Trump, el seductor.

Començaré reproduint el que vaig escriure ara fa uns anys: “Aquest 2017 s’inaugura gèlid mentre s’apropa la cerimònia de canvi de president als Estats Units d’Amèrica. L’Obama marxa i el relleva en Trump. Un personatge que ja comença a cavalcar encara que per ara només piuli. Em va cridar l’atenció la conversa al carrer de dues àvies d’edat avançada referint-se a aquest Donald –Sí, dona, aquell que sembla que hagi sortit d’un circ! –vaig imaginar que era un eufemisme tocat per la beatitud que confereix l’edat relativitzant el personatge i el moment. El meu dubte és si l’avia volia tractar-lo elegantment de “pallasso” sense embuts o se li va trencar el raonament mentre no ensopegava amb la paraula”. [Miralls i Espantalls. El capità Americà II, del 14 de gener del 2017].

El primer dels debats Trump – Biden –qualificat com un combat de “merda” per alguns mitjans americans- es va celebrar ahir. Curiosament en Biden es va alienar amb el pensament d’aquella iaia quan li va etzibar: “És difícil dir una paraula amb aquest pallasso”. L’home del circ de la política americana ha trencat tots els motllos previsibles. El discurs paradigmàtic de la política tradicional s’ha esmicolat. Les maneres, la mínima elegància emetent un missatge, s’ha demostrat que no serveixen de gran cosa, ja no són útils. Quelcom que vindria a apuntar la possibilitat –que les urnes ens en deslliurin!- que aquest “pallasso” pot tornar a vèncer.

La mentida, la mauleria, l’ofensa, la mala educació fatxenda i prepotent han abordat amb una revolada el circ de la política. El llibre d’estil d’en Trump ha creat escola i s’escampa com una taca d’oli. No només a les praderies imperials del llunyà oest, també a d’altres altiplans més propers on aquests personatges amb poder entren als salons amb posat de trinxeraire. Facinerosos de la cosa pública que ja no els cal dissimular perquè una part dels electors se’ls cregui i els faci costat votant-los. Terrible!

Fins fa poc destriàvem el predicar del repartir gra. Des de la correcció i el formalisme dels sermons en qüestionàvem les promeses incompletes però ho deien tan bé, amb tant de mirament que es feien mig perdonar per la suposada manca de temps a acomplir allò que havien promès als programes electorals. Aquells retòrics, uns poetes de la filigrana política, ja no es porten. L’oratòria enginyosa, la rèplica afuada, la ironia intel·ligent han esdevingut peces descatalogades, arraconades a les calaixeres de les rampoines parlamentàries. Si caieu en la temptació de figurar a la nòmina dels servidors públics o d’arribar a ser un representant al servei dels ciutadans no us equivoquéssiu d’estratègia. Ara és pot mentir sense cap mena de remordiment, com més grossa la dieu més ressò. Enganyeu, feu el contrari d’allò que recepteu i si us enxampen poseu cara de circumstàncies, de no haver trencat mai un plat. Sigueu valents perquè el temporal mediàtic dura menys que una llevantada, després molts ja no se’n recorden. Sigueu corruptes amb elegància encara que de corrupte i de senyor –com de porc- se’n ve de mena. Els dies ho transformen en paper mullat i les urnes s’ho empassen tot, són omnívores.

Jugueu brut proclamant que és per a l’interès d’un bé suprem, cerqueu enemics, a qui us porti la contrària, crucifiqueu-los sense miraments ni vergonya, al contrari, feu-ne ostentació i bandera. Al contrincant ni aigua ni sal. Atribuïu-los tots els mals –la pandèmia també-, piconeu-los sense pietat amb tota la contundència que calgui i més. No deixeu que es defensin, no permeteu que parli qui no pot tenir la raó. Trenqueu-los l’argument i la defensa amb soroll, que la seva veu no se senti perquè crideu més i interrompeu així que tenen la paraula, preneu-los el torn, discutiu-los sense cap cura perquè només volen enverinar els vostres interessos, els vertaders.

Crideu tant com pugueu, proclameu la vostra raó única i certa. Feu-ho amb molta vehemència i gestualitat ja que farà l’efecte que sou els triats per poder resoldre el caos i la pobresa, sou els elegits per tornar-vos l’orgull matxucat. Sou els millors i per això mereixeu un dirigent com el que us sedueix amb paraules que s’entenen, de les que feu servir sense embuts ni conceptes que només amaguen la voluntat de prendre-us el pèl, la feina i el benestar. Tot és més fàcil. Arribats aquí poseu un termini curt, els polítics de raça ho arreglen en quatre dies i a molt estirar en un mes. No estalvieu en grandiloqüència, prometeu-los el cel, si cal. I, sobretot, no oblideu els brindis verbals cridant amb fermesa i “convicció” un Visca! a qui correspongui. Al rei si en teniu, a la mare pàtria si en sou fills o al president dels pesca gripaus mancomunats del Llobregat. Ben fort i amb resolució marcial, Visca! Com si rere el crit arribessin els tancs i la tropa, la que preferiu, una de judicial, la policial, la legió política o només un trist vicari amb bicicleta i sense cabra anunciant el redemptor.

 Tanmateix i per deslliurar-nos del mal, no caieu en la temptació de fer-los costat en res, encara que allò que diguin sembli assenyat, es tracta d’un miratge. No us deixeu engalipar. Rere les seves promeses només hi ha cants de sirena, confusió i allò que no us convé. Feu-me cas! Això, jo i els meus interessos us ho arreglem en un tres i no res!

Descansi en Pau, Quino.