Catàstrofe gravitatòria.

A aquestes hores la ministressa Cospedal deu estar copiant cinc-centes vegades a mà “No em refiaré dels representants del govern letó i en Cipollino no té serrell”. Uns pallassos radiofònics li han fet empassar que els pèsols no són verdura sinó micròfons camuflats en la maionesa de l’amanida russa i que el 50% del turisme de l’est a Barcelona són soldats d’un exèrcit -uniformat amb bermudes i camises hawaianes- amb la missió de desestabilitzar i manipular el delicat moment polític. Es confirmaria un discret Checkpoint Carles proper al parc Güell des d’on els espies russos maniobren sense aixecar, fins avui, massa sospites. Des de fonts ben informades n’hauria transcendit l’interès hiperglucèmic que també apleguen els xuixos de crema pastissera gironina. Quelcom que confirma la internacionalització del procés en matèria de brioxeria des de Brussel·les a Rússia amb amor. 

  Aquesta ministressa manxega no surt d’una polèmica per caure en una altra. La republicana esquerranosa -i independentista!- Marta Rovira ha aixecat un vesper informatiu denunciant una possible reacció violenta de l’estat -una de més dura encara que la verificada l’1-O- si es consumava la pretesa i deliqüescent proclamació de la República catalana. La reacció del president Mariano Rajoy ha estat per qualificar-ho com una “mentida enorme i una absoluta vergonya”. Jo també n’estic convençut perquè mai la mare pàtria ens maltractaria, tanmateix en les seves determinacions no hi pot haver la de tacar amb sang les rambles catalanes. La ministressa del ram del sabre potser hauria hagut d’endolcir les declaracions -com els xurros i les porres madrilenyes- que reprodueix la premsa: “María Dolores de Cospedal ha afirmado que es un orgullo el artículo 8 de la Constitución Española, que establece la misión del Ejército de «garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional». «Es un orgullo para todos los que pertenecemos o estamos vinculados a la milicia». Ha remarcado la importancia de cumplir la ley y el ordenamiento jurídico y ha dicho que «todo lo que se sitúa fuera de la democracia es una amenaza a nuestra nación» (ABC del dia 5 d’octubre).

A Catalunya la fugida d’empreses -alerta un carnut estudi de la cadena de la Susanna Grisó- comporta també un cataclisme de caire laboral obvi a causa de la davallada en el negoci del sexe que incideix en les prostitutes de luxe amb seu a Barcelona. Constata una tal Stephanie -recelo que el nom és de mentida-, en el paper de portaveu representant del sector, que només les contracten per una escadussera hora de rellotge. L’ocupació ha caigut en picat, es lamenta. Es verifica, doncs, una destrempada macroeconòmica del sector causada per l’independentisme que les condemna a una actual precarietat de per riure si s’acaba confirmant que el Mobile World Congress se’n va. Les gràfiques dibuixen una catàstrofe gravitatòria en evident decaiguda de l’angle d’atac que pot comportar una deslocalització -els déus no ho vulguin!- de la mercenària alegria extraconjugal.

Una altra concreció de les plagues bíbliques que assoten la Catalunya republicana per consolidar -i per proclamar qualsevol nit que surti el sol amb focs d’artifici i traca final a la manera llevantina- és que les vacants de lleure que promou l’Institut de Majors i Serveis Socials, l’IMSERSO de tota la vida, no aconsegueix persuadir els clients d’altiplà que la perifèria catalana és una bassa d’oli. Qui, amb la pròtesi de genolls en rodatge o acabat d’operar de cataractes, s’aventura en una jungla curulla de tempestívols independentistes posseïts cridant que la platja de Salou -i els carrers!- són seus en usdefruit. Una patacada més que el sector hoteler de la Costa Daurada i de la Costa Brava trampeja bescanviant l’afluència majoritària de jubilades d’or per policies nacionals i guàrdia civils a pensió completa amb dret a sauna i animació sociocultural diversa. Ja és hora que allotgin les forces policials en llocs dignes. 

Continuant amb el cúmul de despropòsits independentistes al major Trapero, amb efectes retroactius, li han concedit un any sabàtic en reconeixement a la tasca desenvolupada durant l’atemptat de la Rambla. Un carterista de metro, un client habitual de la justícia amb molt de predicament entre el món dels rapinyaires, hauria corroborat que el va veure al passadís d’una comissaria dels Mossos d'Esquadra fotocopiant els eventuals models modernistes del bol·lard que ha de protegir el recinte de la Sagrada Família. Just ahir es va confirmar -la sospita és lliure i ve de lluny- que el Centre d’Intel·ligència espanyol, el CNI, hauria admès que va tenir contactes amb l’imam de Ripoll. Deixem-ho estar aquí!