Bolets i follets.

La primera accepció de “bolet” –al diccionari se’n descriuen seixanta-set- fa: “Cos fructífer d’un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l’exterior”. Del reguitzell en destacaria el bolet rialler, que pot ser al·lucinogen o el bolet del dimoni, el matagent o mataparents, del qual no en calen realçar més propietats. Les varietats de bolets que aquests dies neixen als boscos és extraordinària. El catàleg de colors, textures i formes és impressionant. Tots tenen un nom que pot variar d’una contrada a una de ben propera. Dels rossinyols a les vaquetes, per exemple.

A la tardor, els follets del bosc, uns éssers entremaliats i faceciosos, surten de les estripes de la terra on resideixen la resta de l’any per urbanitzar preferentment les obagues i d’altres indrets amb vistes a les valls, dessota de determinants arbres o a les riberes on gaudeixen de l’aigua fresca i neta que porten les pluges de setembre. Aquests habitants de la boscúria són molt difícils de veure i de capturar. De fet, tancats en una gàbia tenen les hores comptades. Els científics que pretenen catalogar-los es desesperen per poder-ne exhibir algun de viu. Són tan esquius que, per ara, només tenim constància de la seva existència pels habitatges de temporada que abandonen acabades les seves vacances. Edifiquen en urbanitzacions amagades entre la vegetació agrupaments de cases unifamiliars de matèria orgànica que totes tenen en comú l’aparença, de bolet. Si feu un tomb pels boscos veureu el variat catàleg de residències -del follet bosquerol-. D’ostentoses, carregades d’ornament, grosses, cama gruixudes, molsudes, amb un àtic per barret com un plat soper. D’espartanament minimalistes i estilitzades. Cosa de les preferències i de la capacitat adquisitiva d’aquestes criatures quan deuen seleccionar l’arquitecte a caprici per al disseny.

Dies de tardor per caçar bolets o collir-ne. La fauna humana que va a buscar-los també es pot destriar per l’actitud, les maneres i l’expertesa. Els que hi entenen dels que surten de safari dominical per distreure’s pertanyen a grups diferents. Una plaga de boletaires ocasionals –sense ser de l’ofici, que n’hi ha- ha envaït els boscos del país. La quantitat de vehicles i de persones que ronden per la muntanya és ecològicament poc sostenible –per definir-ho de manera cortesa-. I curiosament –o no- els caçadors de bolets abillats per a l’ocasió es detecten des de la llunyania. Se’ls sent i, sobretot, se’n pot seguir el rastre així que abandonen el terreny de joc. Com uns follets maldestres també colonitzen el bosc, però amb un rastre de deixalles i d’estralls ben visibles. Alguns van equipats amb rastells, podalls i altres estris indefinibles de destrucció massiva que deixa cicatrius a la natura.

Amb els follets diversos del bosc aquests dies excepcionals hi conviuen les vaques, els senglars, els cabirols, les aus i els crans de riu. Un esclat de vida trasbalsat per les corrues de vehicles que abandonen l’asfalt i s’aventuren en una pista forestal envaint espais insòlits a què no estan avesats, alguns jugant-s’hi la integritat física i posant en perill l’equilibri emocional de les cabres. Us asseguro que vaig distreure’m una bona estona observant com una vaca presumida regulava el trànsit a cops d’esquella comptant escrupolosament els cotxes a punt per muntar un peatge mentre era retratada amb intimidació.  

Ep, companys. Siguem responsables, de nosaltres mateixos i de la natura. Tinguem cura d’obrir i de tornar a tancar aquells accessos que ens puguem trobar per les muntanyes. No llencem res que la natura no pugui pair. Assegureu-vos que els bolets que collim no són mataparents. I als mataparents, també respectem-los, no cal arrencar-los en una ofrena inútil rebutjats panxa enlaire.

M’acomiado amb una recepta de rovellons confitats en vinagre. Un dels entremesos o aperitius més delicats i exquisits. Es fan servir rovellons molt petits i sencers -de 2 cm o 3 cm de diàmetre- coneguts com a rovellons botó. Collits o caçats els rovellons es netegen amb un drap o un pinzell, sense passar-los per aigua. Es talla la part del peu terrosa. S’han d’escaldar molt breument, un parell de minuts, amb aigua bullent. Una vegada refredats, en un pot de vidre, es cobreixen amb una barreja d’oli d’oliva i vinagre, sal i pebre al gust. En un parell de dies ja es poden cruspir. No obstant, es poden conservar tot un any en un lloc fresc i fosc. No us malfieu si presenten una mena de gelatina quan els destapeu, és normal. Podeu rematar-ho abans de servir-los amb una picada d’all i julivert i/o amb les herbes aromàtiques que un facin peça. Vagin de gust!

Ja coneixeu aquella dita de qui menja bolets, menja cuquets. Trieu-los bé! Sovint he estat temptat de verificar si aquells petits cucs que remenen la cua poden arribar a esdevenir els follets adults que els habitaven.