charles Dickens explicant la conversió de l’avar i solitari senyor Scrooge. S’hi descriu el miracle de l’esperit nadalenc imposant-se feliçment. Desigs, promeses d’esmena, bona voluntat, recompte de l’any que s’acaba amb l’esperança que el que comença sigui millor i venturós –dèiem-. S’apropa Nadal o el solstici d’hivern. 

És actualitat del dia un fet ominós on el protagonitza és un nen de dotze anys, un candidat a personatge actualitzat d’en Dickens, que ha posat una bomba maldestra -no ha esclatat- en un mercat de nadal a una localitat d’Alemanya. 

Riba enllà, volent travessar la mar –poc acollidora- terrible i assassina, un cor de més nens és el protagonista desvalgut enmig de l’horror. Malviuen un hivern massa fred i llarg atrapats als carrers d’Alep o en les àrees per a desplaçats sense menjar ni medicaments. Una periodista siriana, autora del relat, posava lletra a la nadala: "Hem perdut el nostre país, les nostres esperances, ens han arrabassat tot el que somiàvem". Hi ha fantasmes que no s’extingeixen amb la llum del dia. 

Llunyans, mar ençà, en un escenari la cantarella de l’atzar redimeix només un pobre, aquell a qui l’estat asseu a taula per nadal tot rescatant-lo amb un dècim premiat de la loteria. Com acostuma –segons il·lustren els titulars esquitxats de disbauxa- la sort practica l’equitat, la grossa ha estat tan repartida com ho és la indigència i la misèria dels més vulnerables. 

Ara i ací, a una setmana de les vacances escolars, les criatures pretenen apallissar un tió disfressat de mestre amb ulleres de miop perquè cagui notes sense excel·lents ni suspesos, insisteixen també a fer-ho constar a la carta als reis, una mena de conveni carregat d’esperances en el món de l’educació. 

El matí ha estat fred, plujós i d’hivern. Els jutges estudien. Fum, fum, fum! Monotonia de pluja rere els finestrals del Palau de Justícia. Mil vegades cent, cent mil... La Forcadell vindrà i mos portarà cosetes, a la butxaqueta torrons i a les mans avellanetes. Panses i figues i nous i olives. Panses i figues i mel i mató. L’esperit nadalenc saltironeja on menys t’ho esperes, a les cantonades judicials.

Un reality show monàrquic incendia els mitjans. Desavinences a la casa reial de la il·lusió perquè el rei negre –l’Obama- se les té amb el ros –en Trump-  per les trapelleries del blanc –el Putin-. Un desori a l’establia mundial que ha transcendit en horari de màxima audiència i sense la presència de bestioles domèstiques a causa de la mobilització dels pagesos catalans per la proliferació d’animals salvatges i per les retallades de les indemnitzacions compensatòries. Pobres pagesos, al pessebre hi tenen assegurat el paper de l’ase dels cops. 

 Assolim-ho, però, excel·lentment! Acabem amb un somni nadalenc com una bombolla on hi neva amb neu manual de sacsegi-ho abans d’usar, com si es tractés d’un suc d’infantesa acabat d’esprémer. Bombolles! Daurades, de cava i bohèmia. Panxudes rodoneses perfectes que ens porten al món dels contes amb final feliç. Delicades amb un punt de fragilitat extrema. Trencadisses i subtils. Aquesta és la pretensió poètica del pessebre que l’Ajuntament ha muntat a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb el pretext de materialitzar uns versos de J. V. Foix. Quelcom que “ho sap tothom i hauria de ser profecia”. Els artistes creadors s’han empescat el muntatge avalats pel mestratge a bastir sants que referma l’olotina capital de la Garrotxa. Tot perquè “a cal fuster hi haurà novetat”.