Som als dies
de la verema encara que s’hagi hagut d’anticipar en alguns indrets a causa de
la sequera. Setembre! Iniciem el curs i l’any malgrat que restem pendents de la
fita consumista dels llums i dels torrons nadalencs que la consumen. Tot
arribarà. Nou curs i nou any laboral, doncs. Que ens siguin propicis! Acabada
la verema, recollida la collita i amb les criatures amorrades a la pissarra
recuperem la normalitat aparent. Reprimirem l’epidermis i la pal·lidesa abatrà
l’esclat sensual que era exposat excepcionalment als aparadors de sorra i
tovallola. Les orenetes s’ho estan rumiant, si emigrar a territoris de més
bonança mentre nosaltres passem comptes en una mena de balanç just tornar de
vacances, si és que hem marxat.
Personalment estic
content perquè durant la setmana passada ha plogut una mica. La sequera -encara
per remeiar- ha estat històrica tot i que els meteoròlegs no l’hagin penjat als
titulars fins avui. Les pintoresques comarques acolorides amb el verd perenne
han suportat tres mesos comptats de manca de pluja. Amb els camps i boscos
extraordinàriament assedegats la gent de la terra ho viu molt malament. Canvi
climàtic? Decidiu-ho vosaltres mateixos.
No fa massa
quan l’aixeta del cel era així de garrepa, la pagesia del Ripollès sortia a
passejar sants a la Vall de Núria per demanar aigua. Enguany no hi ha hagut cap
iniciativa mancomunada en aquest sentit. La secularització de les rogatives les
han redreçat a uns beats nous de trinca, a en Trump el del serrell apastanagat,
un profeta de cos present expert en tronades i al molt miraculós Kim Jong-un, l’altre
serrell aureolat destre en estralls celestials i un gran valedor de terratrèmols.
Quin món de mones! Malauradament els pagesos i els vilatans del Ripollès també hem
hagut de conjurar una terrible plaga estival que ha assotat i ha sacsejat el país
amb tristor i amb ràbia. Mai més! Que plogui i es netegi l’ambient, que faci
tramuntana i s’emporti aquesta follia!
A causa dels
estralls climàtics a foc lent enguany els roures ja han perdut la fulla i el serrell
vital que encara els hauria de coronar. Les pastures malviuen eixarreïdes i la
verdura agonitza mentre les vaques distreuen la gana connectades a la xarxa fent-se
selfies amb les fonts eixutes i els
rierols escanyolits. Tot i la verdor enganyosa, la situació sembla apocalíptica.
No exagero. Pregunteu als pagesos què en pensen. Un mal any! D’aquells on el raïm
es cull petit, amb massa sucre -no apte per a diabètics-i amb excés d’acidesa. Diuen
que del raïm de la ira no en pot sortir bon vi.
Just abans de
l’11-S i de l’1-0 els homes del temps polític -compte, Molina!- anuncien tempestes,
ventades i tota mena de malvestats climàtiques procedents del centre peninsular.
Pedregades precedides de gran polseguera que abatran passerells i tota mena d’aviram
de corral. Posem les gallines a recer i tinguem cura dels finestrals. Pronostiquen
que ha de ploure amb intensitat per aixafar la guitarra a les festes majors,
també per la Diada i -si es verifiquen les rogatives d’en Rajoy- sobretot per al
dia del referèndum. Algun diari -s’han de confirmar les fonts- esbomba un
reportatge on es pot veure en Mariano encenent espelmes als déus de la tempesta.
Que no sigui pluja àcida! Posats a triar, que plogui cafè!
Bon curs!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada