Donald Trump World Tour.

El teatre romà de Taormina, amb pintoresques vistes a l’Etna, ha aplegat el G7 amb la novetat d’un home bala del circ com a protagonista convidat. A en Donald Trump ja el precedia l’estel·lar interpretació en el paper de sheriff imposant-se per presència i prominència en una fotografia a Brussel·les enmig dels capgrossos de l’OTAN. Una imatge –un gest- per a la posterioritat que haurem d’encabir al costat dels moments també històrics dels seus antecessors. L’empenta a l’esprint final per ser el primer de la fila es mereix un espai en la memòria dels mitjans com aquell Happy birthday de la Monroe dedicat al Kennedy o del Yes, We Can de l’Obama. La proclama d’aquest pollastre apastanagat, però, es més de Yes, I Can en l’America first que passeja amb fatxendaria i ostentació. 

Impacten l’actitud, l’empenta i la posterior estampa d’una figura de cera satisfeta que ens ha regalat en Donald Trump tibant l’americana o alineant la corbata per a la immortalitat. Tot ben simètric perquè l’estrella d’autoritat local atordeixi la globalitat econòmica des d’un postulat del “jo primer”. La constatació de l’America first sense cap mena de dubte desafia des d’Europa al món. En Trump s’ha tornat a superar també convertit en la gran lliçó aplicada de comunicació no verbal. 

El llenguatge no verbal és el més primitiu, previ al codi verbal. El que practica el llop mostrant les dents i les orelles a la Caputxeta Merkel tot grunyint sense rima. Udols prepotents de poder marcant territori i atemorint o menystenint els adversaris. Així ha estat la posada en escena del nou líder americà a Europa en aquest congrés tribal. Ha aixecat la pota i ha marcat territori, com solen els quissos que enllefernen les voreres i, sobretot, la civilitat de qui els treu al carrer sense tenir-ne cura.

El show d’en Trump ja ha arribat al vell continent. Cap contacte amb la premsa. Imatges de reunions intentant convèncer un nen gran satisfet d’haver-se conegut que detesta el protocol. Diuen que s’hi avorreix. Els que han treballat amb en Trump esbomben que té una capacitat de concentració reduïda, que es cansa de les reunions i que va al gra sense els necessaris embuts propis de la dinàmica diplomàtica. Per això la trobada amb els líders europeus va durar només una hora. El resultat és la constatació d’una nova –i imprevisible- era en les relacions ultramarines. 

La Lili Merkel Marleen, en el moment més emotiu del word tour -l’únic que en Trump ha parlat en públic- al costat dels monuments que recorden la caiguda del mur de Berlín i dels atemptats de l’11S l’ha advertit que els murs fracassen perquè l’apertura acaba triomfant i que en aquest món no podem amagar-nos-hi rere, d’un mur. La resposta de l’americà ha estat el recordatori dels deutes en defensa dels membres europeus i ha demanat quant havia costat la seu nova de l’OTAN –Però és molt maca! –ha comentat el sorprenent Trump davant l’astorament dels aliats.

El periple Donald Trump el resumeix l’Angela Merkel a la manera Trump: “Vivim una situació de sis contra un”. Una pel·lícula dolenta de vaquers amb un personatge que diu que l’escalfament global és un conte xinès. Per primera vegada a la història del G7, els seus membres no arriben a un consens. El debat del clima hauria estat molt frustrant. Absolutament decebedor! Aquesta vegada no haurien ni assumit el fals compromís de no assolir els acords de París.

 Compensa i ens consola molt la piulada trumpesca emesa just abans que l’Air Force One s’enlairés lloant l’acord contra del terrorisme: “És una amenaça. Guanyarem. Tindrem la pau a través de la força”. Just aixecava el vol l'estora voladora de l’emperador quan l’Etna va deixar anar unes bafarades intermitents –com senyals de fum- amb molta pudor de sofre. Experts en descodificar els missatges dels indis americans d’abans de la colonització del far west van desxifrar el missatge de la natura. Al cel sicilià la gran pregunta no era què fer amb en Donald Trump sinó amb aquells que l’han enfilat democràticament al poder. En l’última glopada de fum i cendra l’Etna va esbufegar: -Teniu el que us mereixeu!