Santa Rita.

Un cap de setmana intens i previsible pel que fa al Barça. Ahir no era Santa Rita, la patrona dels impossibles té la seva festivitat avui, que enguany s’escau en dilluns. Hem de recordar que la santa ja va obrar el miracle de la remuntada a la Champions. Perpetrar dos prodigis en matèria futbolística en una mateixa temporada beneint el mateix equip hauria estat un excés de favoritisme que atemptaria contra l’equitat divina. Els sants i les santes -com els polítics- han de predicar amb l’exemple.  Al Barça li va mancar un partit i al Reial Madrid li van sobrar tres punts per proclamar-se campió. Si els penedits anessin al cel, podríem beatificar en Messi i els seus sequaços per la manca de regularitat -sermonegen els entesos-. Malauradament els campionats i les competicions esportives no tenen setembre. 

El segon miracle sí que es va produir. La justícia poètica, aquella que no té a veure amb la humana ni amb la divina, es materialitzà amb contundència al marge de militàncies. L’expressió n’era el somriure del socialista Pedro Sánchez qui va arrabassar la secretaria general del PSOE –per golejada- a l’agra Susana Díez. Com al conte, amb un príncep blau i una bruixa malèvola, es va consumar la fugida apressada de la dolenta escapolint-se mentre cavalcava accelerada una escombra dièsel. Tornarà? 

La ràbia i la justícia -poètica- feien via, quan en Mariano apagava d’una revolada el ciri que havia encès a la santa dels impossibles. Ni la victòria del blancs aconseguia d’amorosir el neguit que s’instal·lava a la Moncloa. Diuen que abans d’esmussar l’espelma hi va encendre un havà. Massa fum condensat al panorama polític del “no és no”.  

Aquesta és la crònica del diumenge –ahir- que porta cua -avui- i fa rendible la deessa Cibeles que no pot fugir -com la Susana- dels aldarulls, les celebracions i les convocatòries que s’hi aixopluguen. Madrid i Cibeles enmig de la fira de Sant Isidre amb un cartell de primeres espases i amb braus de les ramaderies de referència i de més renom al tractat tècnic i històric dels toros, El Cossío, el paradigma d’enciclopèdia taurina. Ahir en Sergio Ramos va tornar a exhibir un repertori de passis toreros de saló –sense un brau amb banyes ni en Messi envestint- tot celebrant la lliga assolida que l’habiliten per figurar amb honors a l’esmentat tractat enciclopèdic al compàs de l’Amparito Roca.

  

Avui la deessa Cibeles ha estat assetjada per una centúria de nostàlgics, camisa blava, cridòria i bandera franquista, que escridassaven els corifeus del referèndum català. En Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya, custodiat per en Junqueras i en Romeva s’han explicat a l’Ajuntament de Madrid, una cortesia de l’alcaldessa Carmena. També deuen haver invocat la patrona dels impossibles si jutgem l’actitud molt emprenyada d’en Mariano titllant de “xantatge” i “d’amenaça” la llei catalana de desconnexió que el diari el País hauria filtrat -innocentment, només per informar- i que ja ha activat els engranatges dels tribunals estatals de calibre gruixut. 

El president Rajoy també ha aprofitat per exigir avui a en Carles Puigdemont, que comparegui al congrés espanyol per a explicar el referèndum. “Ha d’actuar amb determinació, coratge i valentia”, ha reclamat. El gironí no se’n refia, encara recorda com va tornar el valerós Ibarretxe del congrés dels diputats al País Basc -amb l’extremitat amputada dins d’un tàper- després d’oferir una i altra vegada la “mà estesa”. Em quedo amb la sentència del president català, “Aunque lo intenten, el Estado español no dispone de tanto poder para parar a tanta democràcia”.

La santa dels impossibles fou una filla obedient, esposa fidel, dona maltractada, vídua, religiosa, estigmatitzada i santa de cos incorrupte que es pot venerar i visitar a Casia, Itàlia.